Sílvia Mancha protagonitza un espectacle, presentat al Casal de Catalunya, combinant dramatúrgia i dansa contemporània per reflexionar sobre el paper de la dona i la identitat cultural
La ballarina i artista escènica catalana Sílvia Mancha ha presentat l’obra Eva Furiosa al Teatre Margarita Xirgu del Casal de Catalunya de Buenos Aires, una proposta que combina dansa contemporània, dramatúrgia i reflexió simbòlica sobre el paper de la dona al llarg de la història. L’espectacle, dirigit per Sol Bonelli, s’emmarca en les activitats culturals del Mes de la Dona i consolida la trajectòria internacional de l’artista catalana establerta a l’Argentina des de fa sis anys.
Mancha, formada en dansa contemporània a Barcelona i especialitzada en dansa aèria, ha desenvolupat la seva carrera entre Catalunya i l’Argentina, on ha participat en projectes escènics destacats, inclosa la companyia Fuerza Bruta. A Buenos Aires també exerceix com a docent en diferents disciplines vinculades al moviment i l’expressió corporal.
L’entrevista a Sílvia Mancha ha estat realitzada per Rosita Torres, des de La Plata, en el marc de l’espai Connexió La Plata de RAB Ràdio, que dona veu a catalans de l’exterior i posa en relleu iniciatives culturals i trajectòries professionals vinculades a la diàspora catalana.
Una Eva contemporània en un món de plàstic
Eva Furiosa presenta una reinterpretació simbòlica del mite d’Eva en un escenari postapocalíptic construït amb materials plàstics. L’obra planteja un relat que combina llenguatge corporal i veu en off per reflexionar sobre la repressió històrica de la dona i imaginar noves formes de construir el futur.
Segons explica la mateixa artista, la peça parteix d’un procés de transformació d’un monòleg teatral cap a una proposta escènica centrada en la dansa. La dramatúrgia incorpora fragments en català i castellà, reforçant la identitat cultural del projecte i la voluntat de fer dialogar llenguatges i tradicions.
El muntatge proposa una lectura contemporània del relat fundacional d’Eva, que es desperta en un món marcat per segles d’invisibilització i opressió, però també per la possibilitat de replantejar el futur des d’una nova mirada.
De Barcelona a Buenos Aires: trajectòria internacional
Nascuda a Barcelona i vinculada familiarment a Vilanova i la Geltrú, Mancha també va viure a Palamós abans d’iniciar la seva trajectòria internacional. La seva especialització en dansa aèria la va portar a instal·lar-se a l’Argentina, on aquesta disciplina té una escena consolidada.
Durant la seva trajectòria ha combinat interpretació i docència, impartint classes de dansa contemporània, dansa aèria i disciplines com el bungee fitness en diversos espais culturals de Buenos Aires.
La seva participació en produccions escèniques de gran exigència física ha consolidat el seu perfil com a creadora interdisciplinària, capaç d’integrar tècnica, expressivitat i discurs conceptual.
Un projecte amb vocació de recorregut internacional
Després de l’estrena al Casal de Catalunya, l’equip de Eva Furiosa treballa per ampliar el recorregut de la peça en altres escenaris de l’Argentina i, eventualment, adaptar-la a nous contextos internacionals. El caràcter visual i físic de la proposta facilita la seva circulació més enllà de la llengua, reforçant el potencial internacional del projecte.
L’artista destaca que la dansa permet transmetre emocions i conceptes de manera universal, fet que obre la porta a futures residències artístiques i noves versions de l’espectacle.
Identitat, diàspora i vincles culturals
La presentació de Eva Furiosa al Casal de Catalunya de Buenos Aires s’inscriu en el paper històric d’aquestes institucions com a espais de difusió cultural i de trobada per a la comunitat catalana a l’exterior. A més de preservar la llengua i les tradicions, els casals també actuen com a plataformes per projectar creadors contemporanis i reforçar els vincles culturals entre Catalunya i les noves generacions de catalans que desenvolupen la seva trajectòria professional fora del país.
Establerta a Buenos Aires, Mancha manté el vincle amb Catalunya, especialment amb el Mediterrani i l’entorn cultural d’on prové. Alhora, destaca la capacitat d’acollida de la societat argentina i la vitalitat del seu teixit cultural.
La presència d’artistes catalans a l’exterior i el paper dels casals contribueixen a mantenir espais de connexió cultural i identitària entre Catalunya i les comunitats catalanes del món.
