Les entitats volen actualitzar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics trenta anys després de la seva aprovació i portar-ne una nova proposta a l’ONU el 2028
El PEN Català i el CIEMEN han engegat un procés per reclamar una renovació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL) amb l’objectiu de reforçar la protecció de la diversitat lingüística arreu del món. Trenta anys després de la proclamació del text a Barcelona, les dues entitats consideren que cal actualitzar-lo per respondre als nous desafiaments que afecten les llengües, especialment en els entorns digitals, educatius i en contextos de migració, conflicte i assimilació forçada.
La iniciativa, que compta amb el suport d’una desena llarga d’organitzacions, culminarà el 2028 amb la presentació oficial del nou text davant l’Organització de les Nacions Unides i de la UNESCO. El projecte vol situar de nou els drets lingüístics dins el marc dels drets humans, però amb una mirada adaptada al segle XXI.
Trenta anys després, una declaració que vol tornar a interpel·lar el món
La Declaració Universal dels Drets Lingüístics va ser proclamada a Barcelona el 6 de juny de 1996, en el marc del Congrés Mundial de Drets Lingüístics auspiciat per la UNESCO. Tot i que no té caràcter jurídicament vinculant, el PEN Català i el CIEMEN en reivindiquen el valor com a text de referència global per pensar la defensa de les llengües com una dimensió essencial dels drets humans.
Ara, coincidint amb el seu trentè aniversari, les dues entitats consideren que aquell marc ja no és suficient per donar resposta a transformacions profundes que afecten la vida de les llengües: la globalització digital, el pes creixent de la intel·ligència artificial, els desplaçaments forçats de població o la pressió uniformitzadora de llengües hegemòniques en molts espais de socialització i aprenentatge.
Els drets lingüístics, també en el món digital
Un dels eixos centrals de l’actualització serà la defensa dels drets lingüístics en els entorns digitals. Les entitats impulsores volen que la nova declaració tingui més capacitat per protegir llengües minoritzades o no hegemòniques davant una realitat en què les grans plataformes, les xarxes socials i les eines tecnològiques tendeixen a concentrar-se en poques llengües predominants.
El president del CIEMEN, David Minoves, ha advertit que més de la meitat de les llengües del món podrien desaparèixer aquest segle, i ha relacionat aquesta amenaça amb la globalització de les xarxes socials i amb la concentració de poder cultural i comunicatiu en un nombre molt reduït de llengües. La situació del català, ha dit, ha empitjorat, però ha subratllat que no és un cas aïllat.
Educació, IA i assimilació forçada
La proposta de renovació també vol incidir en la protecció lingüística en l’àmbit educatiu, en un moment en què moltes llengües veuen limitada la seva capacitat de transmissió formal i d’accés al coneixement. A això s’hi afegeixen els reptes vinculats a la intel·ligència artificial, que pot accentuar desequilibris si es desenvolupa a partir de dades i models fortament esbiaixats cap a llengües dominants.
Un altre punt especialment sensible és la defensa davant processos d’assimilació forçada, així com davant les afectacions que pateixen les llengües en contextos de migracions, desplaçament i guerres. Les entitats impulsores volen que la futura declaració sigui més explícita a l’hora de protegir comunitats lingüístiques vulnerables en aquests escenaris.
Un text no vinculant, però amb ambició política
Una de les objeccions habituals a la DUDL és que no té força jurídica obligatòria. Davant d’això, la coordinadora del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, Vicenta Tasa, ha defensat que cal tornar a reclamar a les Nacions Unides mecanismes de protecció efectius perquè els drets lingüístics siguin assumits plenament com a drets humans.
La renovació, per tant, no es planteja només com una actualització simbòlica o doctrinal, sinó també com un intent de reforçar la capacitat d’incidència internacional del text i d’obrir un nou cicle de reconeixement polític i institucional.
Un procés llarg, obert i internacional
El projecte s’ha concebut com un procés obert, participatiu i internacional. El tret de sortida formal es donarà en un acte de presentació, i entre el 15 d’abril i el 31 de setembre les institucions i col·lectius participants podran enviar propostes i esmenes.
A partir de l’1 d’octubre, un comitè de redacció integrarà aquestes aportacions en una primera versió del text. Després, aquest esborrany passarà per un comitè de revisió i, finalment, per un comitè d’harmonització, que haurà d’aprovar la versió definitiva abans d’enviar-la a les institucions col·laboradores perquè la validin.
Barcelona, escenari de la nova declaració
El calendari previst fixa el novembre del 2027 com el moment en què Barcelona acollirà la cerimònia de presentació pública del text final. L’acte tindrà també una forta càrrega simbòlica: les entitats participants signaran la nova declaració, reprenent així el vincle entre la ciutat i un text que ja va néixer aquí el 1996.
La presentació davant els òrgans de drets humans de l’ONU i de la UNESCO està prevista per al 2028, coincidint amb el vuitantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. La data no és casual: vol reforçar la idea que la protecció de les llengües forma part inseparable del nucli dels drets fonamentals.
Una aliança àmplia per blindar la diversitat
A més del PEN Català i el CIEMEN, el projecte compta amb el suport de nombroses organitzacions, entre les quals hi ha Linguapax, Plataforma per la Llengua, Garabide, Kontseilua, A Mesa pola Normalización Lingüística, la Xarxa Vives d’Universitats, ELEN, el PEN Internacional, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià i Òmnium Cultural, entre d’altres.
Aquesta pluralitat d’actors reforça la dimensió internacional i transversal de la iniciativa. No es tracta només d’una defensa del català, sinó d’un intent de construir un marc més robust per a la protecció de totes les llengües amenaçades o subordinades en el món contemporani.
De Barcelona al món, amb la llengua com a dret
Amb aquesta iniciativa, el PEN Català i el CIEMEN volen tornar a situar els drets lingüístics en el centre del debat global. Trenta anys després de la declaració original, el seu missatge és que la diversitat lingüística no es preserva sola, ni per inèrcia, ni per romanticisme cultural: necessita reconeixement, polítiques i instruments de protecció.
La renovació de la DUDL vol ser, així, una resposta al temps present: un temps en què les llengües continuen sent espais de memòria, identitat i cohesió, però també de desigualtat, vulnerabilitat i disputa.
