Des d’Hongria, Dóra Bakucz i Marta Timoneda analitzen el nou escenari polític hongarès i la presència de la llengua catalana a les universitats del país
La derrota de Viktor Orbán a Hongria marca un punt d’inflexió en la política europea després de més d’una dècada de govern caracteritzat pel model d’“estat il·liberal”. El resultat electoral, amb una àmplia majoria parlamentària per a l’oposició, obre interrogants sobre el futur del país i el paper que pot tenir aquest canvi en l’equilibri polític del continent.
En una entrevista al programa Connexió de RAB Ràdio, la directora del Departament d’Estudis Hispànics de la Universitat de Debrecen, Dóra Bakucz, i la professora de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Szeged, Marta Timoneda, han analitzat les claus del resultat electoral i el context social en què s’ha produït.
El vot jove, clau en el canvi polític
Segons les dues expertes, el paper de les noves generacions ha estat determinant en el resultat electoral. Bakucz explica que molts estudiants han viscut la victòria de l’oposició com un èxit de la seva generació, que s’ha mobilitzat amb la voluntat de transformar el rumb polític del país.
Timoneda coincideix en aquest diagnòstic i destaca que, entre els joves, existia una clara percepció de necessitat de canvi, especialment després d’anys de controvèrsies relacionades amb la corrupció, la relació amb la Unió Europea i el deteriorament institucional. També apunta que, abans de les eleccions, hi havia certa preocupació per la possibilitat d’irregularitats electorals, fet que incrementava la tensió política.
El desgast del model d’“estat il·liberal”
Després de 16 anys de govern, el projecte polític d’Orbán havia anat acumulant crítiques dins i fora del país. Entre els factors que expliquen el canvi polític, les analistes assenyalen la inflació, la relació amb les institucions europees i les limitacions en l’autonomia universitària.
Bakucz destaca que la sortida de determinats programes acadèmics internacionals, com Erasmus, ha tingut un impacte directe en l’àmbit universitari, generant preocupació entre estudiants i investigadors. Segons la seva experiència, aquest tipus de decisions han contribuït a consolidar la percepció que el model polític vigent no podia continuar sense reformes.
L’interès pel català creix a les universitats hongareses
Més enllà de l’àmbit polític, l’entrevista també posa en relleu l’interès creixent per la llengua i la cultura catalanes a Hongria. Timoneda explica que a la Universitat de Szeged existeix una especialització en estudis catalans que inclou llengua, literatura i història, un programa que forma part de l’oferta acadèmica internacional vinculada a la promoció del català.
Bakucz, per la seva banda, subratlla que els cursos de català a la Universitat de Debrecen han despertat un interès notable entre els estudiants, fins al punt que s’han hagut d’obrir grups paral·lels per atendre la demanda.
Segons les professores, l’atractiu de la cultura catalana es vincula sovint a referents globals com Barcelona, el Barça o la música catalana contemporània, elements que contribueixen a despertar la curiositat dels estudiants i faciliten l’aproximació a la llengua.
Catalunya, present en l’àmbit acadèmic europeu
L’existència de programes universitaris dedicats al català a Hongria reflecteix la projecció internacional de la cultura catalana i el paper de les institucions acadèmiques en la difusió de llengües minoritzades.
Les dues expertes coincideixen que, tot i que sovint el coneixement de Catalunya a l’estranger es vincula inicialment a Barcelona o al futbol, l’interès pot evolucionar cap a una comprensió més profunda de la realitat lingüística i cultural catalana.
El nou escenari polític hongarès, combinat amb la vitalitat dels estudis catalans al país, dibuixa un context en què política, cultura i universitat es connecten en l’espai europeu contemporani.
