L’exposició Archivos del Afecto recull objectes quotidians que expliquen la identitat i la diàspora japonesa al continent americà.
La comissària Dahil Melgar reivindica una mirada més íntima sobre la migració japonesa a Mèxic amb l’exposició Archivos del Afecto, un projecte que explora la memòria familiar a través d’objectes quotidians carregats de significat emocional. La proposta posa el focus en les experiències personals de la comunitat nikkei per entendre com es construeixen la identitat i el sentiment de pertinença dins dels processos de diàspora.
L’exposició, impulsada en col·laboració amb la Fundació Japó, es planteja com un projecte comunitari que dona veu directa als descendents de migrants japonesos establerts a Mèxic i altres països del continent.
L’entrevista forma part del programa Connexió Mèxic de RAB Ràdio, conduït per Miriam Aymamí i Leonardo Alvarado, un espai dedicat a analitzar la realitat cultural, social i històrica de Mèxic des d’una perspectiva catalana i internacional.
Un arxiu construït des de l’emoció
El projecte neix amb la voluntat d’explorar la migració japonesa des d’una perspectiva íntima. Les famílies participants van aportar fotografies i objectes personals vinculats a la seva història familiar, acompanyats de relats breus que expliquen el significat emocional d’aquests elements.
Segons Melgar, moltes de les narracions no parteixen d’una distància acadèmica sinó d’una experiència viscuda: records, pèrdues, desplaçaments o transformacions identitàries. Aquesta mirada subjectiva aporta una pluralitat de veus i estils que reflecteixen la diversitat de trajectòries de la comunitat nikkei, és a dir, les persones d’ascendència japonesa establertes fora del Japó.
El procés de recerca va incloure entrevistes amb diverses famílies per aprofundir en el context de cada objecte i entendre com aquests elements connecten el passat amb la identitat present.
De Japó a Amèrica: una migració continental
El recorregut expositiu s’organitza en cinc àmbits temàtics que expliquen diferents dimensions de la migració japonesa al continent americà entre 1868 i l’inici de la Segona Guerra Mundial.
El primer bloc aborda l’arribada de migrants japonesos a Mèxic i la formació de famílies mixtes amb població local, un procés que va generar formes de mestissatge cultural i noves identitats. L’exposició situa aquesta migració dins d’un moviment continental que també va tenir presència en països com el Perú o l’Argentina.
Un dels conceptes centrals és la identitat nikkei, que permet entendre com els descendents de migrants japonesos construeixen una identitat híbrida entre l’herència cultural japonesa i el context social mexicà.
Guerra, exili i memòria material
El segon àmbit analitza l’impacte de grans esdeveniments històrics, com la Revolució Mexicana i la Segona Guerra Mundial, en la vida de la comunitat japonesa. Alguns objectes exposats funcionen com a testimonis d’aquests moments de ruptura.
Entre els casos destacats hi ha el d’un raspall de sastre de la família Sakai, que conserva inscrit l’any 1942, moment en què molts japonesos residents a Mèxic van ser obligats a traslladar-se a Ciutat de Mèxic arran de les polítiques antijaponeses durant la guerra. Aquest objecte es converteix en un element de memòria que simbolitza el desplaçament forçat i la reconstrucció de la vida familiar.
Un altre exemple és el violí conservat per la família Takeda, escollit com a objecte essencial en diferents moments migratoris. Tot i ser un instrument occidental, el seu valor simbòlic resideix en la continuïtat emocional que representa per a la família al llarg de diverses generacions.
Celebració, tradició i identitat compartida
Un tercer bloc mostra les commemoracions i celebracions de la comunitat japonesa a Mèxic, com el record del primer flux migratori documentat al Soconusco l’any 1897 o les recreacions històriques vinculades a la missió Hasekura, que testimonien contactes entre Japó i el món hispànic fa més de quatre segles.
Aquestes celebracions evidencien la construcció d’una identitat col·lectiva que combina elements japonesos i mexicans, sovint expressats en contextos populars i festius.
El quart àmbit presenta objectes vinculats a la transmissió generacional, com quimonos infantils conservats durant més d’un segle o utensilis tradicionals utilitzats per mantenir pràctiques culturals en contextos on no era fàcil accedir a productes japonesos.
Art contemporani i pertinença cultural
L’últim espai inclou obres d’artistes que, tot i no ser d’origen japonès en molts casos, han establert vincles culturals amb aquesta comunitat. Les seves creacions exploren la relació entre identitat, materialitat i memòria, i reflecteixen formes diverses de pertinença cultural més enllà del vincle familiar directe.
Aquest enfocament amplia la idea de comunitat i posa de manifest la capacitat de la cultura per generar espais de trobada i diàleg intercultural.
Un projecte per entendre la dimensió humana de la migració
Melgar destaca que iniciatives com Archivos del Afecto permeten aproximar-se a la migració des d’una perspectiva quotidiana i emocional, allunyada de les narratives purament estadístiques o cronològiques. L’exposició posa en relleu com les experiències individuals contribueixen a construir memòries col·lectives i com aquestes històries poden reforçar el diàleg entre cultures.
La resposta del públic ha estat molt positiva, amb una gran assistència en la inauguració i una participació activa de les famílies implicades, que han pogut veure reconeguda la seva història dins d’un relat compartit.
L’exposició es pot visitar al Museu Nacional de les Cultures del Món de Ciutat de Mèxic i inclou activitats complementàries com visites guiades, tallers i un cicle de cinema dedicat a la migració japonesa.
