La protagonista defensa la llengua com una porta d’accés a la comunitat i impulsa projectes per ensenyar català també al Senegal
La història de Bombo Ndir Fall és la d’un trajecte vital que connecta el Senegal amb Sant Adrià de Besòs a través de la llengua. Arribada a Catalunya l’any 1998, explica que el primer que va detectar va ser la necessitat de comunicar-se per entendre l’entorn i formar-ne part. Per a ella, el català no ha estat només una eina pràctica, sinó també una manera de construir pertinença i identitat.
En aquesta entrevista al programa Tocats pel català, Bombo Ndir Fall relata el seu procés d’aprenentatge lingüístic, el paper de l’acollida social i la importància de mantenir les llengües minoritzades com a patrimoni cultural viu.
Aprendre la llengua per formar part del país
Fall explica que el seu primer contacte amb el català va ser gairebé immediat després d’arribar a Catalunya. La necessitat de comunicar-se amb l’entorn i explicar qui era la va portar a inscriure’s a cursos de normalització lingüística, on va obtenir el nivell B1.
El procés d’aprenentatge, assegura, va combinar formació acadèmica i pràctica quotidiana. El fet de parlar francès li facilitava identificar similituds lingüístiques, però destaca sobretot el paper de l’entorn social. Una família catalana amb qui treballava li va facilitar l’accés als estudis i la va encoratjar a utilitzar la llengua en el dia a dia.
Per a Fall, la clau ha estat perdre la por a equivocar-se. Defensa que l’error forma part del procés i que parlar amb naturalitat, encara que no es domini perfectament la llengua, és imprescindible per avançar.
La barrera social: quan el català canvia al castellà
Un dels obstacles que identifica és la tendència d’alguns parlants a canviar automàticament al castellà quan detecten un accent estranger. Davant aquesta situació, explica que sovint demanava explícitament que li parlessin en català perquè el seu objectiu era practicar-lo.
Aquest gest, aparentment simple, posa de manifest una realitat habitual per a molts nous parlants: la llengua pot ser alhora una porta d’entrada i una barrera simbòlica. Fall defensa que mantenir el català en les interaccions quotidianes és una manera de facilitar la integració i reforçar la cohesió social.
Consciencia lingüística des de l’experiència africana
La sensibilitat de Fall envers les llengües minoritzades no és casual. Procedent de la comunitat lebu del Senegal, explica que la seva llengua d’origen pràcticament ha desaparegut a causa de processos de modernització i substitució lingüística.
Aquesta experiència prèvia li ha generat una consciència clara sobre la importància de preservar les llengües com a patrimoni cultural. Per aquest motiu considera el català un element identitari que cal protegir i promoure.
Segons defensa, parlar diverses llengües no és una dificultat sinó una riquesa que amplia les possibilitats personals i professionals.
El català com a eina d’oportunitats
En la seva trajectòria, el coneixement del català li ha obert portes en l’àmbit laboral i social. Explica que utilitza la llengua tant en la vida quotidiana com en activitats de sensibilització dins la seva comunitat.
Malgrat les dificultats per obtenir certificacions oficials, assegura que continua estudiant i millorant el seu nivell. Considera que el domini del català és un factor clau per accedir a oportunitats i participar plenament en la societat.
També recomana a les persones que arriben a Catalunya que aprenguin la llengua des del primer moment, ja que facilita la integració i permet entendre millor el context social i cultural.
Un projecte per portar el català al Senegal
Un dels projectes que impulsa actualment és la introducció del català en una escola del Senegal. La iniciativa, de caràcter voluntari, vol donar resposta a l’interès de part de la comunitat senegalesa amb vincles a Catalunya.
L’objectiu és oferir formació lingüística bàsica que permeti als futurs migrants o estudiants establir una primera connexió amb la llengua abans d’arribar al país.
Segons explica, el català és sovint identificat internacionalment a través de referents culturals i esportius, com el Barça, fet que genera curiositat i interès.
Llengua, identitat i lluita contra la discriminació
Fall també vincula la promoció del català amb la defensa dels drets humans i la lluita contra el racisme i la xenofòbia. Des de la seva entitat, treballa per fomentar una societat inclusiva en què la diversitat d’orígens no sigui un obstacle per a la plena ciutadania.
Defensa que parlar català és també una manera de reivindicar el dret a formar part de la comunitat i contribuir a la seva cohesió. En aquest sentit, subratlla que les noves generacions nascudes a Catalunya, independentment de l’origen familiar, ja es reconeixen com a catalanes.
Per a Fall, la llengua és una eina de convivència que permet construir una societat compartida basada en el respecte i el reconeixement mutu.
