Albert Dalmau defensa que la integració també passa per reforçar els recursos lingüístics i recorda que l’oferta del Govern ja s’ha ampliat en unes 25.000 places, tot i que encara no concreta quin serà el nou increment
El Govern estudia ampliar l’oferta de places per aprendre català amb l’objectiu d’acompanyar el procés de regularització extraordinària de migrants impulsat per l’Estat. Ho ha explicat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que defensa que aquesta nova etapa s’ha de respondre no només amb instruments administratius, sinó també amb més recursos per al català com a eina d’integració.
Dalmau no ha detallat encara quantes places noves s’hi afegiran, però ha insistit que l’oferta ja s’ha incrementat en unes 25.000 places sumant les pròpies de l’administració i les que ofereixen entitats col·laboradores. El missatge de fons és que la regularització no es pot entendre només com un tràmit jurídic o laboral, sinó també com un procés d’arrelament social i lingüístic.
Integració, llengua i cohesió
En l’entrevista, el conseller ha defensat que el Govern vol que les persones que es regularitzin puguin contribuir, cotitzar i pagar impostos, però també que s’integrin plenament a la societat catalana. La llengua hi apareix com una peça central d’aquest procés, tant des del punt de vista de la cohesió com de la participació en la vida quotidiana del país.
Aquesta lectura connecta la política migratòria amb la política lingüística i situa l’accés al català com una qüestió no només cultural, sinó també social i cívica. En aquest marc, l’ampliació de places es planteja com una mesura preventiva per evitar que l’augment de demanda deixi fora persones que volen accedir a cursos o eines bàsiques d’aprenentatge. Aquesta última idea és una inferència a partir del plantejament exposat pel conseller.
Un repte afegit en un context de regularització massiva
El moviment del Govern arriba coincidint amb l’activació del procés extraordinari de regularització, que segons diverses veus del sector jurídic i social podria tenir un impacte molt rellevant a Catalunya. La mesura estatal podria afectar prop de mig milió de migrants a escala espanyola, amb una part molt significativa d’aquests casos concentrada a Catalunya.
Aquest escenari fa preveure una pressió més gran sobre els serveis d’atenció, d’assessorament i també sobre els recursos vinculats a la formació lingüística. És en aquest context que el Govern vol reforçar l’oferta de català, encara que de moment no n’hagi detallat ni el calendari ni la dimensió exacta.
Sense xifres noves, però amb una direcció clara
Per ara, l’executiu no concreta quin volum addicional de places posarà en marxa ni a través de quins dispositius exactes ho farà. Però la posició política sí que queda definida: davant una regularització que pot alterar de manera important la demanda de serveis d’acollida, el Govern vol que el català formi part de la resposta institucional.
La decisió, més enllà de les xifres, reforça una idea que el Govern ja expressa obertament: que la integració no es limita a la situació administrativa o laboral, sinó que també passa per l’accés efectiu a la llengua del país i per la capacitat de participar-hi amb més autonomia.
