Brussel·les prepara per a la setmana vinent un paquet temporal de mesures per contenir els preus de l’energia, amb més marge per a ajudes públiques i recomanacions per reduir el consum de combustibles
La Comissió Europea prepara un paquet de mesures d’emergència per esmorteir l’impacte de la crisi energètica derivada de la guerra amb l’Iran, i entre les opcions que estudia hi ha la de promoure el teletreball a les empreses per reduir la demanda de combustibles. Segons fonts comunitàries confirmades per diversos mitjans, la proposta es planteja com una recomanació i no com una obligació general imposada des de Brussel·les.
La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, abordarà aquestes mesures en la cimera informal de caps d’estat i de govern de la UE que se celebrarà la setmana vinent a Xipre. La mateixa Von der Leyen ja havia anunciat que l’executiu comunitari presentaria el 22 d’abril noves iniciatives per respondre a l’encariment de l’energia i coordinar la resposta europea.
Estalviar combustible sense imposicions
Entre les idees que circulen a Brussel·les hi ha fomentar un dia de teletreball setmanal quan sigui possible, evitar vols laborals, tancar edificis públics si les condicions ho permeten i abaratir o subvencionar el transport públic, especialment el ferroviari. Fonts comunitàries subratllen, però, que la filosofia del paquet és oferir eines i recomanacions als estats membres, no pas establir una imposició uniforme des de la Comissió.
La lògica és senzilla: si baixa el consum de combustibles fòssils en mobilitat i en edificis, també es pot moderar part de la pressió sobre els preus energètics. És una resposta de curt termini pensada per guanyar marge mentre Brussel·les accelera mesures més estructurals vinculades a l’electrificació i a l’energia neta. Aquesta lectura és una inferència coherent amb el paquet que la Comissió està preparant.
22.000 milions més en combustibles fòssils
L’origen del paquet és el fort encariment de les importacions energètiques europees des de l’inici de l’escalada bèl·lica. Von der Leyen ha quantificat en 22.000 milions d’euros addicionals el sobrecost pagat per la UE en combustibles fòssils a causa del conflicte.
La Comissió considera que aquest xoc obliga a actuar amb mesures “delimitades, de ràpida aplicació i temporals”, però sense perdre de vista l’objectiu de fons: reduir la dependència europea dels combustibles fòssils importats. Von der Leyen ha insistit que la descarbonització és ara encara més important des del punt de vista geopolític i econòmic.
Més marge per a subvencions públiques
Un dels instruments que Brussel·les ja ha activat és la flexibilització temporal de les ajudes d’estat. La Comissió ha obert formalment la consulta amb els estats membres sobre un marc temporal de crisi que permeti als governs ajudar més fàcilment els sectors més exposats a l’augment dels costos energètics.
Segons Reuters, la proposta permetria als estats cobrir part dels sobrecostos en sectors com l’agricultura, el transport per carretera o el transport marítim, i elevaria també els límits d’ajuda per a les indústries intensives en energia.
Gas, petroli i reserves coordinades
A més de les mesures sobre consum i ajudes, la Comissió vol reforçar la coordinació de les reserves de gas entre estats membres per evitar que competeixin entre ells al mercat en moments de tensió de preus. També estudia possibles alliberaments coordinats d’estocs estratègics de petroli, amb l’objectiu de maximitzar-ne l’efecte i no distorsionar el mercat interior.
Aquest component de coordinació és central per a Brussel·les: la Comissió vol evitar que cada capital adopti mesures pel seu compte que acabin encarint encara més l’energia o fragmentant la resposta europea.
Ribera apel·la a l’estalvi i a l’eficiència
La vicepresidenta executiva de la Comissió responsable de Transició Energètica, Teresa Ribera, ja havia defensat al març que la UE estava “més preparada” que en crisis anteriors per afrontar un nou xoc energètic, i que calia combinar mesures de contenció amb una acceleració de la transició cap a fonts netes.
En aquest marc, la recomanació general de moderació, estalvi i eficiència encaixa amb el relat que la Comissió ve sostenint des de l’inici del conflicte: alleujar l’impacte immediat sobre famílies i empreses, però sense tornar a dependre de receptes centrades exclusivament en més combustibles fòssils.
Un paquet d’urgència amb mirada estructural
El paquet que Brussel·les presentarà la setmana vinent combinarà, per tant, mesures extraordinàries i mesures estructurals. D’una banda, hi haurà més facilitat per a subvencions temporals, recomanacions per retallar consum i iniciatives per protegir col·lectius vulnerables. De l’altra, la Comissió insisteix que la sortida de fons passa per l’electrificació, la reforma d’alguns marcs regulatoris i una aposta més forta per l’energia neta produïda dins la UE.
De moment, Brussel·les no ha confirmat cap proposta sobre gravar beneficis extraordinaris de les grans energètiques. El que sí que queda clar és que la crisi amb l’Iran ha reobert de ple el debat europeu sobre vulnerabilitat energètica i ha tornat a posar sobre la taula una idea que semblava assumida però no resolta: que cada repunt geopolític continua passant una factura molt cara a Europa mentre la dependència dels fòssils es mantingui alta.
