La 20a trobada internacional de la North American Catalan Society, amb suport de l’Institut Ramon Llull, abordarà a Nova York els grans debats de la cultura catalana contemporània i evidenciarà la vitalitat dels estudis catalans fora del país
La Universitat de Buffalo, a l’estat de Nova York, acull del 15 al 18 d’abril el 20è Col·loqui Internacional de la North American Catalan Society (NACS), una cita consolidada de la catalanística als Estats Units que enguany porta per títol “Survival, Resistance, Rebirth”. La trobada torna a posar en relleu la solidesa dels estudis catalans a l’exterior i el paper que continuen jugant les universitats nord-americanes en la projecció acadèmica de la llengua i la cultura catalanes.
El congrés arriba a la seva vintena edició ininterrompuda i se centrarà en qüestions que travessen la història, la literatura i els debats culturals dels segles XX i XXI. Entre els eixos previstos hi ha els setanta anys d’Incerta glòria, la manera com el llenguatge reprodueix narratives nacionals i colonials, o el tractament dels estudis queer dins la literatura i la cultura catalanes.
Una xarxa acadèmica internacional al voltant de la catalanística
El col·loqui reunirà especialistes de diverses universitats dels Estats Units, com Stanford, Yale, Princeton, Nevada, Massachusetts, Utah o Indiana, a més de la mateixa Universitat de Buffalo. També hi participaran ponents procedents d’universitats dels Països Catalans i d’altres centres europeus, com la Universitat de València, la Pompeu Fabra, la Universitat de Girona, Bristol o Cambridge.
Aquesta presència plural confirma que la catalanística continua funcionant com una xarxa acadèmica internacional viva, capaç de connectar recerca, docència i debat crític des de punts geogràfics molt diversos. I reforça, al mateix temps, la idea que la cultura catalana no només es pensa des de dins, sinó també des de fora, en diàleg amb altres contextos universitaris i intel·lectuals.
Literatura, història i identitat al centre del debat
El programa del col·loqui aborda temes que interpel·len directament els debats contemporanis sobre memòria, llengua i identitat. La mirada sobre Joan Sales i els setanta anys d’Incerta glòria connecta el congrés amb una de les grans obres de la literatura catalana del segle XX, mentre que altres sessions se centraran en la relació entre llenguatge, nació i colonialisme o en les possibilitats d’una lectura queer de la cultura catalana.
El títol mateix del col·loqui —supervivència, resistència i renaixement— deixa entreveure el marc general de reflexió: pensar la cultura catalana des de la persistència, la capacitat de resposta i la renovació. Sense necessitat de fer-ne una lectura explícitament militant, el programa parteix d’una consciència clara sobre la vulnerabilitat i, alhora, la continuïtat de la tradició cultural catalana.
Tres ponències per pensar el present des de la llengua i la cultura
Entre els noms destacats d’aquesta edició hi ha Bel Olid, actualment vinculada a la University of Chicago, que oferirà la conferència “Una llengua que em desitgi. Límits i possibilitats de pensar-nos en català”. La proposta apunta directament a un dels grans debats de fons de la cultura catalana contemporània: fins a quin punt la llengua és espai de pensament, de desig i de construcció subjectiva.
També hi participarà James Hawkey, de la University of Bristol, amb una ponència sobre migració, turisme i identitat a Andorra, i Raül Garrigasait, que parlarà de “Fantasmes de Ramon Llull”. Les tres intervencions donen una idea del to del congrés: una combinació de reflexió filològica, mirada contemporània i revisió crítica de figures i espais centrals de la cultura catalana.
Nous llibres i noves generacions
El col·loqui es tancarà el 18 d’abril amb la presentació de set llibres d’autors catalans apareguts recentment, un gest que connecta la dimensió universitària del congrés amb l’actualitat editorial i amb la circulació viva de la producció cultural catalana.
A més, com a novetat, el dia abans de l’inici del congrés es farà una trobada específica de doctorands en estudis catalans de diverses universitats dels Estats Units. Hi participaran dotze estudiants procedents de centres com Yale, Georgetown o la University of Massachusetts. Aquesta sessió reforça una de les idees més importants de la cita: la continuïtat generacional de la catalanística fora del país i la necessitat de cuidar nous investigadors perquè el camp tingui futur.
Tarragona també acull el relleu investigador
En paral·lel a la trobada de Buffalo, del 15 al 17 d’abril la Universitat Rovira i Virgili acollirà a Tarragona el congrés anual de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes (AJILLC). La coincidència de dates dibuixa una escena significativa: mentre Buffalo projecta la catalanística en l’àmbit nord-americà, Tarragona acull una trobada centrada en les noves generacions investigadores del país.
En aquest novè congrés hi participaran diversos docents de la Xarxa Llull i s’hi presentaran 59 comunicacions en els camps de la lingüística i dels estudis literaris. La ponència inaugural anirà a càrrec de Jordi Ginebra, catedràtic de Filologia Catalana de la URV, amb una intervenció sobre llengua, escola i política al segle XVIII català.
Una cultura que es pensa des de dins i des de fora
La coincidència entre Buffalo i Tarragona ofereix una imatge eloqüent del moment de la catalanística: d’una banda, una xarxa universitària internacional que continua pensant i projectant la cultura catalana al món; de l’altra, una nova generació d’investigadors que en garanteix la continuïtat des del país i des de les seves institucions acadèmiques.
Més enllà de les ponències i els congressos, el que deixen veure aquestes cites és una realitat de fons: que la llengua i la cultura catalanes continuen generant coneixement, debat i comunitat tant a dins com a fora. I que, en un moment en què la projecció exterior és també una forma de supervivència cultural, espais com aquests no són només acadèmics: són també una manera de continuar existint.
