CULTURA

Victòria Camps, Fermí Puig i la UB, entre les Creus de Sant Jordi 2026

El Govern reconeix 20 persones i 10 entitats per la seva aportació cívica, cultural i social al país, amb distincions també a títol pòstum

El Govern ha anunciat les Creus de Sant Jordi 2026, una de les màximes distincions institucionals del país, amb què aquest any reconeix 20 persones i 10 entitats pels seus serveis destacats a Catalunya, ja sigui en la defensa de la identitat col·lectiva o en els àmbits cívic, cultural i social. La concessió s’ha fet a proposta de la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i dibuixa un mapa plural de trajectòries que han deixat empremta en el pensament, la creació, la recerca, la comunicació, l’empresa i el compromís comunitari.

Entre els noms més destacats d’aquesta edició hi figuren la filòsofa Victòria Camps, l’escriptora Maite Carranza, l’artista Joan Fontcuberta, l’actriu i cineasta Sílvia Munt, la periodista Júlia Otero, el cuiner Fermí Puig i la Universitat de Barcelona, en una llista que combina perfils molt coneguts amb altres figures d’una feina sostinguda i menys exposada, però igualment decisiva per a la vida cultural i social del país.

Una radiografia plural del país

Les Creus de Sant Jordi d’aquest any projecten una imatge àmplia de la societat catalana, amb guardons que van des de la filosofia a la literatura infantil i juvenil, passant per la fotografia, el teatre, el doblatge, el món del vi, la pedagogia, l’arxivística o l’acció social. Més que una sola fotografia del talent, el conjunt de noms reconeguts ofereix una mena de cartografia de les aportacions diverses que sostenen el país des de fa dècades.

El sentit del guardó continua sent el mateix: reconèixer trajectòries que han contribuït de manera significativa a la cultura, a la cohesió, al coneixement i a la projecció de Catalunya. I en aquesta edició, el Govern torna a posar l’accent en la combinació entre excel·lència professional i compromís col·lectiu.

Pensament, literatura i mirada crítica

Entre les distincions més rellevants hi ha la de Victòria Camps, de qui el Govern destaca la trajectòria intel·lectual i el compromís amb el pensament ètic i cívic. En un moment en què el debat públic sovint es mou entre la immediatesa i la simplificació, el reconeixement a Camps també posa en valor una tradició de pensament rigorós i d’intervenció moral en l’espai col·lectiu.

També rep la Creu de Sant Jordi Maite Carranza, autora d’una setantena d’obres i una de les figures més sòlides de la literatura infantil i juvenil en català. El guardó reconeix una trajectòria que ha contribuït de manera decisiva a ampliar l’imaginari literari de diverses generacions de lectors.

En aquesta mateixa línia de reflexió crítica, el Govern premia Joan Fontcuberta, artista i teòric de la imatge, per la seva aportació a una lectura crítica de la fotografia i de la representació visual, un camp especialment significatiu en una època travessada per la sobreproducció d’imatges.

Escena, pantalla i paraula pública

L’àmbit de les arts escèniques i audiovisuals també hi té un pes destacat. Sílvia Munt és reconeguda per una trajectòria artística consolidada al teatre, el cinema i la televisió, mentre que Enric Majó rep la distinció per una carrera extensa que ha contribuït a la difusió de la cultura catalana.

En el terreny de la comunicació, la periodista Júlia Otero és distingida per la seva trajectòria en el periodisme radiofònic i televisiu. El reconeixement a Otero subratlla el paper de les veus que han ajudat a construir espai públic i debat des de la paraula i la presència mediàtica.

També és significativa la distinció a Maria Lluïsa Solà, una de les grans veus del doblatge al país, de qui el Govern destaca la contribució a la qualitat i al prestigi d’aquest sector, sovint menys visible, però central en la cultura audiovisual catalana.

Arxius, educació i diàleg intercultural

El camp del coneixement i la transmissió cultural té altres noms destacats en aquesta edició. L’arxiver i historiador Ramon Alberch és distingit per la seva contribució decisiva a la modernització i projecció internacional del model arxivístic català, mentre que l’investigador Ignasi Vila rep la Creu per la seva trajectòria acadèmica i pel paper en el desenvolupament del model d’immersió lingüística escolar.

També és reconegut el metge, historiador i escriptor d’origen palestí Salah Jamal, per la seva tasca en favor del diàleg intercultural i de la difusió del coneixement sobre el món àrab i islàmic. El guardó posa en valor una feina de mediació cultural especialment rellevant en temps de simplificacions i tensions globals.

Empresa, moda, vi i mobilitat

La llista de guardonats incorpora també perfils procedents del món empresarial, però no només pel pes econòmic de les seves trajectòries, sinó també per la seva incidència en la projecció del país. És el cas de Miquel Martí, vinculat a la mobilitat i al transport col·lectiu, de qui es destaca el paper en la modernització del sector i en la transformació de Moventia en un referent internacional.

En el món de la moda, Roser Marcé és reconeguda per la seva contribució al desenvolupament del prêt-à-porter i per haver ajudat a projectar internacionalment la moda feta al país. En el sector vitivinícola, les distincions a Ernestina Torelló i Miguel Agustín Torres reconeixen dues trajectòries decisives en el prestigi i la internacionalització dels vins escumosos i dels vins catalans en general.

La presidenta del grup Sorigué i de la Fundació Sorigué, Anna Vallès, tanca aquest bloc com una figura que combina activitat empresarial amb compromís cultural i social.

Compromís social i acció comunitària

Les Creus d’aquest any també posen el focus en persones que han treballat des de l’acció social i el tercer sector. Carmen Armengol és distingida pel seu compromís amb les persones, especialment en els àmbits de la salut mental i de la discapacitat intel·lectual, a través del projecte que va impulsar fa més de trenta anys amb el Grup Som Via.

A títol pòstum, el Govern reconeix també Enric Morist per la seva trajectòria com a educador i activista social i per la contribució al desenvolupament del tercer sector a Catalunya. El guardó reforça la idea que les Creus de Sant Jordi no només celebren trajectòries de prestigi públic, sinó també formes de treball comunitari que sostenen una part essencial del país.

Tres reconeixements pòstums

A més d’Enric Morist, les Creus de Sant Jordi 2026 s’atorguen a títol pòstum al cuiner Fermí Puig i al teòleg Josep Rius. En el cas de Puig, el Govern en destaca la contribució a la renovació i projecció de la cuina catalana, mentre que de Rius se’n reconeix la trajectòria acadèmica i de recerca en l’àmbit de la teologia i dels estudis bíblics.

Aquests reconeixements pòstums aporten també una dimensió de memòria a la distinció i situen les Creus com un espai on el país es pensa també a partir dels llegats que vol retenir i valorar.

Deu entitats distingides

Pel que fa a les entitats, el Govern n’ha reconegut deu: la Universitat de Barcelona, la Fundació Ernest Lluch, l’Agrupació Coral Flors d’Urgell, la Banda de Música de Benissanet, el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, la Coral Capella Santa Maria de Puigcerdà, la Fundació Pau Casals, el Grup Cultural de la Dona de Solivella, els Pastorets de Calaf i T’acompanyem.

La llista combina grans institucions amb arrelades iniciatives locals i entitats culturals i socials de base. La presència de la UB reforça el reconeixement a una institució central en la història acadèmica i científica del país, mentre que guardons com els de la Fundació Pau Casals o la Fundació Ernest Lluch subratllen la continuïtat de llegats intel·lectuals i culturals de gran pes.

En el cas de T’acompanyem, el Govern destaca explícitament la tasca social en l’acompanyament de persones en situació d’atur i en la promoció de la inserció laboral i la inclusió de col·lectius vulnerables, una distinció que torna a situar la cohesió social al centre del sentit del guardó.

Un reconeixement al país que es construeix des de molts llocs

Les Creus de Sant Jordi 2026 tornen a mostrar que el país no es construeix només des dels grans noms més visibles, sinó des d’una suma de trajectòries molt diverses: des de l’aula, l’escenari o el laboratori; des d’un arxiu, una coral, una empresa o una entitat de barri.

En conjunt, la selecció d’aquest any dibuixa una idea àmplia de Catalunya, en què la cultura, el coneixement, la llengua, el compromís i la cura dels altres formen part d’un mateix teixit. I és justament aquest teixit, plural i persistent, allò que les Creus de Sant Jordi volen distingir i fer visible any rere any.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button

This will close in 0 seconds