El partit Tisza obté una majoria de dos terços en unes eleccions amb participació rècord, Orbán admet la derrota i la UE llegeix el resultat com un retorn d’Hongria al centre polític europeu; Salvador Illa ho presenta com una derrota de “la por i el retrocés”
La política hongaresa ha viscut aquest diumenge un tomb històric. L’opositor Péter Magyar ha derrotat de manera rotunda Viktor Orbán i ha posat fi a setze anys de governs de Fidesz amb una majoria parlamentària que supera els dos terços. Amb aquest resultat, el partit Tisza obté prou força per impulsar reformes de gran abast, inclosos canvis constitucionals i una possible reversió de part de l’arquitectura legal construïda per Orbán durant més d’una dècada i mitja. Orbán ha reconegut la derrota i ha felicitat el seu rival després d’un resultat que ell mateix ha qualificat de clar i dolorós.
La magnitud de la victòria no s’entén sense la participació rècord, situada al voltant del 80%, una xifra inèdita en unes legislatives hongareses i interpretada com una mobilització excepcional per forçar el canvi. La jornada ha tingut un fort component plebiscitari: no només es decidia qui governaria, sinó també si Hongria continuaria aprofundint en el model de “democràcia il·liberal” d’Orbán o si obria una nova etapa més alineada amb els estàndards polítics i institucionals de la Unió Europea.
Una ruptura amb l’era Orbán
Magyar, exmembre de l’entorn polític de Fidesz i convertit en adversari d’Orbán després d’una ruptura pública amb el règim, s’ha presentat com una alternativa conservadora de centredreta però clarament proeuropea. Durant la campanya ha centrat el discurs en la corrupció, el deteriorament institucional i l’aïllament internacional del país, i en la nit electoral ha promès restaurar els controls democràtics, reforçar la relació amb la UE i tornar Hongria a una posició de cooperació sòlida amb l’OTAN. També ha avançat que un dels seus primers objectius serà recuperar fons europeus congelats per Brussel·les a causa de les vulneracions de l’estat de dret durant l’etapa Orbán.
Aquesta derrota té una dimensió que va més enllà de la política interna hongaresa. Orbán era el líder més longeu de la Unió Europea i s’havia convertit en una figura de referència per a l’extrema dreta continental i nord-americana, a més d’un soci especialment incòmode per Brussel·les pels seus xocs sobre llibertat de premsa, independència judicial, drets civils, ajuts a Ucraïna i relació amb Rússia i la Xina. La seva caiguda s’interpreta, per tant, com un cop polític de gran abast per a l’eix il·liberal europeu.
La lectura de la Unió Europea
Les institucions i els principals líders europeus han reaccionat amb una rapidesa inhabitual i amb un missatge molt homogeni: Hongria ha triat Europa. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha afirmat que el país “ha escollit Europa” i que la Unió “esdevé més forta” amb aquest resultat. En la mateixa línia s’han pronunciat altres dirigents com Emmanuel Macron, Friedrich Merz, Roberta Metsola o Mark Rutte, que han llegit la victòria de Magyar com una oportunitat per recompondre la relació entre Budapest i les institucions europees i per reforçar la unitat occidental en un moment de forta tensió geopolítica.
A Brussel·les, l’esperança és doble. D’una banda, que la nova etapa permeti desencallar fons europeus bloquejats per problemes de governança i corrupció; de l’altra, que desaparegui un dels principals frens interns a decisions estratègiques de la UE, especialment en matèria d’Ucraïna i de relació amb Rússia. Els mercats també ho han llegit així: l’endemà de les eleccions, el fòrint hongarès s’ha enfortit notablement davant l’euro i el dòlar, enmig de l’optimisme per una eventual normalització institucional i econòmica.
La visió d’Illa
Des de Catalunya, el president Salvador Illa ha reaccionat amb una lectura netament política del resultat. En un missatge públic, ha afirmat que la ciutadania hongaresa “ha triat Europa i els seus valors” i ha sostingut que Hongria simbolitza avui “l’esperança per vèncer la por i el retrocés”. La seva interpretació s’alinea amb la lectura comunitària i situa la victòria de Magyar com una esmena a l’autoritarisme, a la deriva ultra i a la desconnexió d’una part de l’Europa central respecte del projecte democràtic europeu.
La posició d’Illa no és menor perquè encaixa amb la línia política que el seu Govern intenta projectar en l’àmbit europeu: una defensa explícita del multilateralisme, l’estat de dret i els valors democràtics davant l’ascens de les extremes dretes i dels discursos de regressió. En aquest sentit, la derrota d’Orbán li serveix també per reforçar un relat propi: el de la centralitat europeista com a resposta al replegament identitari i al deteriorament institucional.
Què pot venir ara
La gran incògnita és com Magyar administrarà una victòria tan àmplia i fins on podrà transformar un sistema institucional profundament modelat per Fidesz. El nou primer ministre ha promès una transició ordenada, el reforç dels mecanismes de control, la lluita anticorrupció i una reorientació exterior més coherent amb la UE i l’OTAN. Però hereta un país molt polaritzat i unes estructures estatals que Orbán havia consolidat per blindar el seu poder. La victòria és immensa; la reconstrucció institucional, previsiblement, serà més lenta i complexa.
Sigui com sigui, el missatge que surt de Budapest és inequívoc: una part molt àmplia de la societat hongaresa ha decidit tancar una etapa. I Europa, que durant anys ha vist Orbán com un problema estructural dins la mateixa Unió, llegeix aquesta nit electoral com una finestra d’oportunitat per tornar a integrar Hongria en un horitzó més cooperatiu, més democràtic i menys hostil als consensos bàsics del projecte europeu.
