La commemoració, alineada amb el Pla Japó 2024-2027 i l’Estratègia Àsia 2025-2030, culmina amb la voluntat d’aprofundir una relació més estable, transversal i permanent entre Catalunya i el país asiàtic
L’Any Catalunya-Japó ha arribat a la seva cloenda després d’haver articulat 131 activitats a Catalunya i al Japó amb l’objectiu de reforçar els vincles entre tots dos territoris. El tancament de la commemoració, impulsada pel Govern i el Consolat General del Japó a Barcelona, ha servit per presentar el Japó no només com un soci preferent, sinó com un soci estratègic de primer ordre en un moment en què Catalunya busca diversificar aliances estables en l’àmbit internacional.
L’acte de cloenda, celebrat al Palau de Pedralbes, ha coincidit amb la 15a reunió plenària del Comitè Catalunya-Japó, l’òrgan que fa seguiment del Pla Japó 2024-2027. El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, hi ha defensat que la voluntat del Govern és que aquesta efemèride no quedi en un simple parèntesi simbòlic, sinó que obri una nova etapa de col·laboració més estructurada, més profunda i més permanent amb el país asiàtic.
Una commemoració pensada per anar més enllà del gest simbòlic
L’Any Catalunya-Japó, iniciat el febrer de l’any passat, s’ha concebut com una iniciativa alineada amb dues grans eines de planificació exterior del Govern: el Pla Japó 2024-2027 i l’Estratègia Àsia 2025-2030. Això ha fet que la commemoració no es limités a una successió d’actes institucionals o culturals, sinó que es plantegés des de l’inici com una operació de consolidació política, econòmica i social dels lligams bilaterals.
En el discurs oficial, la idea central és clara: aprofitar l’efemèride per donar continuïtat i densitat a una relació que el Govern considera especialment valuosa en l’actual context internacional, marcat per la incertesa i per la necessitat de trobar socis fiables i estables.
131 activitats en àmbits molt diversos
Durant aquest any de commemoració s’han organitzat 131 activitats destinades a reforçar i visibilitzar els vincles entre Catalunya i el Japó. Les iniciatives han abraçat camps molt diversos: les relacions institucionals, la cultura, la gastronomia, l’arquitectura, l’economia, la recerca i la innovació.
Aquesta amplitud de registres és una de les idees que el Govern ha volgut destacar amb més insistència. Segons Duch, no s’ha tractat d’un projecte sectorial, sinó d’una proposta transversal, pensada per connectar pobles, persones, institucions i comunitats. És a dir, una commemoració concebuda no només com a política exterior, sinó també com a teixit de relacions humanes i culturals.
Cultura catalana al Japó, cultura japonesa a Catalunya
Una de les dimensions més visibles de l’Any Catalunya-Japó ha estat la circulació cultural en tots dos sentits. La cònsol general del Japó a Barcelona, Akiko Shikata, ha remarcat que durant aquest any s’ha pogut veure com la cultura catalana viatjava al Japó i com, alhora, la cultura japonesa era acollida amb entusiasme a Catalunya.
Entre les activitats destacades hi ha hagut festivals matsuri, concerts i expressions artístiques que han combinat tradició i contemporaneïtat. Shikata ha citat com a exemples el concert de One Piece interpretat per l’Orquestra Simfònica del Vallès o propostes teatrals i musicals vinculades a l’univers japonès. L’objectiu de fons ha estat construir una relació basada no només en l’interès diplomàtic, sinó també en la curiositat i el reconeixement mutu entre societats.
Relacions institucionals reforçades
En l’àmbit polític i institucional, un dels moments rellevants ha estat la participació de la Generalitat a l’Exposició Universal d’Osaka, així com la signatura d’un memoràndum d’entesa amb la prefectura de Kyoto. També s’han celebrat al Japó la Diada de Sant Jordi i la Diada Nacional de Catalunya, amb la voluntat de projectar símbols i elements propis de la cultura catalana en un marc de relació institucional reforçada.
Aquests gestos tenen una dimensió política evident: situar Catalunya com un actor amb identitat pròpia dins la seva acció exterior i enfortir la interlocució amb administracions japoneses en àmbits de llarg recorregut.
Economia, recerca i innovació
L’Any Catalunya-Japó també ha inclòs iniciatives per reforçar la relació econòmica i els vincles en recerca i innovació. Entre aquestes activitats hi ha hagut un seminari organitzat conjuntament per la Generalitat i el consolat amb l’objectiu de facilitar l’intercanvi entre els teixits empresarials dels dos territoris.
Aquest accent econòmic encaixa plenament amb la lectura que fa el Govern del Japó com a soci estratègic: una economia tecnològicament avançada, estable i amb potencial de cooperació en àmbits d’alt valor afegit. La commemoració no ha volgut quedar-se, per tant, en una dimensió culturalista, sinó que ha buscat enllaçar amb interessos econòmics i científics compartits.
Arquitectura i gastronomia com a terrenys de trobada
En l’àmbit cultural més específic, s’han organitzat activitats com el concert del violoncel·lista i compositor Taichi Tsukumo al Teatre de Sarrià, l’actuació de l’Orquestra Filharmònica de Tòquio al Palau de la Música o la celebració del Sakura en diversos municipis catalans.
També hi ha hagut espai per a l’arquitectura, amb propostes com l’exposició “Les finestres de Gaudí, les finestres del futur”, impulsada pel Palau Güell i l’empresa japonesa YKK AP, dins el marc del centenari de la mort d’Antoni Gaudí. En l’àmbit gastronòmic, la commemoració ha inclòs cursos de cuina japonesa i fins i tot un taller en línia per elaborar ratafia, en una combinació que simbolitza bé l’esperit d’intercanvi i curiositat mútua.
La cloenda, amb música japonesa i nova etapa
L’acte de tancament ha estat amenitzat pel grup Kazeoto, que combina instruments japonesos com el taiko, el shamisen i la shinobue. La tria reforça la idea que la cloenda no és només un punt final administratiu, sinó també una celebració d’allò que s’ha construït durant aquests mesos.
Duch ha resumit aquesta lectura afirmant que l’Any Catalunya-Japó ha demostrat que la cooperació entre societats també es construeix amb experiències compartides, intercanvis culturals i vincles humans. Més que tancar una etapa, l’acte ha volgut presentar-se com un pas cap al futur.
El Comitè Catalunya-Japó, peça clau de continuïtat
La coincidència amb la quinzena reunió plenària del Comitè Catalunya-Japó reforça la idea de continuïtat institucional. Aquest òrgan, que reuneix anualment el Govern i el consolat, serveix per fer seguiment del desplegament del Pla Japó i hi participen diversos departaments de la Generalitat, des d’Empresa i Treball fins a Recerca i Universitats, Cultura, Salut o Interior.
Per al conseller, aquest comitè és una eina decisiva per desplegar el pla i per diversificar aliances amb socis estables en un moment de transformacions profundes. La lectura és inequívoca: el Japó no és una relació ornamental ni conjuntural, sinó una aposta estructural de la política exterior catalana.
Un vincle que es vol fer permanent
Amb el tancament de l’Any Catalunya-Japó, el Govern vol deixar clar que la commemoració no ha estat una acumulació d’actes aïllats, sinó una forma d’eixamplar i consolidar una relació bilateral amb voluntat de permanència. La presència activa de la Delegació del Govern al Japó en aquest procés reforça aquesta mirada a llarg termini.
El missatge final de la cloenda és que la relació entre Catalunya i el Japó entra ara en una fase menys commemorativa i més estructural. És a dir, menys centrada en l’efemèride i més en la construcció sostinguda d’una aliança política, cultural, econòmica i humana de fons.
