La mostra de Móra d’Ebre amplia formats, territoris i complicitats institucionals per reforçar el seu paper com a gran aparador dels espectacles basats en la literatura catalana
La fira Litterarum farà un nou pas endavant en la seva 19a edició amb una programació de 25 espectacles de literatura catalana i amb una ampliació territorial que reforça la seva vocació de referència nacional. La cita de Móra d’Ebre incorporarà enguany Reus com a nova subseu, que s’afegeix a Morella i Calaceit, i consolidarà així una xarxa que vol projectar la mostra més enllà de la capital de la Ribera d’Ebre.
La fira també ampliarà gèneres i participants, amb més presència de les produccions audiovisuals i del circ, i amb la voluntat explícita de reunir representació de tots els territoris de parla catalana. En aquesta línia, destaca la incorporació del govern d’Andorra com a col·laborador, un moviment que reforça l’ambició de Litterarum com a espai compartit de la cultura catalana en tota la seva extensió territorial.
Una fira que amplia formats i horitzons
Tot i que la programació definitiva encara s’ha de presentar, l’organització ja ha avançat que aquesta edició inclourà 25 propostes teatrals, audiovisuals i de circ, en català i també en occità, després de la incorporació de l’aranès l’any passat. Aquesta obertura formal confirma que Litterarum no vol quedar limitada a una idea estreta de l’espectacle literari, sinó que busca fer dialogar la literatura amb llenguatges escènics cada cop més diversos.
La direcció de la fira defensa que aquesta serà la primera edició amb presència de pràcticament tots els territoris de parla catalana. L’única absència assenyalada és la del Carxe, a Múrcia, no pas per una exclusió deliberada sinó per la manca de producció escènica basada en la literatura des d’aquell territori.
De Móra d’Ebre a una xarxa cultural més àmplia
La incorporació de Reus a les subseus de Morella i Calaceit reforça una idea de fons: Litterarum vol deixar de ser només una fira localitzada en un municipi concret per esdevenir una plataforma cultural amb ramificacions arreu del país i dels territoris veïns de llengua catalana.
Aquest creixement també va en paral·lel al de la Fira del Llibre Ebrenc, que en la seva 23a edició ampliarà a cinc municipis els espais on es faran presentacions. La combinació d’ambdues cites consolida Móra d’Ebre i el seu entorn com un dels pols culturals més singulars del sud del país.
La dimensió econòmica i simbòlica de la fira
L’alcalde de Móra d’Ebre, Rubén Biarnés, ha subratllat que la incorporació d’Andorra suposa un pas més en la internacionalització de Litterarum, una fira que ja va rebre el Premi Nacional de Cultura l’any 2019. Segons el batlle, aquesta nova complicitat institucional ha d’ajudar a donar encara més visibilitat a la mostra.
Però Litterarum no és només una cita cultural. Per al municipi i per a la Ribera d’Ebre, també és un actiu econòmic que repercuteix en allotjaments, hostaleria i comerç. La fira és vista, per tant, com una peça que connecta projecció cultural i dinamització territorial, una combinació especialment rellevant en ciutats mitjanes i capitals comarcals fora dels grans circuits metropolitans.
Un cartell que converteix els llibres en casa
La imatge d’aquesta edició porta la firma de l’il·lustrador ebrenc Albert Asensio, d’Horta de Sant Joan, una de les figures més reconegudes en l’àmbit de la il·lustració, especialment en literatura infantil i premsa. El cartell representa una casa feta amb llibres de colors, una metàfora visual que vol transmetre la idea de la fira com a espai acollidor, compartit i obert.
La regidora de Cultura de Móra d’Ebre, Montse Pineda, ha remarcat que aquesta il·lustració simbolitza la voluntat que la fira sigui no només un lloc on es compren llibres o es programen espectacles, sinó també un espai per viure experiències, trobar-se i conviure. La tria del cartell reforça, així, una idea de cultura viscuda des de la proximitat i la participació.
Una casa oberta per a la literatura escènica
La metàfora de la casa construïda amb llibres serveix també per explicar bé la naturalesa de Litterarum. La fira vol ser un lloc de refugi i d’acollida, però també un espai de circulació, d’entrada i sortida d’idees, d’autors, de companyies i de públics.
En aquest sentit, la programació d’espectacles basats en la literatura catalana no es presenta només com una suma de funcions, sinó com una manera de donar nova vida als textos i de convertir la literatura en una experiència compartida, física i pública.
Una fira que continua ampliant el país cultural
Amb aquesta nova edició, Litterarum reforça la seva singularitat dins el panorama cultural català. No és només una fira del llibre ni un festival d’arts escèniques: és un espai híbrid que fa de la literatura el centre, però l’expandeix cap al teatre, l’audiovisual, el circ i la trobada entre territoris.
La seva aposta per reunir la pluralitat dels Països Catalans —sense necessitat de fer-ne una proclama explícita, però sí articulant-la en la pràctica— reforça també la seva dimensió cultural i simbòlica. Des de Móra d’Ebre, Litterarum continua fent créixer un mapa propi, en què la literatura catalana no només es llegeix, sinó que es representa, es comparteix i s’habita.
