Copernicus situa la temperatura global 1,48 graus per sobre dels nivells preindustrials i alerta d’un sistema climàtic sota una pressió creixent, amb oceans gairebé en rècord i una Europa marcada per la sequedat
El març del 2026 ha estat el quart més càlid mai registrat a escala global, amb una temperatura mitjana de l’aire de 13,94 graus i una anomalia de 1,48 graus per sobre dels nivells preindustrials. La dada, publicada pel Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, confirma que l’escalfament global es manté en valors molt elevats i que el sistema climàtic continua sota una tensió sostinguda.
A Europa, el balanç també és excepcional: el març d’aquest any ha estat el segon més càlid de tota la sèrie, només per darrere del 2025. La temperatura mitjana al continent es va situar en 5,88 graus, és a dir, 2,27 graus per sobre de la mitjana del període 1991-2020. Bona part d’Europa va registrar, a més, condicions més seques de l’habitual, sobretot en àmplies zones del continent.
Un contrast fort amb el febrer europeu
La dada del març contrasta clarament amb la del febrer passat, que havia estat un dels mesos més freds per a Europa dels darrers catorze anys. Aquest canvi tan brusc reforça la idea d’una atmosfera cada vegada més inestable, capaç de combinar oscil·lacions regionals marcades dins una tendència global clarament escalfadora.
Copernicus també destaca que el març ha deixat la segona temperatura global de la superfície del mar més alta mai registrada per a aquest mes, amb una mitjana de 20,97 graus entre els 60 graus sud i els 60 graus nord. Només el març del 2025 la va superar. Segons el Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini, aquesta situació apunta a una probable transició cap a condicions d’El Niño durant la segona meitat de l’any.
Oceans calents i gel àrtic en mínims
Un dels altres senyals preocupants del març ha estat l’estat de l’Àrtic. L’extensió mitjana del gel marí es va situar un 5,7% per sota de la mitjana, la xifra més baixa mai registrada per a un mes de març i lleugerament inferior al mínim anterior, assolit el 2025. Aquesta evolució confirma que l’escalfament no es limita a l’aire, sinó que afecta també els oceans i els equilibris polars.
El director del servei climàtic de Copernicus, Carlo Buontempo, ha qualificat les dades de març de “història alliçonadora” i ha remarcat que cada indicador, per separat, ja és impactant, però que junts dibuixen “un panorama d’un sistema climàtic sotmès a una pressió sostinguda i creixent”. També ha defensat que aquestes dades ja no són només un luxe científic, sinó una base imprescindible per a l’adaptació climàtica i per a polítiques públiques serioses.
Europa més seca, però amb excepcions
Des del punt de vista hidrològic, una gran part de l’Europa continental va registrar condicions més seques de l’habitual. Tot i això, hi va haver excepcions destacades: Islàndia, el nord del Regne Unit, bona part d’Escandinàvia i diverses regions del Mediterrani i del Caucas van ser més humides del normal. En alguns d’aquests punts, les precipitacions intenses associades a tempestes van provocar fins i tot inundacions.
La calor extrema i la sequera també van afectar altres regions del món. Copernicus assenyala una onada de calor primerenca “sense precedents” i condicions anormalment seques en parts dels Estats Units i Mèxic, en un mes que torna a demostrar que els extrems climàtics no són episodis aïllats, sinó símptomes cada cop més freqüents d’un clima alterat.
Un altre mes que reforça la tendència
El març del 2026 no ha batut el rècord absolut global —que continua sent el del 2024 per a aquest mes—, però s’afegeix a una seqüència prolongada de temperatures molt altes tant a terra com al mar. La proximitat al llindar d’1,5 graus respecte de l’era preindustrial reforça la idea que el marge climàtic es continua estrenyent, mentre els senyals d’estrès s’acumulen a l’atmosfera, als oceans i a les regions polars.
En aquest context, la dada climàtica del març no és només una fotografia mensual. És una nova peça d’un patró més ampli que apunta a una realitat cada vegada més difícil d’ignorar: la crisi climàtica continua avançant i ho fa amb una combinació de calor persistent, oceans anòmalament temperats i alteracions hidrològiques que afecten alhora territoris, economies i condicions de vida.
