El president i el ministre de Transports han tractat la situació de la xarxa, les obres en marxa, el traspàs de l’R1 i les actuacions pendents per adaptar el servei ferroviari als efectes del canvi climàtic
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre de Transports, Óscar Puente, s’han reunit aquest dijous al matí al Palau de la Generalitat en la primera trobada d’aquest nivell des de l’accident mortal de Gelida, que va precipitar una nova crisi a Rodalies ara fa gairebé tres mesos. La reunió ha servit per abordar l’estat de la xarxa ferroviària, les obres de millora en curs i els compromisos pendents entre els governs català i espanyol.
La trobada ha començat a les 7.30 del matí i, segons fonts de Presidència i del Ministeri, s’ha desenvolupat en un clima de “màxima col·laboració institucional”. En un primer moment hi han participat només Illa i Puente, i posteriorment s’hi han afegit la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el secretari d’Estat de Transports, Antonio Santano.
Rodalies torna al centre de la relació entre governs
La reunió arriba en un moment en què Rodalies continua ocupant el centre del debat polític i social a Catalunya. L’accident de Gelida, en què va morir un maquinista, va actuar com a detonant d’un nou episodi de malestar ciutadà amb el servei, i va tornar a situar sobre la taula els dèficits estructurals de la xarxa, les incidències recurrents i la manca de confiança dels usuaris.
En aquest context, la imatge d’Illa i Puente reunits al Palau té una clara càrrega política: es vol transmetre que el problema continua sent prioritari i que hi ha coordinació entre administracions per mirar de redreçar una situació que fa anys que erosiona la credibilitat del sistema ferroviari.
Obres, manteniment i modernització
Entre els temes tractats hi ha hagut la situació general de Rodalies i les obres de millora de la xarxa, una carpeta que el Govern i el Ministeri presenten com a clau per resoldre les mancances acumulades. L’objectiu, segons ha remarcat Illa, és avançar en inversions que permetin garantir tant el manteniment com la modernització de la infraestructura ferroviària.
El missatge del president apunta a la necessitat de passar de la gestió reactiva de les incidències a una fase d’actuació més estructural. La idea és que no n’hi ha prou amb contenir crisis puntuals: cal una transformació de fons que posi la xarxa “a l’altura del que Catalunya necessita”.
El traspàs de l’R1, sobre la taula
Un altre dels punts abordats ha estat el traspàs de l’R1, una de les peces més visibles dins el debat sobre la governança futura de Rodalies. La reunió ha servit, segons les fonts oficials, per repassar els treballs pendents per culminar aquest procés.
La menció al traspàs no és menor, perquè connecta directament amb una de les grans demandes polítiques al voltant del servei ferroviari: la necessitat que Catalunya tingui més capacitat de decisió i més control sobre una xarxa que continua sent percebuda com a insuficient i mal resolta des de fa massa temps.
Infraestructura i canvi climàtic
La reunió també ha inclòs un àmbit cada vegada més central en la planificació del transport: les actuacions necessàries per fer front a l’impacte del canvi climàtic sobre la xarxa ferroviària. Això situa el debat més enllà de les incidències actuals i apunta a la necessitat d’adaptar infraestructures crítiques a un escenari meteorològic més extrem i més imprevisible.
Aquesta carpeta reforça la idea que la modernització de Rodalies no es pot pensar només en termes de freqüències, puntualitat o capacitat, sinó també de resiliència davant fenòmens que poden afectar de manera directa la seguretat i la continuïtat del servei.
Una escenificació de col·laboració
Després de la reunió, Illa ha publicat un missatge en què ha insistit que Generalitat i Ministeri treballen plegats per millorar Rodalies amb “inversions importants”. La formulació busca reforçar la imatge de cooperació institucional en un assumpte especialment sensible per a la ciutadania.
Aquesta escenificació és rellevant perquè arriba després de mesos de tensió social i política al voltant del servei. Tant la Generalitat com el govern espanyol saben que Rodalies s’ha convertit en un termòmetre del desgast institucional, i per això la reunió vol enviar un senyal de compromís compartit, encara que les millores materials continuïn sent lentes i molt observades.
Tres mesos després, la pressió continua
La trobada al Palau no tanca cap crisi ni resol per si sola els problemes de fons, però sí que marca un moment de reactivació política després de l’impacte de Gelida. Gairebé tres mesos després de l’accident, Rodalies continua sent una de les grans qüestions pendents del país, tant per la qualitat del servei com pel que simbolitza en termes d’infraestructura, inversió i autogovern.
El repte, ara, és que aquesta coordinació institucional es tradueixi en resultats visibles per als usuaris. Perquè, més enllà de les reunions i dels missatges de col·laboració, el veritable examen continua sent el mateix: que el tren funcioni.
