L’executiu presenta el primer any del programa com un impuls per accelerar la transició energètica i industrial, amb un augment clar de les matriculacions electrificades i amb la voluntat d’estendre la xarxa de càrrega més enllà de l’àrea metropolitana
El Govern ha fet balanç del primer any del seu pla d’impuls del vehicle elèctric i defensa que els resultats han anat per sobre de les previsions inicials. Segons les dades presentades aquest dimecres pel conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, l’executiu ha mobilitzat més de 125 milions d’euros i ha contribuït a instal·lar 2.500 punts de recàrrega en dotze mesos, en una aposta que vincula tant a la descarbonització com a la política industrial del país.
En termes pressupostaris, el Govern assegura que s’han executat 151 milions d’euros, per damunt dels 103 previstos inicialment, a causa de l’increment de la demanda. El gruix dels recursos s’ha destinat a ajuts per a la compra de vehicles electrificats, mentre que una part significativa també ha anat a infraestructures de recàrrega.
Més matriculacions i més pes del vehicle electrificat
Una de les dades que l’executiu ha posat més en valor és l’augment del pes dels vehicles electrificats en les noves matriculacions. Durant el 2025, aquests cotxes van representar el 24% de les compres noves, nou punts més que l’any anterior, quan la quota era del 14,3%.
La xifra és rellevant perquè suggereix una acceleració del canvi de tendència en el mercat, encara que el vehicle elèctric i híbrid endollable continuïn lluny de ser hegemònics. El Govern llegeix aquest avenç com un senyal que la demanda comença a respondre, especialment quan hi ha ajuts directes i una xarxa de recàrrega que es va ampliant.
Ajuts públics i flota pròpia
Dels recursos mobilitzats, més de 100 milions d’euros s’han destinat a incentivar la demanda de vehicles, en part a través dels fons Moves III, que Catalunya va duplicar i gairebé esgotar durant el 2025, segons el mateix Govern.
Entre les dades destacades hi ha també la compra d’uns 900 cotxes elèctrics per a la flota pròpia de la Generalitat. A més, els ajuts han beneficiat unes 250 empreses i, segons les estimacions oficials, han contribuït a una reducció anual d’entre 70.000 i 85.000 tones de CO2. En paral·lel, prop de sis milions d’euros s’han orientat a inversions productives vinculades al sector de l’automoció.
2.588 punts nous i una xarxa encara desigual
Pel que fa a la infraestructura, durant el primer any del pla s’han incorporat 2.588 punts de recàrrega d’accés públic, de manera que el total de punts a Catalunya —sumant-hi els del sector públic i privat— supera ja els 11.500.
El mateix Sàmper ha admès que la major part de la demanda es concentra a la demarcació de Barcelona i a l’àrea metropolitana, però ha defensat que la voluntat del Govern és que la xarxa arribi “a tot arreu”. La idea de fons és que la implantació del vehicle elèctric no podrà créixer de manera sostinguda si la infraestructura continua massa concentrada en els entorns urbans més densos.
L’Energètica i la recàrrega ultraràpida
El Departament d’Empresa i Treball ha detallat també que durant el 2025 L’Energètica va redactar 35 projectes de recàrrega que equivalen a uns 900 punts, i que s’ha fet una consulta pública per desplegar recàrrega ultraràpida a les àrees de servei de la Generalitat.
Segons l’executiu, hi ha 11 empreses interessades en aquest procés, fet que indicaria que el sector privat veu recorregut en la xarxa de càrrega ràpida. Aquest és un dels àmbits clau per consolidar la confiança dels usuaris i per superar una de les principals barreres d’entrada al vehicle elèctric: la por a no trobar punts suficients o prou eficients.
El context geopolític com a argument
Sàmper ha aprofitat la presentació del balanç per vincular l’aposta pel vehicle elèctric amb l’actual crisi energètica derivada de la guerra a l’Iran i de l’encariment del petroli. Segons el conseller, aquest context, tot i ser negatiu, pot actuar també com una oportunitat per accelerar la transició cap a una mobilitat menys dependent dels combustibles fòssils.
El missatge polític és clar: en un moment en què el preu del petroli torna a tensionar-se per factors internacionals, el Govern vol presentar l’electrificació del parc mòbil com una resposta no només ambiental, sinó també estratègica i de sobirania energètica.
Una taula publicoprivada per consolidar el sector
Aquest mateix dimecres, el conseller ha presidit la segona reunió de la taula publicoprivada per a l’impuls del vehicle elèctric a Catalunya, amb representants de fabricants, operadors energètics, empreses logístiques, instal·ladors i diversos departaments del Govern.
La trobada ha servit per abordar especialment el desplegament de la infraestructura de recàrrega i per reforçar la idea que el desenvolupament del vehicle elèctric no es podrà fer només des de l’administració, sinó amb la implicació coordinada del conjunt del sector.
Un objectiu molt més ambiciós fins al 2030
El balanç del primer any s’inscriu dins un pla molt més ampli. Quan el Govern el va posar en marxa, es va fixar com a objectiu mobilitzar més de 1.400 milions d’euros de fons públics i privats, elevar la quota de vehicles electrificats fins al 40% i multiplicar per cinc la infraestructura de recàrrega.
La fotografia actual mostra un primer avanç, encara lluny de les metes finals però prou significatiu perquè l’executiu el presenti com una base sòlida. El repte, ara, serà comprovar si aquest impuls es manté en el temps i si la combinació d’ajuts, xarxa i demanda és suficient per fer del vehicle elèctric una opció realment massiva també fora dels grans nuclis urbans.
