Una commemoració amb projecció internacional per recuperar la memòria d’un símbol institucional per als catalans del món
L’Any Josep Irla desplegarà una trentena d’activitats durant el 2026 i el 2027 amb l’objectiu de recuperar i projectar la figura del president que va garantir la continuïtat institucional de la Generalitat a l’exili després de la Guerra Civil. La iniciativa posa el focus en una figura clau per entendre la pervivència de les institucions catalanes fora del país i el paper històric de la Catalunya exterior en la preservació de la legitimitat democràtica.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha presentat el programa d’actes destacant que la commemoració vol situar Josep Irla al centre de la memòria democràtica catalana i reforçar el coneixement d’un president que, sense governar un territori, va sostenir la continuïtat institucional en un context de persecució i repressió.
L’Any Josep Irla coincideix amb el 150è aniversari del seu naixement a Sant Feliu de Guíxols (1876) i reivindica la seva trajectòria com a dirigent republicà, empresari i 124è president de la Generalitat a l’exili entre 1940 i 1954, un període marcat per la clandestinitat política i la lluita per mantenir viva la legitimitat catalana a l’exterior.
El president que va mantenir viva la Generalitat des de l’exili
Per als catalans de l’exterior, la figura de Josep Irla té un valor simbòlic particular. Va assumir la presidència de la Generalitat després de l’afusellament del president Lluís Companys per part del règim franquista el 1940, en un moment en què les institucions catalanes havien estat abolides i la repressió política havia obligat milers de catalans a marxar a l’exili.
Des de França, Irla va exercir una presidència marcada per la precarietat material i la manca de reconeixement internacional, però amb una clara voluntat de preservar la legitimitat institucional de Catalunya. Durant els anys més durs del franquisme, va mantenir viva la idea de continuïtat política, convertint la Generalitat a l’exili en un punt de referència per a la comunitat catalana dispersa arreu del món.
La seva tasca va permetre assegurar el relleu institucional amb Josep Tarradellas el 1954 i, amb el pas dels anys, esdevindria un element clau per legitimar la recuperació de l’autogovern català durant la Transició.
Memòria democràtica i projecció internacional
El programa de l’Any Josep Irla inclou exposicions itinerants, jornades acadèmiques, conferències, activitats educatives i actes institucionals que tindran una especial presència a les comarques gironines, territori estretament vinculat a la trajectòria vital del president.
La commemoració incorpora també una dimensió internacional, amb activitats previstes a París i a la Catalunya del Nord, espais que simbolitzen la realitat de l’exili polític català durant el segle XX. Aquesta mirada exterior reforça la voluntat de connectar la figura d’Irla amb la història de la diàspora catalana i amb el paper de les comunitats catalanes a l’exterior en la preservació de la llengua, la cultura i les institucions.
Entre les iniciatives destacades hi ha la publicació d’estudis acadèmics actualitzats, un dossier monogràfic, itineraris de memòria, lectures públiques i la renovació museogràfica de la Casa Irla per fer-la més accessible a nous públics.
Una figura clau del republicanisme català
Josep Irla va iniciar la seva trajectòria política a Sant Feliu de Guíxols, on va ser regidor i alcalde a principis del segle XX. Posteriorment es va integrar a Esquerra Republicana de Catalunya i va ocupar diferents responsabilitats a la Generalitat durant la Segona República.
El 1938 va ser elegit president del Parlament de Catalunya en plena Guerra Civil. Dos anys més tard, ja a l’exili, assumiria la presidència de la Generalitat després de la mort de Companys, convertint-se en el principal garant de la continuïtat institucional catalana durant el franquisme.
Malgrat les dificultats polítiques i econòmiques, Irla va defensar la legalitat republicana, l’autogovern i la llengua catalana des de l’exili francès fins al seu traspàs a Sant Rafèu el 1958.
El 1981 les seves restes van ser traslladades a Catalunya en un acte de reconeixement institucional que va contribuir a recuperar la seva figura per a la memòria col·lectiva.
Un referent per entendre la Catalunya exterior
La commemoració de l’Any Josep Irla posa en relleu el paper que la diàspora catalana ha tingut històricament en la defensa de les institucions i la identitat del país. En un moment en què milers de catalans continuen vivint fora de Catalunya, la figura d’Irla recorda que la continuïtat institucional catalana també s’ha construït des de l’exterior.
La seva trajectòria simbolitza la persistència d’un projecte polític i cultural que ha superat guerres, dictadures i exilis, i connecta directament amb la realitat dels catalans del món que continuen mantenint vincles actius amb el país.
