Després de més de dos mesos d’afectacions, torna la circulació entre Sant Sadurní d’Anoia i Martorell, mentre l’R1 elimina el transbordament a Blanes; la reobertura, però, arriba entre confusió informativa i desconfiança dels usuaris
Rodalies ha recuperat aquest dimarts el servei ferroviari entre Sant Sadurní d’Anoia i Martorell, interromput des de l’accident mortal de Gelida del 20 de gener. La reobertura permet restablir la connexió en tren entre Sant Vicenç de Calders i Terrassa Estació del Nord, i suposa la fi d’un tall que ha marcat durant més de dos mesos la mobilitat d’una part important del Penedès i del corredor sud.
La jornada també ha portat una altra novetat rellevant a la xarxa: la línia R1 ha recuperat el recorregut complet entre Maçanet-Massanes i l’Hospitalet de Llobregat, de manera que els viatgers tornen a poder fer el trajecte íntegre en tren sense haver de fer transbordament a Blanes.
L’R4 recupera la connexió directa amb Barcelona
Amb la represa del servei entre Sant Sadurní i Martorell Central, diverses estacions recuperen la connexió directa amb Barcelona sense necessitat de transbordament. És el cas de Gelida, Sant Sadurní d’Anoia, Lavern-Subirats, la Granada, Vilafranca del Penedès, els Monjos, l’Arboç i el Vendrell.
Tot i la recuperació del tram, el servei no torna encara a una plena normalitat en tota la línia. Ara es presta en tren entre Sant Vicenç de Calders i Terrassa Estació del Nord, mentre que entre aquesta estació i Manresa es manté un tren llançadora i servei complementari per carretera.
Una reobertura marcada per la confusió
La posada en marxa del servei no ha estat exempta de desordre. Diversos usuaris han explicat que han sabut que el tram tornava a funcionar només en arribar a l’estació, perquè a primera hora del matí la informació disponible era poc clara o contradictòria.
Alguns viatgers, acostumats a utilitzar els autobusos de substitució durant les darreres setmanes, s’han trobat amb els vehicles al lloc habitual però fora de servei. D’altres han viscut situacions més confuses encara, després de rebre indicacions errònies o poc precises en algunes estacions. La reobertura, per tant, ha anat acompanyada d’una sensació d’improvisació que ha afegit malestar en una xarxa ja molt castigada.
Menys usuaris i poca confiança en el servei
Malgrat la recuperació del tram, l’ambient a les andanes i als trens ha estat lluny del volum habitual anterior a l’accident. Tant els combois com els accessos a les estacions presentaven una ocupació baixa, un indici clar de la pèrdua de confiança de molts viatgers en el servei de Rodalies.
Entre els usuaris predominava el recel. Alguns admetien que no descarten noves incidències i fins i tot reclamaven que es mantinguessin uns dies més els autobusos alternatius per si calgués tornar-los a activar. La reobertura, així, no es viu tant com un retorn tranquil a la normalitat com com una prova més per a una xarxa que arrossega una credibilitat molt erosionada.
El pas per Gelida encara pesa
Els passatgers que han travessat el punt de l’accident han explicat que el tren hi ha circulat a baixa velocitat i que, tot i no tenir sensació d’inseguretat, sí que s’hi respirava una certa càrrega emocional. El record de la mort del maquinista continua molt present i dona a aquesta reobertura un to inevitablement contingut.
El retorn del servei no es pot deslligar del que va passar el 20 de gener. Per això, més enllà de la millora operativa, el primer dia de funcionament també ha tingut una dimensió simbòlica, marcada per la memòria recent d’un episodi que va colpir de ple la línia.
L’R1 elimina el transbordament a Blanes
En paral·lel, aquest dimarts també s’ha restablert el recorregut complet de l’R1 entre Maçanet-Massanes i l’Hospitalet. Això vol dir que els viatgers deixen de necessitar el transbordament a Blanes per completar el trajecte, una millora especialment significativa per als usuaris habituals del Maresme i del tram nord de la línia.
A més, es recuperen les freqüències fins a arribar a vuit trens per sentit entre Barcelona i Mataró en hora punta. Tot i això, Renfe ha advertit que es manté transport alternatiu per carretera entre Blanes i Maçanet-Massanes en les primeres i darreres circulacions del dia, entre les deu de la nit i les vuit del matí, a causa de treballs de manteniment d’Adif.
Canvis també a l’R2 sud
La jornada ha vingut acompanyada, igualment, d’una adaptació dels horaris de l’R2 sud per les obres que Adif executa entre Garraf i Sitges. En aquest cas, s’incrementen les freqüències entre Granollers Centre i Castelldefels per reforçar la connexió amb Barcelona i facilitar també els transbordaments dels viatgers dels Regionals al Prat de Llobregat.
Aquest conjunt de modificacions confirma que el sistema continua en fase d’ajustos i reordenacions, amb millores puntuals però encara lluny d’una estabilitat plena.
El paper dels sindicats en la recuperació
La recuperació total del servei a l’R4 ha estat possible després que la setmana passada els sindicats CCOO, UGT, Semaf i SF aprovessin els anomenats gràfics de línia, és a dir, els horaris i serveis que han de complir els maquinistes a tota la xarxa de Rodalies.
Aquest acord ha estat el primer pas per desbloquejar una situació que no depenia només de l’estat de la infraestructura, sinó també de la falta de consens operatiu sobre l’organització del servei. La reobertura del tram, per tant, és també el resultat d’una resolució sindical i interna que ha permès començar a reconstruir la normalitat ferroviària.
Una millora necessària, però insuficient
La recuperació de l’R4 i de l’R1 és, sens dubte, una bona notícia per a milers d’usuaris que fa setmanes que pateixen transbordaments, autobusos i incertesa. Però la manera com s’ha produït el restabliment —amb informació confusa, pocs viatgers i molta desconfiança— reflecteix fins a quin punt la crisi de Rodalies continua oberta. El servei es reprèn, però la confiança no torna tan de pressa com els trens. I aquest continua sent, probablement, el gran problema de fons.
