Paneque situa com a prioritàries les dues noves seus exteriors, però no posa data a les altres dues anunciades: Canadà i Marroc. El govern defensa la recuperació de Rodalies al maig, manté oberta la negociació pressupostària amb ERC i replica als Comuns que les altes mèdiques responen només a criteris clínics
La portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha situat aquest dimarts l’acció exterior com un dels primers eixos de la compareixença posterior al Consell Executiu. Preguntada per RAB Ràdio per l’estat de les noves delegacions anunciades pel Govern al juliol (obertura a la Xina i trasllat de Tunísia al Marroc) i al setembre de l’any passat (Canadà i Jordània), Paneque ha assegurat que tant la de la Xina com la de Jordània són considerades prioritàries i que la previsió és que puguin estar en funcionament abans d’acabar aquest 2026. Segons ha explicat, el Govern va iniciar la legislatura amb un pla per consolidar i homogeneïtzar les delegacions ja existents i, posteriorment, va activar un pla d’ampliació amb noves seus a l’exterior.
Paneque ha admès que tant la tramitació administrativa com la logística i la selecció de personal requereixen temps, però ha remarcat que en els casos de la Xina i Jordània els treballs avancen amb caràcter prioritari. En el primer cas, ha emmarcat l’obertura en la necessitat de reforçar la presència catalana al continent asiàtic; en el segon, en la importància geopolítica de Jordània en el context actual del conflicte a l’Orient Mitjà. També ha apuntat que els processos de selecció de les persones que hi treballaran s’acostumen a posar en marxa unes setmanes abans o en paral·lel a l’obertura.
Tanmateix, la consellera-portaveu no ha aclarit quan s’activarà la delegació al Canadà, que es desdoblaria de la dels EUA, ni quan es farà efectiu el trasllat de la delegació del Nord d’Àfrica de Tunísia al Marroc.
Delegacions a la Xina i Jordània, prioritàries en l’acció exterior
La portaveu ha insistit que el desplegament d’aquestes delegacions forma part d’una estratègia més àmplia de consolidació de la xarxa exterior de la Generalitat. L’objectiu, ha dit, és millorar la gestió de recursos i fixar objectius més clars i homogenis per a totes les seus. Dins d’aquest esquema, la Xina i Jordània apareixen ara com les apostes més immediates.
El missatge polític del Govern és que l’acció exterior no només es manté, sinó que s’orienta cap a espais considerats estratègics. En el cas asiàtic, per pes econòmic i comercial; en el cas jordà, també per la seva centralitat en una regió marcada per la guerra i per les conseqüències diplomàtiques, humanitàries i econòmiques del conflicte.
Rodalies: el Govern confia en recuperar la normalitat al maig
En l’àmbit de la mobilitat, Paneque ha assegurat que Rodalies hauria de funcionar amb “tota normalitat” al maig, un cop completat el gruix de les actuacions d’emergència a finals d’abril i amb algunes intervencions puntuals a inicis del mes següent. L’excepció principal serà l’R3, on les obres de desdoblament entre la Garriga i Parets i les actuacions entre Ribes de Freser i Puigcerdà poden allargar les afectacions més enllà d’aquest calendari.
La consellera ha explicat que les obres en curs responen tant a actuacions d’emergència com a treballs ja previstos, i ha defensat que el Govern anirà informant progressivament de la reobertura dels trams. Sobre la represa del servei a l’R4, ha justificat que l’avís a la ciutadania es fes el mateix dia perquè la nit abans s’havia de completar la marxa blanca per comprovar l’estat de la infraestructura.
Paneque també ha anunciat una reunió amb el ministre de Transports, Óscar Puente, per fer balanç de la crisi, abordar actuacions futures i tractar el finançament dels sobrecostos assumits per la Generalitat, que xifra en uns 13 milions d’euros. Segons ha dit, el Ministeri ja ha expressat la voluntat d’assumir-los. A més, ha apuntat que el Govern continua avançant en el traspàs de Rodalies, pendent encara de la valoració dels actius i de les inversions necessàries.
Pressupostos amb ERC i resposta als Comuns per les altes mèdiques
En clau política, Paneque ha explicat que el Govern està centrat ara en la negociació amb ERC de partides pressupostàries “concretes”, mentre els acords d’investidura continuen treballant-se “en paral·lel” i amb “calendaris diferents”. Ha evitat concretar el contingut i el calendari de les reunions, però ha insistit que les converses són “fluides” i que els acords només s’anunciaran quan estiguin tancats i siguin “certs”.
La portaveu ha volgut remarcar així que l’ampliació del temps per negociar afecta l’àmbit pressupostari, però no implica deixar de banda altres carpetes del pacte de legislatura. Segons fonts republicanes citades per l’ACN, el Govern i ERC treballen des de fa dues setmanes en grups temàtics per avançar en els comptes.
Pel que fa a la discrepància amb els Comuns, Paneque ha replicat les exigències formulades per Jéssica Albiach i David Cid sobre la retirada d’incentius als CAP vinculats a les altes mèdiques. La consellera ha defensat que aquestes altes responen “únicament i exclusivament” a criteris mèdics i ha sostingut que aquest ha estat sempre el criteri i que continuarà sent així. Amb tot, ha afirmat que la consellera de Salut, Olga Pané, escoltarà les reflexions dels Comuns per intentar abordar la discrepància.
Sant Agustí, Guernica i Sixena
Sobre el bloc de Sant Agustí, Paneque ha confiat que la negociació amb el síndic de Barcelona “arribi a bon port” i ha assenyalat que encara hi ha marge abans d’un segon intent de desnonament. També ha explicat que ha demanat formalment reunir-se amb la propietat, New Amsterdam Developers, per tenir una interlocució directa. Tot i que encara no ha concretat la quantia final de la sanció, ha recordat que el procediment es troba en fase d’audiència del propietari.
Finalment, la portaveu s’ha pronunciat sobre el debat pel possible trasllat temporal del Guernica al País Basc. Paneque ha dit que la petició té “tot el sentit cultural” i que és, fins i tot, un “deure democràtic”. Alhora, ha criticat les expressions utilitzades per representants del PP i ha reclamat que aquestes qüestions es tractin amb “respecte i educació”, atenent criteris tècnics i la pluralitat existent a l’Estat. En relació amb les obres de Sixena, ha reiterat la confiança del Govern en la feina del MNAC i en els informes que desaconsellen el trasllat.
