L’executiu desplega una estratègia internacional que combina acció institucional, captació d’inversions i nous acords a Europa, la Mediterrània, Àsia i Amèrica per reduir dependències i ampliar la presència catalana en sectors clau
El Govern ha reforçat la seva acció exterior amb l’objectiu de diversificar mercats, aliances i relacions internacionals en un context marcat per la tensió geopolítica, les amenaces comercials dels Estats Units i els efectes econòmics de les guerres a l’Orient Mitjà, Ucraïna i Gaza. L’executiu defensa que, en un món cada vegada més interconnectat i inestable, la projecció internacional de Catalunya no és accessòria, sinó una eina estratègica per protegir interessos econòmics, institucionals i científics del país.
Aquesta línia de treball s’ha convertit en una de les prioritats de la legislatura i s’ha desplegat a través de viatges institucionals, acords amb governs i regions d’arreu del món i noves estratègies per afavorir tant la internacionalització de les empreses catalanes com l’atracció d’inversió estrangera. El moviment no es limita al comerç: també inclou sectors com la recerca, la logística, els semiconductors, la supercomputació, l’agroalimentació, la química o l’automoció.
Una estratègia de país davant la inestabilitat global
La idea de fons que defensa el Govern és que tot allò que passa fora té una incidència directa a dins. Per això, la resposta a l’actual escenari internacional no es limita a gestionar impactes, sinó que busca ampliar la capacitat de relació i de maniobra de Catalunya en àmbits on es juguen decisions estratègiques.
En aquest marc, l’executiu ha aprovat instruments com el Pla Responem, pensat per reaccionar a la crisi aranzelària, i ha activat una nova estratègia d’internacionalització econòmica per al període 2026-2030. A través del programa Catalunya Exporta, es vol facilitar que 2.000 empreses catalanes comencin a exportar, mentre que la nova estratègia de captació d’inversió estrangera es fixa com a meta materialitzar 600 projectes i crear 45.000 llocs de treball abans del 2030.
Europa, espai central d’influència política i econòmica
La primera gran àrea de projecció és Europa, on el Govern vol reforçar la presència i la capacitat d’incidència de Catalunya. Aquesta línia s’ha vehiculat especialment a través del Pla Brussel·les, que ha guiat els contactes del president Salvador Illa i de diversos consellers amb institucions comunitàries i amb actors polítics de la Unió.
L’executiu ha intensificat els contactes a Brussel·les per defensar interessos catalans en àmbits que, tot i ser competència de la Generalitat, es veuen condicionats per decisions comunitàries. Alhora, també ha rebut a Barcelona dirigents europeus de primer nivell i ha buscat reforçar aliances territorials com la dels Quatre Motors per a Europa, amb posicionaments conjunts sobre aranzels, pressupost europeu i política agrària comuna.
Aquesta dimensió europea no és només política. Catalunya també ocupa espais de lideratge en xarxes continentals vinculades als semiconductors i a la indústria química, i ha activat missions institucionals a territoris com Flandes o Emília-Romanya per explorar col·laboracions en fabricació avançada, intel·ligència artificial i recerca estratègica.
La Mediterrània, espai natural de projecció catalana
La segona gran àrea és la Mediterrània, que el Govern continua considerant un espai natural de l’acció exterior catalana. Aquesta aposta s’ha articulat a través del Pla MedCat 2025-2028, amb la voluntat de reforçar la capitalitat mediterrània de Catalunya, situar els grans reptes de la conca al centre de les polítiques europees i aprofundir en la cooperació entre actors regionals.
Un dels moments més visibles d’aquesta estratègia va ser l’organització de la Cimera Euromediterrània de Regions, que va reunir una cinquantena d’autoritats regionals i locals i dirigents europeus. En paral·lel, el Govern ha mogut fitxa al nord d’Àfrica, especialment al Marroc, on busca consolidar aliances en matèries com la crisi climàtica, la igualtat de gènere, les migracions i la cooperació econòmica.
L’executiu també reforçarà la seva presència institucional a la zona amb una nova delegació a la Mediterrània Oriental i amb la reubicació de la delegació del nord d’Àfrica al Marroc. El moviment respon a una lectura geopolítica clara: cal ser presents en espais estratègics on es concentren decisions i oportunitats de gran impacte per al futur de la regió.
Àsia, una aposta de llarg recorregut
L’Àsia ocupa una posició cada vegada més central dins la projecció exterior catalana. Per això, el Govern ha aprovat una Estratègia Àsia que vol ordenar i potenciar les accions del país en una regió que ja és decisiva en termes econòmics, tecnològics, educatius i geopolítics.
L’executiu ha intensificat especialment les relacions amb el Japó, la Xina i Corea, tant per atreure inversions com per obrir nous espais de col·laboració en recerca, innovació, supercomputació o tecnologia industrial. El viatge del president Illa al Japó i a Corea, i posteriorment a la Xina, ha servit per reforçar aquesta línia i per projectar Catalunya com a soci estratègic en mercats de gran pes global.
A la Xina, per exemple, s’ha anunciat l’obertura d’una nova delegació del Govern i s’han consolidat relacions amb territoris com Hainan i Jiangsu, amb memoràndums d’entesa en logística, comerç, innovació i sostenibilitat. En paral·lel, des de Recerca i Universitats també s’han impulsat acords amb institucions japoneses de primer nivell en supercomputació, sincrotrons i telecomunicacions avançades.
Amèrica, entre el multilateralisme i els nous vincles econòmics
La quarta gran àrea prioritària és Amèrica, on el Govern ha volgut reforçar tant els vincles polítics i multilaterals com els econòmics i comercials. Una de les decisions més significatives ha estat l’obertura d’una nova delegació al Canadà, per reforçar la relació amb un soci històric i guanyar autonomia d’acció a l’Amèrica del Nord en un moment de tensions comercials.
Al mateix temps, Catalunya ha volgut reafirmar el seu compromís amb el multilateralisme a través de la presència del conseller Jaume Duch a Nova York, en el marc de l’Assemblea General de l’ONU, on va traslladar a diverses agències internacionals el compromís català amb la cooperació i l’ordre internacional.
També hi ha hagut moviments destacats a Califòrnia, especialment en l’àmbit agroalimentari, amb la renovació d’una aliança històrica entre l’IRTA i la Universitat de Califòrnia. I a Mèxic, el viatge institucional del president Illa ha consolidat l’Amèrica Llatina com una de les grans prioritats de futur, amb un memoràndum amb la regió de Jalisco i l’anunci d’una futura estratègia específica per a aquesta àrea.
Diversificar per guanyar capacitat de resposta
El denominador comú de totes aquestes iniciatives és la voluntat de reduir dependències, ampliar el radi d’acció del país i fer que Catalunya no quedi atrapada en una sola esfera d’influència econòmica o geopolítica. La diversificació de mercats i aliances apareix així com una resposta pràctica a un món on les relacions comercials, energètiques i tecnològiques s’han tornat més fràgils i més polititzades.
El Govern planteja aquesta projecció exterior no només com una eina per ajudar empreses a vendre més, sinó també com una manera de situar Catalunya en les converses i les xarxes on es decideixen qüestions clau del futur: des dels semiconductors fins a l’energia, passant per la mobilitat, la recerca o la seguretat tecnològica.
Una acció exterior amb ambició més àmplia
Més enllà de la dimensió econòmica, l’executiu defensa que la projecció internacional també ha de reflectir una imatge més completa del país. Això implica cultura, universitats, recerca, cooperació, diplomàcia territorial i presència institucional en espais internacionals on Catalunya pugui fer sentir la seva veu i construir relacions estables.
El missatge de fons és que la internacionalització ja no pot entendre’s només com un complement de l’economia, sinó com una política estructural de país. En un moment en què els equilibris globals es mouen, el Govern vol que Catalunya no només reaccioni als canvis, sinó que sigui capaç de posicionar-se millor dins el nou mapa internacional.
