Ela Geminada reedita el clàssic de Prudenci Bertrana amb tres epílegs de joves escriptors que actualitzen els conflictes morals, socials i simbòlics d’una de les grans novel·les de la literatura catalana
L’editorial Ela Geminada ha reeditat Josafat, de Prudenci Bertrana, coincidint amb el 120è aniversari de la seva publicació. El volum ja és a les llibreries i recupera una de les obres més potents i incòmodes del cànon literari català, una novel·la que, més d’un segle després, continua interpel·lant lectors i generant debats al voltant de la moral, la violència, el desig i la marginalitat.
La nova edició incorpora tres epílegs signats per Adrià Pujol, Clàudia Rius i Núria Bendicho Giró, tres veus contemporànies que proposen una relectura del personatge i del seu món per pensar com encaixaria avui aquell campaner feréstec, reclòs i torturat. El volum es completa amb il·lustracions de l’artista saltenc Joan Mateu a la portada i la contraportada.
Un clàssic incòmode que no s’ha deixat de rellegir
Segons explica Xavier Pla, responsable d’aquesta reedició, Josafat va ser una obra difícil de publicar en el seu moment per la seva càrrega simbòlica i per la manera com abordava qüestions que la societat de començaments del segle XX digeria malament, especialment la violència i l’erotisme. Aquesta tensió, lluny d’haver-se esvaït, continua sent una de les claus de la seva vigència.
Per això Pla sosté que la novel·la no ha deixat mai de ser rellegida i reeditada. El llibre manté intacta la seva capacitat de provocar i de qüestionar, i continua sent una peça literària que posa en joc conflictes ètics i morals sense oferir una resposta tranquil·litzadora.
Josafat, entre la repressió i la fúria
Publicada originalment el 1906, Josafat presenta una mena de relectura fosca i torbadora del mite de la bella i la bèstia. El protagonista és un home nascut a pagès que abandona el món rural amb l’ambició d’entrar al seminari, però la manca d’alfabetització li barra el pas. Després d’un episodi violent, queda relegat al paper de campaner de l’església de Santa Maria.
A partir d’aquí, el campanar es converteix en el seu refugi i també en el seu món tancat: un espai tenebrós, apartat, gairebé claustral, des d’on Josafat es va desconnectant progressivament de la vida social. L’arribada de Fineta, però, desperta en ell un impuls eròtic que el desborda i acaba conduint-lo cap a la bogeria i la destrucció.
Una novel·la sobre instint, repressió i aïllament
La força de Josafat no rau només en la seva trama, sinó en la manera com converteix el cos, la repressió i la marginalitat en matèria literària. El protagonista busca en el fanatisme religiós una cuirassa per contenir els seus instints, però aquesta mateixa estructura de contenció acaba convertint-se en la guspira del seu esclat.
Xavier Pla assenyala que aquesta dimensió del personatge manté una gran potència contemporània. La seva manca de sociabilitat, el replegament en un espai propi i l’aïllament emocional poden dialogar amb inquietuds molt actuals, incloses algunes formes de relació i desconnexió pròpies de l’era digital.
Tres joves autors per rellegir Bertrana avui
Una de les aportacions més singulars d’aquesta edició són els tres textos finals que acompanyen la novel·la. Adrià Pujol, Clàudia Rius i Núria Bendicho Giró no es limiten a glossar l’obra, sinó que en fan una relectura contemporània, preguntant-se quin lloc ocuparia avui un personatge com Josafat.
En aquesta actualització, el campaner apareix com una figura que pot connectar amb formes contemporànies de desarrelament, radicalització o alienació. Pujol, per exemple, el llegeix com un jove d’extrema dreta escandalitzat amb les idees progressistes i atrapat en la pornografia digital. Més que una provocació gratuïta, aquesta mirada intenta demostrar fins a quin punt el personatge de Bertrana encara pot funcionar com a mirall de malestars molt actuals.
Girona recupera un dels seus grans mites literaris
La reedició també té un fort component simbòlic en relació amb Girona, ciutat profundament vinculada a l’imaginari de Josafat. La novel·la està travessada per l’atmosfera de Santa Maria i pels espais ombrívols del nucli històric, que hi funcionen gairebé com un personatge més.
Per això, la presentació pública d’aquesta nova edició no es farà en qualsevol lloc: està previst un acte als soterranis de la catedral de Girona, coincidint amb la Bertranada que organitzen el Capítol de la catedral i la Fundació Prudenci Bertrana, amb la col·laboració de l’editorial i de l’Ajuntament de Girona. La cita serà el 9 d’abril a les set del vespre i combinarà conversa, lectura de fragments, pintura i projeccions.
Un llibre que continua fent preguntes incòmodes
Més d’un segle després, Josafat manté la seva força perquè continua sent una obra que incomoda. No només per la densitat simbòlica o per la càrrega sensual i violenta, sinó perquè posa el lector davant d’un personatge que no es deixa reduir fàcilment a una lectura moral senzilla.
La nova edició d’Ela Geminada reforça justament aquesta idea: Bertrana no és només un autor del passat, sinó una veu que encara pot ser revisitada des del present. I Josafat, més que un clàssic petrificat, continua sent una novel·la viva, capaç de dialogar amb els fantasmes i les tensions del nostre temps.
