El Govern i Òmnium Cultural han posat en marxa una experiència pilot per impulsar espais de conversa en català dins de comunitats religioses. La iniciativa, coordinada per la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, vol reforçar la cohesió social i facilitar l’accés a la llengua en entorns quotidians, propers i basats en la confiança mútua.

El projecte s’articula a través del programa Vincles, una proposta no lectiva que crea espais de trobada per practicar el català de manera oral, sense el format d’un curs convencional. La voluntat és que aquests espais puguin consolidar-se i, a partir d’aquesta primera prova, estendre’s a més punts del territori i a altres comunitats i associacions.

El català entra en espais comunitaris de confiança

La iniciativa parteix de la idea que la llengua no s’aprèn només a l’aula, sinó també en contextos de relació habitual i de pertinença comunitària. En aquest cas, les comunitats religioses són vistes com a espais estables de trobada, amb vincles previs entre les persones participants i amb capacitat de convertir-se en entorns especialment favorables per guanyar seguretat en l’ús oral del català.

Aquesta perspectiva té un valor especialment rellevant en un país on la cohesió lingüística depèn, en bona part, de la capacitat d’incorporar la llengua a espais socials diversos i no només als circuits institucionals o escolars. La iniciativa no se centra tant en la norma o la certificació com en l’ús viu i compartit del català en la quotidianitat.

Una primera experiència en una comunitat evangèlica de Barcelona

La prova pilot va començar l’octubre de 2025 a la comunitat evangèlica Iglesia Jesús Reino Ministerio – Capítulo Barcelona (AGAPE), que es va oferir voluntàriament per participar en el projecte. En aquest primer desplegament s’hi han creat dos grups de conversa, amb una desena de participants, que es reuneixen els dissabtes a la tarda.

Les sessions se centren en la pràctica oral del català a través de converses guiades, amb l’objectiu de millorar la competència lingüística dels participants i, al mateix temps, reforçar els vincles comunitaris. Aquesta doble funció —lingüística i relacional— és una de les claus del projecte.

Un model no lectiu i amb vocació d’arrelament

El programa Vincles es defineix com una proposta no lectiva, és a dir, desvinculada de la lògica més acadèmica o formal dels cursos tradicionals. El seu objectiu és crear un ambient acollidor on la llengua es pugui practicar sense pressió, dins d’espais físics i relacions ja existents.

Això permet que el català no aparegui com una obligació externa, sinó com una eina per participar millor en la vida compartida. En el fons, el projecte apunta a una idea de normalització lingüística que passa per la proximitat, per la conversa i per la construcció d’hàbits d’ús en espais on les persones ja se senten reconegudes i segures.

El paper d’Òmnium i de la Generalitat

En aquest dispositiu, Òmnium Cultural aporta els monitors voluntaris, així com la seva formació, els materials necessaris i una certificació per a les persones que acreditin 30 hores d’assistència. La Generalitat, per la seva banda, s’encarrega d’identificar espais susceptibles d’acollir l’activitat i de posar a disposició recursos de suport per a la conversa i l’aprenentatge.

La iniciativa reforça, així, una fórmula de col·laboració entre administració i entitat cívica amb un objectiu compartit: fer créixer l’ús social del català més enllà dels àmbits habituals i arribar a entorns que sovint han quedat fora de les polítiques lingüístiques més visibles.

Una crida a més comunitats i associacions

Després d’aquesta primera experiència, el Govern fa una crida a altres comunitats i associacions que disposin d’un espai de trobada estable i vulguin incorporar iniciatives semblants. L’objectiu és ampliar el projecte i fer-lo créixer com una eina útil per reforçar el català i la cohesió social en punts diversos del país.

Aquesta voluntat d’expansió és significativa perquè no planteja el pilot com una prova tancada, sinó com l’inici d’una possible línia de treball continuada. El projecte no es pensa només des de Barcelona ni des d’un únic perfil comunitari, sinó com una fórmula replicable en contextos diferents.

Llengua, cohesió i país

La posada en marxa d’aquests espais de conversa dins les comunitats religioses se situa en un terreny especialment sensible: el de la relació entre llengua i cohesió. En lloc de presentar el català com una barrera o com un requisit distant, el projecte intenta inserir-lo dins espais de confiança on pot esdevenir instrument de participació i de vinculació social.

En aquest sentit, la iniciativa connecta amb una idea de país que veu la llengua com a espai compartit i no com a frontera. I reforça una intuïció de fons: que la vitalitat del català dependrà també de la seva capacitat per entrar amb naturalitat en la diversitat real de la societat catalana, inclosos aquells espais comunitaris on sovint es construeixen els vincles més quotidians i més duradors.

Etiquetes