El poble del Baix Empordà celebra un any més una de les tradicions més singulars de la Setmana Santa catalana, amb novetats en l’escena del Ram, més torxes al quadre de la Mort i un format més compacte
La Dansa de la Mort ha tornat a recórrer els carrers de Verges aquest Dijous Sant en una nova edició de la Processó, una de les manifestacions més antigues i emblemàtiques de la Setmana Santa als Països Catalans. Centenars de persones han omplert el municipi del Baix Empordà per seguir una celebració marcada enguany pel fort vent, però també per diverses novetats que han modificat, sense alterar-ne l’essència, el desenvolupament habitual de la nit.
La festa, que només s’ha interromput durant la Guerra Civil i la pandèmia, continua sent un dels grans rituals populars del calendari litúrgic i cultural català. En un poble d’uns mil habitants, més de 600 veïns s’hi impliquen directament, convertint la Processó en una expressió col·lectiva que combina teatre, tradició, memòria i identitat local.
Un poble abocat a la seva nit més emblemàtica
Des de primera hora de la tarda, Verges ha començat a rebre visitants atrets per una de les celebracions més singulars del país. La sortida dels Manages, amb el so de tambors i trompetes, ha tornat a donar el tret de sortida a una jornada que transforma completament el poble i el converteix en escenari viu d’una tradició d’arrels medievals.
El director de la Processó, Agustí Cancell, ha reivindicat l’orgull compartit que suposa veure el poble unit al voltant d’una mateixa causa i ha destacat el valor de poder continuar acollint tanta gent sense perdre el sentit comunitari de la festa.
El retorn simbòlic d’una escena itinerant
Una de les principals novetats d’aquest any ha estat la representació de l’escena del Ram a la Placeta, abans de l’acte central a la plaça Major. La incorporació d’aquest passatge en un altre indret del nucli antic ha volgut actuar com una evocació de la manera com antigament es representaven les escenes, quan tot el poble funcionava com un escenari itinerant i no hi havia encara una gran posada en escena centralitzada.
La decisió també ha tingut una funció pràctica: dinamitzar l’espera dels visitants que no tenen accés a la representació principal de la plaça Major. D’aquesta manera, l’organització reforça la dimensió de poble viu i no només d’acte centralitzat, recuperant una part de l’esperit més antic de la celebració.
Plaça Major plena i processó més compacta
A la nit, la plaça Major ha acollit la representació del Misteri de la Passió, amb tots els seients exhaurits des de feia setmanes. Les 1.467 localitats disponibles estaven ja venudes molt abans del Dijous Sant, un símptoma clar de la capacitat d’atracció que manté la festa.
Després de la representació, la processó itinerant ha arrencat amb un format més àgil i compacte. L’organització ha modificat l’ordre habitual de sortida perquè les vestes i les imatges apareguessin abans que els actors, amb la voluntat de fer el recorregut més impactant visualment. Aquest canvi també ha tingut una conseqüència simbòlica rellevant: la Dansa de la Mort ha quedat situada al final del pas, de manera que es converteix en l’última imatge que s’endú el visitant.
La Mort, de nou al centre de la nit
Com cada any, el moment més esperat ha estat l’aparició de la Dansa de la Mort, una representació única a Europa que continua sent el gran cor simbòlic de la Processó de Verges. Els cinc esquelets han tornat a desfilar al ritme sec del tabal, avançant entre el silenci, la foscor i la concentració del públic.
La força d’aquesta dansa continua intacta perquè condensa en pocs minuts un univers simbòlic molt dens: la precarietat del temps, la certesa de la mort, la igualtat final entre els humans i la fragilitat de tota existència. Enmig de la solemnitat del recorregut, el seu pas torna a funcionar com una imatge d’impacte profund, gairebé hipnòtic.
Més torxes i més rellevància visual
Entre les novetats d’enguany, també destaca la incorporació de cinc noves torxes al quadre de la Mort, dues al davant i tres al darrere. Segons Cancell, aquesta decisió aporta més rellevància i presència a l’escena sense alterar-ne l’essència tradicional.
El reforç de la il·luminació accentua encara més l’efecte visual del grup i subratlla la seva centralitat dins el conjunt de la processó. Més que un simple detall escènic, el canvi mostra una voluntat de reforçar simbòlicament allò que la celebració té de més singular i més reconeixible.
Un llenguatge simbòlic intacte
Cada una de les figures de la Dansa manté el seu simbolisme tradicional. El capdanser porta la dalla amb la inscripció Nemini parco —“No perdono a ningú”—; una altra figura du una bandera negra que recorda la brevetat de la vida; dues figures infantils sostenen plats amb cendra com a recordatori que “pols som i en pols ens convertirem”; i la cinquena porta un rellotge sense busques, que apunta que la mort pot arribar en qualsevol moment.
Aquest llenguatge iconogràfic, d’origen clarament medieval, continua sent una de les claus de la persistència de la festa. La seva força no rau només en la bellesa del ritual, sinó en la capacitat de transmetre una visió del món a través d’imatges simples, severes i perfectament recognoscibles.
Els carrers de Verges, escenari total
Cap a la mitjanit, la processó ha travessat el nucli antic de Verges il·luminat amb torxes i cargols amb oli, en un ambient que torna a convertir els carrers del poble en una escenografia total. El carrer d’Orient, un any més, ha esdevingut el conegut carrer dels Cargols, un dels punts de màxima expectació del recorregut.
La culminació ha arribat amb la Crucifixió i amb la reverència final de la Dansa de la Mort dins l’església, moment en què el ritual es tanca i el poble torna, lentament, a sortir de l’excepcionalitat d’aquesta nit.
Una tradició medieval encara viva
Els orígens de la Dansa de la Mort se situen a l’edat mitjana, en un context profundament marcat per la Pesta Negra i per una cultura que va convertir la mort en tema central de moltes representacions artístiques i religioses. En el cas de Verges, les primeres referències documentals conegudes són del 1666, tot i que tot fa pensar que la tradició és encara més antiga.
Que aquesta dansa hagi perdurat fins avui la converteix en un element excepcional del patrimoni cultural català. El 1983 ja va ser reconeguda per la Generalitat com a Festa Tradicional d’Interès Nacional, i actualment continua el treball per aconseguir que la celebració sigui declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.
Verges mira al futur sense perdre la fe en la tradició
L’organització admet que aquesta candidatura internacional és un camí llarg i complex, però insisteix que no renuncia a aconseguir-ho. Mentrestant, la festa continua demostrant cada any que és capaç de mantenir una tradició secular sense convertir-la en una peça de museu.
La Processó de Verges, i sobretot la Dansa de la Mort, continuen sent una expressió viva d’un poble que ha sabut conservar el seu ritual més preuat mentre l’adapta amb prudència a nous temps i a noves mirades. I és justament aquesta combinació entre fidelitat i continuïtat el que explica que, segles després, la Mort encara torni a desfilar pels seus carrers amb una força intacta.
