El retorn d’una missió tripulada a la lluna 50 anys després excita la comunitat científica i amateur, que augura anys “emocionants”
L’exploració espacial torna a ocupar el centre del debat científic internacional amb el llançament d’Artemis 2, la primera missió tripulada que viatja cap a la Lluna des del 1972. L’enginyera aeronàutica catalana Estel Blay, membre del projecte Hypatia, ho resumeix amb una idea clau: “Ningú anirà a Mart sense haver passat abans per la Lluna”.
Segons Blay, el retorn de missions tripulades al satèl·lit terrestre representa una oportunitat científica i tecnològica de primer ordre, amb impacte directe en àmbits que afecten la vida quotidiana a la Terra. “Aquestes missions permeten molta recerca en camps com la ciència de materials o fins i tot en el desenvolupament de tractaments mèdics”, explica.
Un pas estratègic cap a Mart
El programa Artemis marca l’inici d’una nova fase en l’exploració espacial. La missió actual consisteix en un vol tripulat al voltant de la Lluna, amb l’objectiu de preparar el futur allunatge previst per als pròxims anys i obrir el camí cap a una eventual missió a Mart.
Blay situa la Lluna com un banc de proves imprescindible per a futures expedicions interplanetàries. “Primer cal haver estat a la Lluna sense cap mena de dubte. És el pas necessari abans de plantejar-nos viatges molt més llunyans”, afirma.
El llançament ha despertat expectació arreu del món, tant en la comunitat científica com entre els aficionats a l’astronomia. Des de Catalunya, la investigadora va seguir la retransmissió en directe amb altres membres del projecte Hypatia en un ambient que compara amb “un partit de futbol”, celebrant cada avenç de la missió.
Impacte també per al sector espacial català
La investigadora considera que aquest nou impuls a l’exploració espacial pot beneficiar també l’ecosistema científic i tecnològic de Catalunya. En els darrers anys, el sector ha experimentat un creixement notable, amb projectes vinculats a la recerca, la innovació i el desenvolupament tecnològic.
“Una missió com aquesta pot semblar llunyana, però ens ajuda a créixer com a sector. A casa nostra s’estan desenvolupant projectes molt interessants”, destaca Blay, que actualment treballa en programes vinculats a l’Agència Espacial Europea.
A més del desenvolupament tecnològic, les missions espacials ofereixen un entorn únic per experimentar en condicions impossibles de reproduir a la Terra. La microgravetat o l’aïllament permeten avançar en disciplines molt diverses, des de la medicina fins a l’enginyeria.
Diversitat i noves vocacions científiques
Més enllà de la dimensió estrictament científica, la missió Artemis 2 també té una dimensió social rellevant. La composició de la tripulació simbolitza una major diversitat en el sector espacial, amb figures que trenquen estereotips tradicionals.
“La societat és diversa i no només és el perfil clàssic de científic que sovint s’ha mostrat. Visibilitzar aquesta diversitat també és un pas important”, apunta Blay, que considera que missions com aquesta poden despertar vocacions científiques entre les noves generacions.
El projecte Hypatia: recerca i divulgació amb lideratge català
Estel Blay forma part del projecte Hypatia, una iniciativa científica impulsada des de Catalunya que combina recerca, divulgació i visibilització del paper de les dones en la ciència. El projecte simula condicions de vida a Mart per estudiar els reptes científics i tecnològics associats a futures missions espacials.
Després de participar en la segona missió al desert d’Utah, Blay serà la comandant de la missió Hypatia III, prevista per al 2027 en una base científica a l’Àrtic. Aquesta expedició serà la primera formada exclusivament per dones en aquest entorn de simulació marciana.
El retorn de la humanitat a la Lluna, més de mig segle després de les missions Apollo, obre una nova etapa que podria marcar el futur de l’exploració espacial durant les pròximes dècades. Segons Blay, el camí cap a Mart ja ha començat, i passa inevitablement pel satèl·lit de la Terra.
