El Govern denuncia un episodi “greu” i critica la lentitud dels protocols, mentre els Mossos investiguen els fets i creixen les veus que exigeixen sancions i mesures contundents
El partit amistós entre Espanya i Egipte disputat dimarts al vespre a l’RCDE Stadium havia de ser una cita esportiva de projecció internacional, però va acabar convertint-se en l’epicentre d’una greu polèmica per uns càntics racistes, islamòfobs i xenòfobs llançats des de part de la graderia contra els jugadors egipcis. L’episodi ha generat una allau de reaccions polítiques i institucionals, ha obert una investigació dels Mossos d’Esquadra i ha reactivat el debat sobre l’eficàcia dels protocols contra el racisme al futbol, així com sobre la infiltració de discursos d’odi en espais que haurien de ser de convivència.
Un partit marcat per crits islamòfobs a la graderia
Durant diverses fases del matx es van sentir càntics com “Musulmà qui no boti”, dirigits als jugadors de la selecció egípcia, en una escena que va provocar indignació immediata i que va desbordar l’àmbit purament esportiu. El que havia de ser una festa del futbol es va veure enterbolit per uns missatges ofensius que apunten directament a la religió i l’origen dels futbolistes rivals i que han estat àmpliament condemnats.
Els fets han sacsejat l’opinió pública perquè no es tracta només d’uns insults aïllats, sinó d’un episodi col·lectiu, audible i sostingut, en un estadi ple i en un partit de caràcter internacional. Això ha fet que les mirades se situïn de seguida sobre els organitzadors, els responsables de seguretat i els mecanismes activats —o no activats a temps— per frenar la situació.
A més, el cas ha reobert una preocupació de fons: la capacitat d’alguns grups per aprofitar grans esdeveniments esportius per difondre proclames d’odi, discriminació i exclusió. En lloc de funcionar com a espai de trobada, la graderia va esdevenir, per a molts testimonis i responsables polítics, l’escenari d’una exhibició de racisme incompatible amb els valors de l’esport.
Berni Álvarez carrega contra la lentitud dels protocols
Una de les reaccions més contundents ha estat la del conseller d’Esports, Berni Álvarez, que ha qualificat el que es va viure a l’RCDE Stadium d’episodi “greu” i “lamentable”. En declaracions a SER Catalunya, Álvarez ha criticat que els protocols contra aquest tipus de comportaments van anar “tard” i ha defensat que s’hauria d’haver actuat “amb contundència”, fins i tot fins al punt d’aturar el partit si hagués calgut.
Segons ha explicat, a la mitja part ja va traslladar tant a la Federació Espanyola com a la Catalana que aquella situació no es podia tolerar i que, si no s’activaven mesures, els representants del Govern presents a l’estadi se n’anirien. El conseller ha remarcat que l’esport “ha de ser tot el contrari” del que es va veure dimarts i l’ha reivindicat com una eina de “cohesió i integració”.
Álvarez també ha suggerit que els càntics no eren fruit d’una espontaneïtat desordenada, sinó que feien la impressió d’estar “molt dirigits” per un missatge “molt clar” procedent de persones vinculades a l’extrema dreta presents a l’estadi. En aquest sentit, ha apuntat que hi havia gent a la graderia que, a parer seu, “segurament no tenia cap tipus d’inquietud a nivell esportiu per estar allà”, sinó altres objectius.
El conseller ha deixat clar igualment que el Govern havia assistit al partit únicament com a convidat i que no formava part de l’organització. Malgrat això, ha assegurat que l’executiu tornarà a insistir davant les federacions perquè es treballi de manera decidida per evitar que l’esport es converteixi en “una arma política perillosa”, tal com considera que va passar durant l’Espanya-Egipte.
Fins i tot preguntat per la possibilitat que la FIFA imposi alguna sanció, Álvarez ha dit que ho entendria “perfectament”, si bé també ha subratllat que cal mirar de minimitzar l’afectació sobre l’estadi i sobre l’entorn de l’Espanyol.
Els Mossos investiguen els fets i creix la pressió per depurar responsabilitats
En paral·lel a les condemnes polítiques, els Mossos d’Esquadra han anunciat aquest dimecres que investiguen els càntics islamòfobs i xenòfobs produïts durant el partit. El cos policial ha confirmat que analitza els fets després dels crits dirigits contra els jugadors egipcis i de la difusió pública de consignes com “Musulmà qui no boti”.
L’anunci de la investigació introdueix una nova dimensió en el cas, perquè situa l’episodi en el terreny de les possibles responsabilitats legals, més enllà de la condemna moral o política. Ara caldrà determinar si els càntics poden ser constitutius d’infraccions o delictes d’odi, així com identificar qui els va promoure o liderar.
La investigació també incrementa la pressió sobre els responsables de l’organització i sobre els dispositius de seguretat i control de l’estadi. Una de les qüestions centrals serà establir si els mecanismes disponibles es van activar quan tocava i si es van aplicar amb la fermesa necessària. Aquest és precisament un dels punts en què hi ha hagut més discrepàncies entre els diferents actors institucionals.
Per a molts observadors, el que ha passat a Cornellà no es pot tancar amb una simple condemna genèrica. Consideren que el cas ha de servir per revisar protocols, reforçar sistemes d’identificació i expulsió de comportaments racistes i enviar un missatge clar que aquestes actituds no poden quedar impunes ni normalitzades dins del futbol.
Condemna institucional i missatges de defensa de la convivència
La consellera d’Igualtat, Eva Menor, també ha reaccionat amb contundència. En una piulada a X, ha assegurat que aquests comportaments “no tenen cabuda ni en un estadi de futbol ni en la societat” i ha expressat la seva “més absoluta condemna” davant dels fets. Menor ha advertit que els discursos d’odi que, segons diu, està inoculant l’extrema dreta “no reflecteixen el que volem ser com a societat”.
En el seu missatge, la consellera ha reivindicat Catalunya com “un país d’acollida” i ha defensat que la convivència ha de prevaldre per damunt de qualsevol intent de normalitzar la xenofòbia o la islamofòbia. Les seves paraules connecten la polèmica esportiva amb un debat més ampli sobre el clima social i polític i sobre la penetració de determinats discursos excloents en l’espai públic.
També el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, ha condemnat “rotundament” els càntics antimusulmans i ha lamentat que l’esdeveniment quedés “tacat de forma vergonyosa pels càntics racistes”. Prieto ha afirmat que “el racisme no té cabuda enlloc” i ha insistit que episodis com aquest no es poden repetir “mai més”.
A diferència d’Álvarez, però, Prieto ha defensat que es van activar els protocols “pertinents” un cop es va detectar la situació. Aquesta diferència de relat evidencia una tensió de fons sobre com es va gestionar exactament l’incident i sobre si la resposta institucional va estar a l’altura de la gravetat dels fets.
Amb tot, el missatge general de les institucions és de rebuig frontal. Tant des del Govern català com des de la delegació del govern espanyol s’ha volgut subratllar que els valors que han de definir el país són els del respecte, la dignitat i la convivència, i no pas els de l’odi o l’exclusió.
Un debat de fons sobre el futbol i els límits de la tolerància
Més enllà del cas concret, el que ha passat a l’RCDE Stadium torna a posar damunt la taula una qüestió de fons: fins a quin punt el futbol està preparat per erradicar de debò els comportaments racistes de les graderies. Fa anys que clubs, federacions i institucions proclamen tolerància zero, però episodis com aquest demostren que la distància entre el discurs i la pràctica continua sent significativa.
El partit entre Espanya i Egipte havia de servir també per projectar imatge internacional i reforçar la candidatura d’Espanya per acollir grans competicions. En aquest context, el que es va sentir a Cornellà resulta especialment perjudicial, tant per la imatge del futbol com per la del país. No és casual que Berni Álvarez hagi admès que entendria una sanció de la FIFA.
La polèmica, per tant, no només interpel·la els autors dels càntics, sinó també totes les estructures que haurien d’impedir que això passi: organitzadors, federacions, cossos de seguretat i administracions. La resposta dels pròxims dies serà clau per saber si aquest episodi es tracta com una anècdota vergonyosa o com un punt d’inflexió.
El que sí que sembla clar és que la indignació institucional i social ha estat àmplia i immediata. Ara falta veure si aquesta indignació es tradueix en conseqüències concretes, canvis efectius i una aplicació real dels protocols. Perquè, després del que es va viure dimarts al vespre a l’RCDE Stadium, el debat ja no és només què va passar, sinó sobretot què es farà perquè no torni a passar.
