La troballa al Priorat permet recuperar víctimes de la guerra de 1936-1939 i obre noves vies d’identificació a través de l’ADN
La recuperació de la memòria històrica continua avançant als Països Catalans. Una intervenció arqueològica al cementiri municipal de la Bisbal de Montsant, al Priorat, ha permès exhumar les restes de cinquanta combatents de la Guerra dels Tres Anys, la majoria morts durant la Batalla de l’Ebre. La investigació ha estat possible gràcies a documentació mèdica d’un antic hospital de campanya i al treball de memòria oral recollit durant dècades per veïns del municipi.
Els treballs han permès localitzar 48 soldats enterrats en una fossa comuna i dues víctimes més en nínxols del cementiri. Segons la informació prèvia recopilada pels investigadors, en aquest espai s’hi haurien enterrat fins a setanta persones, la majoria ferides al front i traslladades a l’hospital de campanya situat a la cova de Santa Llúcia, a pocs quilòmetres del municipi.
Un hospital de campanya clau durant la batalla de l’Ebre
La cova de Santa Llúcia va acollir un hospital de primera línia amb capacitat per a uns 150 llits, que va tenir un paper rellevant en l’atenció de ferits durant els primers dies de la batalla de l’Ebre. La informació procedent de les intervencions mèdiques i dels registres d’inhumació ha estat determinant per orientar la recerca arqueològica i facilitar la localització de les restes.
Entre les víctimes identificades documentalment hi ha també brigadistes internacionals procedents de diversos països europeus i nord-americans, fet que evidencia la dimensió internacional del conflicte. En alguns casos es disposa del nom i l’origen dels combatents, mentre que en d’altres la informació és parcial o inexistent.
Excavació manual i treball arqueològic complex
La intervenció ha estat especialment delicada per la presència d’enterraments posteriors a la zona de la fossa, que impedien utilitzar maquinària pesada. Per aquest motiu, l’excavació s’ha fet manualment, un procés lent però necessari per preservar la integritat de les restes i facilitar-ne la identificació.
Els cossos s’han trobat majoritàriament en posició alineada, fet que suggereix que van ser enterrats amb una certa cura, un element poc habitual en contextos de guerra. En alguns casos s’han localitzat objectes personals, com un anell sindical o restes d’immobilitzacions mèdiques, que poden aportar informació sobre la identitat de les víctimes.
La memòria oral, clau per localitzar la fossa
El testimoni de veïns del municipi ha estat fonamental per avançar en la investigació. Durant dècades, diferents persones han recopilat relats sobre els fets viscuts al poble durant el conflicte que va seguir al cop d’estat de 1936 i la postguerra, contribuint a preservar la memòria col·lectiva i facilitant la identificació dels espais d’enterrament.
Aquest treball de recerca local ha permès complementar la documentació històrica i orientar els equips d’arqueologia en la localització de la fossa comuna.
Identificació genètica per retornar els noms a les víctimes
Les restes recuperades s’incorporaran al programa d’identificació genètica impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica, que treballa per posar nom a les persones desaparegudes durant la guerra i facilitar el dol de les famílies.
Actualment, el banc genètic disposa de centenars de perfils de víctimes i milers de mostres de familiars. Els investigadors confien que els nous creuaments de dades permetin identificar una part de les persones exhumades i aportar informació a descendents que encara busquen els seus familiars desapareguts.
La intervenció de la Bisbal de Montsant s’afegeix a altres actuacions destinades a recuperar la memòria de les víctimes del feixisme i a avançar en el reconeixement històric d’un dels episodis més traumàtics del segle XX.
