El Govern descarta canvis en l’acord pel català després de l’ordre del TSJC, assegura que Catalunya tindrà el màxim sostre competencial en aeroports i anuncia “contundència” contra les males pràctiques en habitatge
La portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha comparegut aquest dimarts després del Consell Executiu amb tres grans carpetes sobre la taula: la defensa del Pacte Nacional per la Llengua després del nou moviment del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la negociació amb ERC per avançar en la gestió aeroportuària i la voluntat de reforçar les inspeccions i sancions en habitatge arran del cas del bloc Sant Agustí de Barcelona. En la roda de premsa, Paneque ha volgut transmetre un missatge de fermesa en tots tres àmbits: mantenir l’aposta pel català, aprofundir en competències per a Catalunya i perseguir els propietaris que incompleixin la normativa.
El Govern manté intacte el Pacte per la Llengua i busca ampliar-ne el suport
Paneque ha deixat clar que el Govern no preveu modificar el Pacte per la Llengua després de l’ordre del TSJC d’executar provisionalment la sentència que anul·lava bona part del decret de règim lingüístic educatiu. La portaveu ha defensat que aquest nou moviment judicial no comporta “cap canvi operatiu”, ja que, segons ha dit, la resolució anul·la articles del decret que en aquests moments ja no s’estaven aplicant.
Amb aquest argument, el Govern descarta tocar el text del pacte i opta per reforçar-lo políticament. En aquest sentit, Paneque ha fet una crida explícita a Junts i a la CUP perquè s’hi sumin i ha afirmat que l’objectiu és que la majoria parlamentària favorable al pacte sigui “el més àmplia possible”. La consellera ha expressat la voluntat que el consens vagi més enllà dels grups que ja el van signar i li donen suport.
El missatge del Govern és que l’actual context judicial no ha de servir per reobrir el pacte, sinó per enfortir la resposta política i institucional en defensa del català, especialment en l’àmbit educatiu, que continua sent un dels fronts més sensibles de la política lingüística.
La pregunta de RAB Ràdio sobre el català a l’exterior
En resposta a la pregunta sobre l’expansió dels estudis catalans a l’exterior —amb la futura incorporació del català en una universitat dels Estats Units i el centenari dels estudis catalans a la Universitat de Liverpool—, Paneque ha defensat que les polítiques lingüístiques a fora i a dins de Catalunya no són contradictòries, sinó complementàries.
La portaveu ha valorat positivament la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes i ha remarcat que aquestes polítiques són necessàries tant per reforçar la comunitat catalana a l’exterior com per consolidar la presència internacional del català. Alhora, ha admès que dins de Catalunya hi ha àmbits on l’ús social del català no és el que el Govern voldria.
Per això, ha reivindicat el Pacte Nacional per la Llengua i les mesures que ja està desplegant el Departament per intentar revertir aquesta situació. Entre aquestes, ha citat l’augment de places de formació i ensenyament del català, no només a través del Consorci per a la Normalització Lingüística sinó també per altres vies, com ara els entorns laborals i sindicals. També ha subratllat la voluntat de fer més accessibles les proves de certificació.
Paneque ha situat tres àmbits prioritaris on cal concentrar els esforços per augmentar l’ús social de la llengua: el sanitari, el de la justícia —on ha admès que el català continua endarrerit— i l’educatiu, especialment més enllà de l’aula, en les relacions entre alumnes i en els espais d’oci. En aquest punt, ha defensat que el català ha de continuar sent un element “absolutament estructural” de la cohesió del país.
Aeroports: el Govern promet el màxim sostre competencial per a Catalunya
En l’àmbit de les infraestructures, Paneque ha assegurat que “no hi haurà cap comunitat autònoma a Espanya que tingui més competències que Catalunya” en matèria aeroportuària. La portaveu ha fet aquesta afirmació en ser preguntada pel model pactat entre el govern basc i l’Estat i per la possible incidència de la negociació amb ERC sobre la gestió dels aeroports catalans.
Tot i reconèixer que Catalunya presenta una “complexitat major” que el País Basc, Paneque ha insistit que el Govern continua treballant amb ERC per avançar en aquesta carpeta dins del “marc normatiu vigent”. També ha volgut tranquil·litzar sobre l’abast d’aquestes converses i ha afirmat que ningú no hauria d’estar preocupat si la col·laboració en la gestió aeroportuària respecta la legalitat actual.
La portaveu ha recordat que aquest és un dels punts inclosos en els acords d’investidura i que el treball amb els republicans en aquesta matèria es remunta a l’octubre del 2024. A més, ha volgut desvincular aquesta negociació del debat pressupostari, deixant clar que es tracta d’una carpeta pròpia dins de l’agenda de desplegament dels pactes polítics.
Habitatge: “contundència” contra les males pràctiques després del cas Sant Agustí
En habitatge, Paneque ha aprofitat la polèmica pel bloc Sant Agustí, al barri de Gràcia de Barcelona, per llançar un missatge clar als propietaris que intentin esquivar la llei. La consellera ha advertit que el Govern “perseguirà qui no compleixi el marc normatiu” i ha assegurat que vol enviar un missatge de “contundència” a través d’inspeccions i sancions.
Segons ha explicat, en el cas concret d’aquest edifici la inspecció ja ha detectat com a mínim una pràctica no permesa: que el lloguer per habitacions superava el topall del preu del pis sencer en un dels habitatges. Paneque no ha concretat encara quina serà la sanció final contra el fons propietari, però ha avançat que es farà pública “en els propers dies”.
Sí que ha detallat, però, que la sanció mínima prevista és de 90.000 euros per habitatge, i que la quantitat definitiva dependrà de la proporcionalitat de la infracció. Amb aquesta advertència, el Govern vol reforçar la idea que aplicarà el marc legal vigent no només en aquest cas, sinó en qualsevol altre en què es detectin incompliments.
La portaveu ha insistit que l’executiu té inspectors per fer complir la normativa i ha reafirmat la voluntat que tots els pisos construïts tinguin efectivament un ús residencial. El missatge polític, així, és doble: d’una banda, tolerància zero amb les males pràctiques; de l’altra, defensa d’un parc d’habitatge orientat a garantir l’accés a l’habitatge i no a fórmules que burlin els límits de preus.
