L’actualitat en 5 notícies: el TSJC reobre la batalla pel català, vaga al Prat, habitatge com a inversió, Israel aprova la pena de mort, Alemanya planteja el retorn de refugiats sirians

Bon dia, catalans del món. Aquí teniu l’actualitat en 5 notícies per començar el dia ben informats.

Nou cop judicial contra la immersió lingüística

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ordenat executar provisionalment la sentència que anul·la diversos articles del decret que fixava el català com a llengua vehicular principal del sistema educatiu. La resolució afecta aspectes clau del model lingüístic, com l’ús del català en l’activitat docent, administrativa i en la relació amb les famílies. El Govern ha anunciat que recorrerà la decisió i defensa que el català continuarà sent la llengua vehicular als centres educatius, ja que el decret no s’estava aplicant aquest curs i es manté el marc normatiu vigent.

Entitats com el Ciemen, Som Escola i el sindicat USTEC han demanat una resposta ferma per preservar el model d’immersió lingüística, que consideren una eina de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats. El cas continua pendent de resolució definitiva als tribunals superiors, en un context de debat recurrent sobre l’equilibri entre drets lingüístics i marc constitucional.

Vaga indefinida del personal de terra al Prat amb serveis mínims del 100%

Els treballadors de l’empresa Groundforce han iniciat una vaga indefinida que afecta diversos aeroports de l’Estat, entre ells el del Prat, en plena Setmana Santa. Els sindicats denuncien l’incompliment del conveni col·lectiu i la pèrdua de poder adquisitiu, mentre critiquen que el Ministeri de Transports hagi fixat uns serveis mínims del 100%, fet que consideren una limitació del dret constitucional de vaga.

L’aturada afecta especialment companyies que contracten els serveis d’aquesta empresa de handling, com Lufthansa o Qatar Airways, i es tem que es produeixin retards en diverses operacions. Uns 6.000 treballadors estan convocats a l’aturada en dotze aeroports.

La compra d’habitatges per invertir ja concentra el 38% de les hipoteques

La inversió immobiliària s’ha convertit en el principal motiu per demanar una hipoteca a Catalunya, segons un estudi d’Asufin, que indica que el 38% dels préstecs es destinen a adquirir habitatges com a actiu financer. El canvi de residència i la compra de segones residències queden en segon i tercer lloc, mentre que només el 16% de les hipoteques es destinen a la compra d’un primer habitatge.

L’import mitjà dels préstecs arriba als 194.634 euros, un 13,48% més que l’any anterior. L’estudi reflecteix també una major volatilitat en les decisions dels compradors i un increment de renúncies a finançament, en un context marcat per l’encariment de l’habitatge i la pressió sobre el mercat.

Israel aprova la pena de mort per a terroristes

El Parlament israelià ha aprovat una reforma legal que estableix la pena de mort com a condemna per defecte per a palestins declarats culpables d’atacs mortals considerats terroristes en tribunals militars. La iniciativa ha estat impulsada per sectors de la dreta i extrema dreta del govern de Benjamin Netanyahu i ha generat una forta controvèrsia internacional.

Diverses organitzacions de drets humans consideren que la norma és discriminatòria i alerten que pot vulnerar el dret internacional. Alguns països europeus han expressat preocupació per l’impacte de la llei sobre els principis democràtics, mentre que entitats jurídiques israelianes han anunciat recursos davant el Tribunal Suprem.

Alemanya planteja el retorn del 80% dels refugiats sirians

El canceller alemany, Friedrich Merz, ha afirmat que el 80% dels ciutadans sirians que resideixen a Alemanya haurien de tornar al seu país en els pròxims tres anys, en un context de reforç de les relacions bilaterals entre Berlín i Damasc.

La proposta s’emmarca en els esforços per impulsar la reconstrucció de Síria després de la guerra civil i inclou la creació d’un grup de treball per facilitar el retorn de professionals qualificats. Alemanya preveu destinar més de 200 milions d’euros a projectes d’estabilització i reconstrucció, especialment en infraestructures bàsiques com escoles i hospitals. La iniciativa arriba en un moment de pressió política interna sobre la política migratòria alemanya.