Unes 9.500 persones assisteixen a les primeres sessions de l’espectacle de Setmana Santa, que il·lumina les escenes de Subirachs per reviure la passió i la mort de Jesús
La Basílica de la Sagrada Família ha tornat a situar la Setmana Santa al centre de la seva programació amb la il·luminació de la façana de la Passió, un dels actes més destacats d’aquests dies al temple. L’espectacle, que combina música, llum i narració litúrgica, ha reunit aquest diumenge 9.500 persones en les dues primeres sessions i ha convertit el conjunt escultòric en un relat viu dels darrers dies de Jesús.
Amb aquesta proposta, la basílica no només convida a seguir el calendari religiós, sinó també a llegir simbòlicament una de les façanes més potents del temple. Les dotze escenes creades per Josep Maria Subirachs s’han anat il·luminant una a una per explicar la passió i la mort de Jesucrist a través dels textos del bisbe Antoni Vadell.
Una experiència immersiva al cor de la Setmana Santa
La primera sessió, en català i celebrada a les nou del vespre, ha aplegat 5.000 persones, mentre que la segona, en castellà, n’ha reunit 4.500 més. Segons l’organització, l’activitat ha atret públic molt divers, des d’adults i famílies fins a joves i turistes, que han seguit el recorregut visual i sonor de la façana com una experiència immersiva a l’aire lliure.
La proposta busca anar més enllà de la contemplació arquitectònica i artística. Durant uns minuts, la façana de la Passió deixa de ser només una superfície monumental i es converteix en una narració escènica, on la llum actua com a fil conductor per revelar el drama, el dolor i el simbolisme teològic que Subirachs va condensar en pedra.
Subirachs i la força narrativa de la façana
La façana de la Passió és una de les intervencions més singulars de la Sagrada Família i una de les més recognoscibles de l’obra de Subirachs. Amb les seves formes dures, austeres i expressives, l’escultor hi va plasmar els últims episodis de la vida de Jesús amb un llenguatge radicalment diferent del de la façana del Naixement.
L’espectacle de llums reforça precisament aquesta dimensió narrativa i simbòlica. Il·luminant les dotze escenes del conjunt, l’activitat permet llegir la façana com una seqüència dramàtica i ofereix al públic una entrada guiada a un espai que, durant la resta de l’any, sovint es contempla des de la distància o des del turisme ràpid.
Un acte obert i popular
La il·luminació de la façana s’ha estrenat aquest Diumenge de Rams i es repetirà també dilluns i dimarts. L’activitat és d’accés lliure i s’ofereix alternativament en català i castellà, una fórmula que busca ampliar-ne l’abast i fer-la accessible a públics diversos.
Aquest caràcter obert encaixa amb la voluntat de la Sagrada Família de fer de la Setmana Santa no només un temps de culte intern, sinó també una convocatòria ciutadana, cultural i espiritual amb projecció pública. El temple reforça així la seva condició de gran símbol religiós, però també de punt de trobada col·lectiu en el calendari litúrgic de la ciutat.
Una programació més àmplia de Setmana Santa
L’acte forma part del conjunt d’activitats que la basílica ha preparat per aquests dies. La programació inclou també el tradicional taller familiar, així com les principals celebracions litúrgiques del calendari. Aquest diumenge ja s’hi ha celebrat la missa de Rams, presidida pel bisbe auxiliar Javier Vilanova.
A més, la Sagrada Família acollirà el Tríduum Pasqual els dies 2, 3 i 4 d’abril. Les celebracions seran presidides pels bisbes auxiliars David Abadías —els dies 2 i 3— i Javier Vilanova —el dia 4—. També està previst el Via Crucis el 3 d’abril, completant així un programa que combina dimensió pastoral i projecció cultural.
La Sagrada Família, escenari de la litúrgia i de la ciutat
La gran resposta de públic a les primeres sessions confirma fins a quin punt la Sagrada Família continua funcionant com un espai on la litúrgia, l’art i la vida urbana es creuen. En una Barcelona on els grans ritus religiosos conviuen amb el turisme massiu i amb una societat cada cop més plural, actes com aquest mantenen viva una dimensió simbòlica i comunitària del temple.
La il·luminació de la façana de la Passió n’és un bon exemple: una proposta que recupera el sentit religiós de la Setmana Santa, però que també converteix el patrimoni en relat compartit i el gran monument barceloní en un escenari de contemplació col·lectiva.
