Salvador Illa signa convenis amb ajuntaments perquè la Generalitat assumeixi la gestió de promocions en pobles amb poca capacitat tècnica, en el marc del pla per ampliar el parc públic d’habitatge fins al 2030
El Govern licitarà abans d’acabar el mes d’abril la construcció de 566 habitatges públics en 31 municipis a través de concursos específics per a solars de petites dimensions. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha signat aquest dilluns els convenis amb els ajuntaments que permetran activar 42 terrenys amb capacitat per a vint pisos o menys, una fórmula pensada sobretot per desbloquejar promocions en municipis amb pocs recursos tècnics.
L’operació s’inscriu en el pla 50.000 del Govern, amb què l’executiu vol ampliar de manera sostinguda el parc públic d’habitatge fins al 2030. En aquest cas, la Generalitat assumeix la gestió dels concursos per facilitar que solars petits, que sovint queden fora dels grans paquets de promoció, també puguin acabar convertint-se en habitatge assequible.
Una fórmula pensada per a municipis petits
Els convenis signats estableixen el marc jurídic perquè la Generalitat convoqui concursos individualitzats per a cada solar, adaptats a les característiques de cada municipi i de cada projecte. La fórmula respon a la necessitat de tractar de manera específica aquells terrenys més petits, que no encaixen fàcilment en operacions de gran escala i que, sense aquest suport, sovint tenen més dificultats per tirar endavant.
Illa ha agraït als ajuntaments que hagin posat els solars a disposició del pla i ha remarcat que aquest model també obre la porta a la participació de petites empreses, i no només de grans promotors. La voluntat és que la dimensió reduïda d’algunes parcel·les no es converteixi en un obstacle per ampliar l’oferta pública d’habitatge.
Una “línia de treball inèdita”
Durant l’acte, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha defensat que el mecanisme posa en marxa una “nova línia de treball inèdita” i ha subratllat el valor de la concertació amb els ajuntaments per fer créixer el parc públic català.
El missatge del Govern és que la política d’habitatge no es pot concentrar només en les grans ciutats o en les grans promocions. També cal construir instruments específics per arribar a municipis més petits, amb menys estructura administrativa, però igualment afectats per les dificultats d’accés a l’habitatge.
Supervisió pública durant 75 anys
Els acords fixen que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya supervisarà durant 75 anys el compliment de les condicions per part dels promotors. Un cop es completi aquest període, els habitatges revertiran als ajuntaments, de manera que els consistoris acabaran recuperant-ne la titularitat.
Aquesta estructura busca garantir que les promocions compleixin la seva funció pública a llarg termini i evitar que els habitatges surtin prematurament del circuit protegit. El model reforça així la idea que l’esforç inversor actual ha de tenir també un retorn sostingut en el temps per als municipis.
Compromisos dels ajuntaments
Per la seva banda, els ajuntaments es comprometen a agilitzar la tramitació i a facilitar els processos administratius perquè les promocions no quedin encallades. En concret, cada consistori haurà d’atorgar la llicència d’obres en un termini màxim de tres mesos des que rebi el projecte constructiu.
Pel que fa a l’adjudicació dels pisos, els municipis podran triar entre gestionar directament la selecció dels beneficiaris o delegar-la als promotors, sempre sota criteris de transparència i concurrència. També tindran marge per establir requisits com l’empadronament per prioritzar l’accés dels residents del municipi.
Si el consistori opta per adjudicar ell mateix els habitatges, haurà d’entregar la llista de beneficiaris al promotor en el termini d’un mes. El model, doncs, combina control públic, implicació local i execució externalitzada per intentar accelerar resultats.
Una primera fase de 823 habitatges
En paral·lel a aquests 42 solars de petita dimensió, el Govern també preveu licitar altres terrenys de titularitat pública. D’aquesta manera, en aquesta primera fase es posaran al mercat 63 solars amb capacitat per construir fins a 823 habitatges.
La xifra mostra l’ambició del desplegament inicial i apunta a una estratègia que vol activar simultàniament diverses vies per incrementar l’oferta pública. En un context en què l’habitatge s’ha consolidat com una de les grans qüestions socials i polítiques del país, el Govern intenta traslladar la idea que cal actuar amb múltiples eines i també amb una forta coordinació amb el món local.
Habitatge públic també fora dels grans nuclis
La signatura d’aquests convenis reforça una idea de fons: que el dèficit d’habitatge públic no és només un problema de les grans àrees metropolitanes. També afecta municipis petits i mitjans, que sovint no disposen dels equips tècnics necessaris per impulsar promocions per si sols.
Amb aquest mecanisme, la Generalitat vol actuar com a palanca perquè aquests ajuntaments no quedin exclosos de les polítiques públiques d’habitatge. El missatge polític és clar: ampliar el parc públic exigeix grans operacions, però també una feina més fina i més territorialitzada, capaç d’arribar allà on fins ara els projectes quedaven massa sovint encallats.
