El Col·legi d’Economistes constata una fase de desacceleració i més incertesa, però defensa que el futur econòmic del país dependrà sobretot de com s’afrontin els dèficits interns, amb Rodalies com a símbol més evident del problema
Els economistes adverteixen que la guerra a l’Orient Mitjà, i en particular l’esclat del conflicte amb l’Iran, afegeix pressió i incertesa a l’economia catalana, però sostenen que els principals riscos per al creixement no venen de fora, sinó de dins. Aquesta és una de les conclusions centrals de l’última enquesta del Col·legi d’Economistes de Catalunya, que dibuixa un escenari de desacceleració econòmica i de pèrdua d’impuls, però no pas de crisi imminent.
El degà de l’entitat, Carles Puig de Travy, ha resumit aquesta idea amb una advertència clara: el futur de l’economia catalana dependrà menys del context internacional que de les decisions que es prenguin aquí. L’índex de confiança dels economistes se situa actualment en el 5,62 i es preveu que baixi fins al 5,43 a finals d’any, una evolució que apunta a un deteriorament moderat però persistent de les expectatives.
La guerra pressiona, però no explica tot el problema
Segons el Col·legi, el conflicte a l’Orient Mitjà és avui el principal factor extern que contribueix a la moderació econòmica. Puig de Travy ha explicat que la guerra tensiona els preus i genera una crisi d’oferta, especialment en l’àmbit energètic, un element que torna a posar en alerta les economies europees després d’uns mesos de relativa estabilització.
Amb tot, el degà ha matisat que es tracta d’un xoc extern i que la inflació subjacent continua estable, de manera que l’impacte no s’ha de llegir encara com una alteració estructural de fons. Catalunya, de fet, es manté en una posició comparativament millor que altres economies europees, però comença a perdre una part de l’empenta que havia mostrat.
Infraestructures, dèficit fiscal i habitatge: els grans llasts interns
Més enllà del soroll internacional, l’enquesta deixa clar que el que realment preocupa els economistes són els problemes estructurals del país. Les infraestructures encapçalen la llista de riscos, citades pel 45,1% dels enquestats, seguides del dèficit fiscal, amb un 44,6%, i de l’habitatge, amb un 31,1%.
La lectura del Col·legi és que Catalunya no es pot permetre desviar l’atenció cap al context global i oblidar els colls d’ampolla interns que fa anys que frenen el desenvolupament. Puig de Travy ha insistit que aquests factors són els que poden limitar de debò el creixement a mitjà termini si no s’hi respon amb reformes i inversió.
Rodalies, símbol del deteriorament
Dins aquest diagnòstic, Rodalies apareix com el cas més contundent. El servei rep una valoració mitjana d’1,9 sobre 10, una xifra que el converteix en el gran emblema del malestar econòmic i social vinculat a les infraestructures. Per al degà del Col·legi, és “el millor exemple” de com una mala xarxa de transport acaba frenant l’economia i afectant directament el benestar de la població.
El missatge és clar: quan les infraestructures fallen, cau la productivitat, es deteriora la competitivitat i es perd qualitat de vida. Rodalies es converteix així no només en un problema de mobilitat, sinó en una expressió molt visible de la debilitat estructural del país en un àmbit estratègic.
Un risc d’estancament si no hi ha resposta
Els economistes atribueixen majoritàriament aquestes disfuncions a la manca d’inversió i al deteriorament acumulat de la xarxa. Per això reclamen actuacions urgents i alerten que, si no es resolen aquests colls d’ampolla, l’actual desacceleració podria acabar derivant en un escenari d’estancament en els pròxims anys.
La idea de fons és que l’economia catalana encara té múscul, però aquest múscul pot veure’s limitat si continua operant amb infraestructures insuficients, una pressió fiscal desequilibrada i dificultats creixents d’accés a l’habitatge. No és una alerta de col·lapse, però sí una crida a no normalitzar la pèrdua gradual de capacitat competitiva.
Finançament i pesta porcina, amb valoracions matisades
L’enquesta també pregunta sobre altres qüestions d’actualitat. Pel que fa al model de finançament pactat entre el PSOE i ERC, una part dels economistes el veu com un pas en la bona direcció —així ho opina el 30,1%—, però un 33,7% considera que continua sent insuficient per resoldre els desequilibris estructurals del sistema.
En paral·lel, la majoria dels enquestats, un 52,3%, creu que un consorci d’inversions entre l’Estat i la Generalitat no servirà per solucionar el dèficit d’infraestructures. És una dada significativa perquè expressa escepticisme no només sobre el diagnòstic, sinó també sobre les eines que s’estan plantejant per abordar-lo.
Pel que fa a la gestió de la pesta porcina africana, el 40,7% en fa una valoració favorable, mentre que un 29% es manté en una posició neutral i un 21,2% la valora negativament. En aquest cas, el judici és més matisat i menys contundent que en l’àmbit de les infraestructures.
Un avís sobre el rumb del país
La fotografia que deixa el Col·legi d’Economistes és la d’una economia que continua dempeus, però que entra en una fase de menor impuls i més incerteses. La guerra a l’Iran hi afegeix pressió, sobretot a través de l’energia i dels preus, però no és l’arrel principal del problema.
El diagnòstic de fons és més incòmode perquè apunta directament a les mancances pròpies: infraestructures que fallen, dèficits que s’arrosseguen i reformes que no arriben. En aquesta lectura, el conflicte internacional pot accelerar les dificultats, però el veritable futur de l’economia catalana es jugarà en com el país resol —o no resol— les seves pròpies febleses.
