L’analista reflexiona al programa Connexió Mèxic de RAB, en conversa amb Miriam Aymamí i Leonardo Alvarado, sobre la feble resposta civil davant les guerres i el paper dels mitjans en la construcció del relat internacional
Una conversa al Connexió Mèxic sobre la reacció social davant les crisis globals
En el marc del programa Connexió Mèxic de RAB, la periodista Miriam Aymamí i el col·laborador Leonardo Alvarado conversen amb l’escriptor i analista Oliverio Jitrik sobre la resposta de la societat davant els conflictes internacionals i el paper dels mitjans en la configuració de l’opinió pública.
L’entrevista posa el focus en la percepció que, malgrat l’augment de tensions geopolítiques, la reacció social és limitada i sovint marcada per una certa distància o prudència en el debat públic.
Una preocupació per la manca de reacció social
L’analista Oliverio Jitrik sosté que la resposta social davant els grans conflictes internacionals és actualment limitada i fragmentada. En una entrevista a RAB, afirma que, més enllà d’algunes manifestacions puntuals, la reacció davant guerres recents ha estat escassa i sovint marcada per posicionaments amb molts matisos.
Segons explica, en el cas de conflictes com el de Gaza o l’atac a l’Iran, el que predomina és una presa de distància que evita posicionaments clars. Jitrik considera que aquest fenomen respon a una tendència general a relativitzar els conflictes i a evitar el debat obert en l’espai públic i en l’entorn social més immediat.
El debat sobre els límits del discurs públic
Durant la conversa, Jitrik assenyala que determinats posicionaments crítics amb alguns actors internacionals són més acceptats que d’altres dins el debat públic occidental. A parer seu, existeixen temes que es poden abordar amb certa normalitat, mentre que altres generen més reserves o matisos.
En aquest context, fa referència a declaracions recents d’actors i figures públiques que, segons diu, exemplifiquen aquesta dificultat per mantenir posicionaments clars en relació amb determinats conflictes. L’entrevistat interpreta aquests posicionaments com una mostra de la complexitat del debat polític i mediàtic actual.
Crítica al paper dels grans mitjans
Un dels punts centrals de l’entrevista és la influència dels grans mitjans de comunicació en la construcció del relat sobre els conflictes globals. Jitrik considera que molts mitjans occidentals contribueixen a consolidar una determinada narrativa internacional que, segons ell, condiciona la percepció pública dels esdeveniments.
Segons explica, aquesta influència es produeix tant en mitjans considerats de referència com en altres de caràcter més ideològic. En aquest sentit, defensa que existeix un conjunt reduït d’analistes, acadèmics i exresponsables polítics o militars que ofereixen interpretacions alternatives sobre la geopolítica actual.
Una crítica a determinats sectors progressistes
Jitrik també qüestiona el posicionament d’alguns sectors polítics i intel·lectuals que s’identifiquen com a progressistes, als quals acusa de mantenir una posició ambigua davant determinats conflictes internacionals. Segons diu, sovint aquests posicionaments combinen crítiques a la guerra amb advertiments explícits de distància respecte a governs que consideren autoritaris.
A parer seu, aquesta actitud reflecteix una dificultat per sortir dels marcs interpretatius dominants en el debat occidental. També assenyala que aquesta ambivalència es pot observar en diferents països i en figures polítiques diverses.
La “batalla cultural” com a espai de debat
Preguntat sobre com es podria reforçar la implicació social davant aquests conflictes, Jitrik defensa la importància del debat cultural i del paper dels espais educatius i socials. Considera que la discussió crítica sobre els relats mediàtics i polítics és una eina clau per fomentar una major consciència col·lectiva.
També apunta a la necessitat que apareguin lideratges capaços d’articular posicionaments més clars en l’escena internacional. En la conversa, esmenta diferents figures polítiques i exemples històrics com a referència de lideratges amb capacitat d’influència global.
El paper de les institucions acadèmiques i la societat civil
L’entrevistat lamenta que, en alguns casos, institucions acadèmiques o professionals no hagin expressat posicionaments públics davant episodis que considera rellevants. Segons explica, aquesta absència de pronunciaments contribueix a reforçar la percepció d’una resposta social limitada.
Malgrat això, apunta que entre els joves i en alguns entorns educatius detecta un interès creixent per comprendre els conflictes globals i qüestionar els discursos predominants.
L’entrevista planteja un debat sobre la relació entre opinió pública, mitjans de comunicació i posicionament social davant els conflictes internacionals, així com sobre el paper que poden jugar els espais culturals i acadèmics en la configuració d’aquest debat.
