Els memoràndums, emmarcats en l’Estratègia Àsia 2025-2030, volen obrir una nova etapa en les relacions de Catalunya amb la Xina en àmbits com la innovació, el comerç, la logística, la sostenibilitat i la recerca
El Govern de Catalunya ha fet un nou pas en la seva estratègia de projecció cap a l’Àsia amb la signatura de dos memoràndums d’entesa amb les províncies xineses de Jiangsu i Hainan. Els acords, que seran convalidats la setmana vinent pel Consell Executiu, s’inscriuen en les prioritats de l’Estratègia Àsia 2025-2030 i busquen reforçar les relacions institucionals, econòmiques i sectorials amb dos territoris considerats clau dins el mapa xinès.
La signatura l’ha formalitzada el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, durant el seu viatge institucional a la Xina. A Jiangsu, l’acord s’ha subscrit amb el vicegovernador Ma Shiguang, i a Hainan, amb la directora general de l’Oficina d’Afers Exteriors, Dai Zhen. Segons el Govern, és la primera vegada en més d’una dècada que Catalunya tanca dos acords de màxim nivell amb dues regions xineses.
Una nova fase en la relació amb la Xina
Duch ha emmarcat aquesta doble signatura en un context internacional en què alguns grans actors globals estan reculant en el respecte a les regles del comerç internacional. Davant d’això, el conseller ha defensat que Catalunya opta pel moviment contrari: obrir-se més, reforçar vincles i buscar nous espais de relació amb altres regions del món.
La lectura del Govern és que les relacions entre Catalunya i la Xina ja disposen d’una base sòlida, especialment en l’àmbit econòmic i comercial, però que ara cal entrar en una segona etapa més estructurada i amb més recorregut institucional. Els memoràndums volen precisament posar les bases d’aquesta nova fase.
Jiangsu, motor industrial i tecnològic
El primer dels acords reforça i actualitza la col·laboració amb Jiangsu, iniciada el 2015. Aquesta província és una de les grans potències econòmiques de la Xina, amb el segon PIB més alt del país i amb una gran especialització en energia, manufactura avançada, electrònica, biotecnologia i renovables.
El memoràndum amplia la cooperació en camps com l’economia, el comerç, la inversió, la ciència, la tecnologia, la innovació, la digitalització, l’educació, la salut, la cultura, la sostenibilitat i la transició verda. També incorpora intercanvis d’experiència en infraestructures, habitatge i mobilitat.
Un dels punts destacats és el potencial en recerca i innovació, amb la voluntat d’enfortir projectes científics conjunts i ampliar les oportunitats de mobilitat acadèmica i educativa. Per garantir-ne el seguiment, el govern provincial de Jiangsu i el Departament d’Unió Europea i Acció Exterior celebraran reunions anuals i elaboraran plans de treball específics.
Hainan, aposta logística i turística
El segon memoràndum, signat amb Hainan, obre una via de col·laboració estable amb una regió en plena expansió. Hainan és Zona Econòmica Especial i un dels hubs comercials més dinàmics de la Xina, amb un règim aranzelari zero aplicat a milers de categories de productes i amb una clara vocació de plataforma internacional.
L’acord posa l’accent en sectors com el comerç, la indústria, la promoció turística, la innovació, la sostenibilitat i, especialment, la logística portuària. En aquest àmbit, el Govern veu oportunitats de connexió estratègica entre els ports de Barcelona i Tarragona i el port de Yangpu, un enclavament rellevant en les rutes comercials asiàtiques.
El memoràndum inclou també intercanvis administratius, participació conjunta en fires internacionals, cooperació agroalimentària, sostenibilitat i fins i tot accions comunes en prevenció de desastres naturals. Igual que en el cas de Jiangsu, el desplegament de l’acord es farà amb reunions anuals de seguiment.
Ports, comerç i projecció global
Una de les idees que ha volgut remarcar Duch és el valor estratègic que poden tenir les infraestructures portuàries dins aquesta nova etapa. El conseller ha subratllat que tant Hainan com Catalunya comparteixen una tradició d’obertura i comerç, i que la cooperació entre ports pot ser una forma molt concreta i útil de reforçar els vincles.
Des del punt de vista català, aquesta connexió també encaixa amb una lectura més àmplia del paper del país com a plataforma mediterrània, propera a l’Atlàntic i amb una relació històrica amb l’Amèrica Llatina. El Govern vol projectar aquesta posició com un actiu en la relació amb l’Àsia.
Un viatge amb diverses escales institucionals
El viatge de Duch a la Xina és el segon que fa al país com a conseller i s’ha desplegat en diverses escales. Va començar a Canton, on es va reunir amb el cònsol general d’Espanya i amb responsables de l’Oficina d’Afers Exteriors de la província. També hi va visitar infraestructures com la planta de purificació d’aigua de Lijiao.
A Hainan, a més de participar al Fòrum de Boao i signar el memoràndum, es va reunir amb el governador Liu Xiaoming i amb representants del municipi de Sanya per explorar noves vies de cooperació. Finalment, a Jiangsu, a més de subscriure el segon acord, va visitar centres educatius i de recerca, incloent-hi una acadèmia de ciències agràries que col·labora amb l’IRTA.
L’Estratègia Àsia com a full de ruta
Aquesta ofensiva institucional forma part de l’Estratègia Àsia 2025-2030, el document amb què el Govern vol reforçar, diversificar i ordenar la seva acció exterior al continent asiàtic. La voluntat és treballar amb mirada llarga i construir relacions estables, recíproques i sostenibles que ajudin també a respondre als grans reptes globals.
Més que una acció puntual, els memoràndums amb Jiangsu i Hainan s’inscriuen en aquesta lògica de llarg termini. El missatge del Govern és que Catalunya vol tenir una presència més estructurada a l’Àsia i fer-ho no només des del comerç, sinó també des de la innovació, la recerca, la sostenibilitat i la cooperació institucional.
Una aposta per obrir més Catalunya al món
Amb aquests dos acords, el Govern reforça una línia d’acció exterior que busca ampliar espais de relació en un moment d’incertesa global. En un context de tensions comercials i de reordenació geopolítica, l’executiu català presenta la seva aposta per Àsia com una manera de consolidar aliances, diversificar vincles i situar Catalunya en circuits internacionals de futur.
La doble signatura amb Jiangsu i Hainan vol ser, així, alguna cosa més que una foto diplomàtica: es presenta com un intent de donar forma concreta a una política exterior que aspira a tenir més profunditat, més capacitat econòmica i més presència en els grans espais de relació global.
