El projecte d’Helena Mateos Sánchez ha estat escollit per l’Institut Ramon Llull per participar en la gran cita europea de l’escenografia, amb una instal·lació performativa centrada en l’exhumació de fosses de dones republicanes assassinades
Catalunya ja té projecte escollit per a la seva participació a la Quadriennal de Praga 2027, una de les grans cites internacionals de l’escenografia contemporània. La proposta seleccionada és Això és una excavació, d’Helena Mateos Sánchez, que representarà el país dins la Secció de Països i Regions amb una peça que articula memòria històrica, experiència corporal i reflexió escènica a partir de les fosses de dones republicanes assassinades durant el franquisme.
El projecte ha estat triat per un jurat convocat per l’Institut Ramon Llull, que n’ha destacat tant la potència temàtica com la formalització escènica. La proposta compta també amb la participació de Sara Farré Vicente i Jan Clota Vilaró, i planteja un recorregut físic i simbòlic en què el públic passa a ser part central del dispositiu.
Una excavació convertida en experiència escènica
Això és una excavació es construeix com una instal·lació performativa que convida els visitants a experimentar en primera persona la vivència d’una excavació de fosses vinculades a víctimes de la repressió franquista. La proposta pren com a punt de partida les fosses de dones republicanes localitzades a les Illes Balears i converteix aquest gest de recuperació en una peça escenogràfica oberta a la participació del públic.
L’obra no es limita a representar un episodi històric, sinó que busca activar-lo des del cos, des de l’espai i des del recorregut compartit. En aquest sentit, el projecte entén l’escenografia no només com a construcció visual, sinó com a eina per fer emergir allò que ha estat silenciat i per interpel·lar el present des de les absències del passat.
Memòria local, ressonància contemporània
El jurat ha valorat especialment la capacitat del projecte per partir d’uns fets històrics concrets i alhora establir un diàleg amb el món contemporani. Tot i néixer d’un context local —les excavacions de víctimes republicanes a les Balears—, la proposta és llegida com una reflexió més àmplia sobre la guerra, la violència i les desaparicions, en un temps en què els conflictes armats tornen a formar part del paisatge global.
Aquesta dimensió és una de les claus del projecte: fer dialogar una memòria històrica pròpia amb una inquietud contemporània més extensa, i fer-ho des d’una escena que no il·lustra, sinó que confronta i fa participar. La peça converteix el silenci imposat durant dècades en matèria escènica i política.
“Absències i silencis”, el lema de la Quadriennal
La proposta d’Helena Mateos Sánchez connecta directament amb el lema curatorial de la Quadriennal de Praga 2027: “Absències i Silencis com a espais potencials per a nous futurs escenogràfics”. El projecte interpreta aquest marc des de les morts oblidades i silenciades de la repressió franquista i converteix aquestes absències en un espai de reflexió sobre el cos, el ritme i l’espai escènic.
La mateixa Quadriennal planteja aquesta edició com una invitació a investigar tot allò que ha quedat invisibilitzat o esborrat, i a pensar com aquests buits poden generar noves formes de creació. Això és una excavació encaixa plenament en aquesta línia i ho fa des d’una mirada marcada per la memòria, el feminisme i la reparació.
El Ramon Llull assumeix el lideratge de la participació catalana
Amb aquesta proposta, l’Institut Ramon Llull assumeix el relleu de l’Institut del Teatre en el lideratge de la participació de Catalunya en aquest esdeveniment internacional. El canvi situa el projecte dins l’estratègia més àmplia de projecció exterior de la cultura catalana, en aquest cas a través d’un àmbit tan específic com el disseny escenogràfic i les pràctiques performatives.
La tria del projecte s’ha fet a partir d’un procés de selecció convocat al gener i resolt per un jurat integrat per professionals del sector. El comitè ha estat presidit per Alfons Flores i ha comptat amb Andreu Rabal, Albert Pasqual, Anna Alcubierre, Xesca Salvà, Marta Rafa —per delegació de Núria Plana— i Maria Lladó, en representació del Ramon Llull.
Praga, gran aparador europeu de l’escenografia
La Quadriennal de Praga, que el 2027 celebrarà el seu 60è aniversari, és considerada l’esdeveniment més important d’Europa en l’àmbit del disseny escenogràfic. Des de la seva creació l’any 1967, s’ha consolidat com un espai de referència per a la innovació escènica i per a l’exploració de nous llenguatges dramatúrgics i visuals.
La cita, que tindrà lloc del 8 al 17 de juny de 2027, reuneix creadors d’arreu del món i integra disciplines diverses com el vestuari, la il·luminació, el so, els objectes o el disseny espacial. Participar-hi suposa, per tant, una oportunitat de gran rellevància per situar la creació catalana en un dels principals aparadors internacionals del sector.
Escenografia, memòria i país
La selecció de Això és una excavació reforça una línia de creació que entén l’escena com un espai d’intervenció sobre la memòria i sobre els relats col·lectius. En aquest cas, la representació catalana a Praga no es construirà des de l’espectacularitat formal, sinó des d’una proposta que posa al centre els cossos absents, els silencis imposats i la necessitat de mirar de cara una part de la història que massa sovint ha quedat sepultada.
Més enllà de la seva dimensió artística, la peça també projecta una manera d’entendre la cultura catalana contemporània: capaç de dialogar amb els grans debats internacionals des d’una experiència pròpia, i d’aportar-hi una veu que combina experimentació escènica, consciència històrica i compromís amb allò que encara resta per desenterrar.
