Els socialdemòcrates continuen sent la primera força del país malgrat el seu pitjor resultat en més d’un segle, mentre l’ultradreta del Partit Popular Danès protagonitza l’avenç més notable en uns comicis marcats també per la crisi de Groenlàndia
La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha guanyat les eleccions legislatives a Dinamarca, però ho ha fet en un escenari molt més fràgil del que havia tingut fins ara. Amb el 100% del vot escrutat, els socialdemòcrates han estat la força més votada amb el 21,9% dels sufragis i 38 escons, però el seu bloc no arriba a la majoria parlamentària i la formació d’un nou govern queda oberta a negociacions complicades.
El resultat deixa el bloc d’esquerres amb 84 escons, lluny dels 90 necessaris per governar amb majoria al Folketing, el parlament danès. El bloc de dretes, per la seva banda, n’obté 77, de manera que cap dels dos grans espais pot imposar-se per si sol i el centre torna a emergir com a peça decisiva.
Victòria electoral, però amb un fort desgast
Tot i mantenir-se al capdavant, Frederiksen surt tocada d’aquests comicis. Reuters assenyala que els socialdemòcrates han obtingut el seu pitjor resultat des del 1903, una dada que retrata fins a quin punt el suport a la primera ministra s’ha erosionat, fins i tot si continua sent una de les principals candidates a seguir al capdavant del govern.
De fet, després de conèixer-se els resultats, Frederiksen ha presentat la dimissió formal del seu govern davant el rei, tal com marca la pràctica institucional danesa quan s’obre una nova fase de negociacions. Això no implica necessàriament la seva sortida definitiva, però sí que confirma que s’obre un període de pactes en què encara no està garantit qui acabarà encapçalant el pròxim executiu.
Els Moderats, de nou en posició de clau
En aquest escenari fragmentat, el partit centrista Moderats, liderat per Lars Løkke Rasmussen, apareix com un dels grans actors de la nova etapa. Tot i perdre dos escons respecte a la legislatura anterior, conserva 14 diputats, suficients per mantenir un paper de frontissa en la configuració del futur govern.
La seva posició és especialment rellevant perquè ni l’esquerra ni la dreta poden governar sense suports addicionals. A això s’hi afegeix el pes potencial dels quatre escons de Groenlàndia i les Illes Fèroe, que en un parlament tan ajustat poden acabar inclinant la balança.
L’ultradreta és qui més creix
Si hi ha una formació que sobresurt en aquests comicis pel seu avenç és el Partit Popular Danès, situat a la dreta radical. Segons les dades recollides per Reuters i les informacions facilitades en la cobertura electoral, és el partit que més creix en nombre de vots i escons, un senyal clar del desplaçament d’una part de l’electorat cap a posicions més dures en matèria migratòria, identitària i de sobirania.
Aquest creixement encaixa amb un clima polític europeu on les forces ultradretanes continuen trobant espai enmig de les tensions socials, l’encariment del cost de la vida i la percepció d’inseguretat geopolítica.
Groenlàndia i Trump han marcat la campanya
La campanya ha estat travessada per la crisi oberta arran de les pressions de Donald Trump sobre Groenlàndia, territori autònom sota sobirania danesa. Reuters destaca que la posició ferma de Frederiksen davant els intents nord-americans d’augmentar el control sobre l’illa li havia donat projecció i suport exterior, però això no ha estat suficient per neutralitzar el malestar intern per qüestions com el cost de la vida, el benestar i la política fiscal.
La qüestió groenlandesa, a més, ha reforçat el valor estratègic dels escons de l’illa dins el nou parlament i ha tornat a situar al centre el debat sobre la relació entre Copenhaguen i els territoris autònoms de l’Àrtic.
Una victòria insuficient per tancar la partida
El resultat, doncs, permet a Frederiksen reivindicar-se com a vencedora electoral, però no pas com a guanyadora incontestable. Els socialdemòcrates continuen sent la primera força, però el seu retrocés i la pèrdua de majoria del seu bloc converteixen la victòria en una base insuficient per governar sense un nou acord ampli.
Dinamarca entra ara en una fase de negociació que pot ser llarga i políticament delicada. El que ha deixat clar el vot és que el país continua confiant en Frederiksen més que en cap altre lideratge individual, però també que li exigeix un nou equilibri per continuar al poder en un moment de gran tensió social i geopolítica.
