Les dades del padró consular consoliden l’augment de la ciutadania catalana resident fora del país, en un context marcat per la continuïtat de les sortides, l’estabilització dels retorns i el pes elevat de l’emigració amb estudis superiors
La població catalana resident a l’exterior i inscrita als consolats espanyols va arribar a 427.423 persones a 1 de gener de 2026, segons les dades del Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero (PERE) publicades per l’Institut Nacional d’Estadística i difoses per la FIEC. La xifra representa un augment de 20.744 persones en un any, és a dir, un 5,1% més que l’exercici anterior, i confirma la tendència sostinguda de creixement de la presència catalana fora del país.
Les dades analitzades per l’informe de la FIEC es basen en els registres consulars i inclouen tant la població inscrita amb dret de vot a l’exterior —la que forma part del CERA, el cens de residents absents— com els menors de 18 anys. En el conjunt de l’Estat, el nombre d’espanyols registrats als consolats també ha crescut un 5,1% i s’enfila fins als 3.202.002 residents.
Un creixement sostingut de la presència catalana a l’exterior
L’evolució de l’últim any manté pràcticament el mateix ritme que els dos exercicis anteriors. El 2023 i el 2024 l’augment ja havia estat del 5,2%, mentre que el 2022 s’havia situat en el 2,9%. El balanç confirma, per tant, que la població catalana registrada a l’exterior no ha deixat de créixer i que la dimensió de la diàspora catalana continua ampliant-se.
Durant el 2025 es van registrar 33.947 altes consulars i 13.203 baixes, una diferència que deixa com a resultat net aquests 20.744 nous inscrits. Això reforça la idea que el creixement no és circumstancial, sinó que respon a una dinàmica consolidada, alimentada per noves sortides, per moviments administratius i també per l’arrelament de comunitats catalanes ja establertes fora.
Els retorns es consoliden com un fenomen rellevant
En paral·lel a l’augment de la població catalana a l’exterior, les dades també reflecteixen un volum significatiu de retorns. Segons els resultats del 2024, un total de 30.030 persones amb nacionalitat espanyola residents a l’estranger van tornar a establir-se a Catalunya.
La xifra manté una tendència d’estabilitat alta en els darrers anys: 31.892 retorns el 2023, 27.569 el 2022 i 29.843 el 2021. Si en etapes anteriors el retorn tenia un pes menys visible, ara es presenta com un moviment cada cop més estructural dins les dinàmiques migratòries catalanes, en paral·lel al manteniment de les sortides.
Una emigració marcada pel pes dels estudis superiors
Una de les dades més rellevants del balanç és el nivell formatiu de les persones que deixen Catalunya. En el cas de les sortides registrades, el 39,34% correspon a persones amb educació superior, mentre que el 22,16% tenen estudis de segona etapa d’educació secundària i educació postsecundària no superior.
A més, el 26,72% tenen primera etapa d’educació secundària o equivalent, i l’11,77% educació primària o inferior. Aquest repartiment reforça la lectura que una part important de l’emigració catalana continua afectant perfils formats i qualificats, i alimenta la idea d’una pèrdua de talent que es manté viva en el temps.
L’exterior continua sent una sortida davant les dificultats internes
Les dades apunten que l’emigració continua funcionant, per a moltes persones, com una resposta a dificultats econòmiques i laborals. Tot i els canvis de context dels darrers anys, el volum de catalans que marxen continua situant-se en valors rellevants, cosa que indica que l’exterior segueix essent percebut com un espai d’oportunitat o, si més no, de reorientació vital i professional.
Aquesta lectura és especialment significativa en el cas dels perfils amb estudis superiors, que sovint busquen fora del país unes condicions laborals, salarials o de desenvolupament professional que no sempre troben aquí. Sense necessitat de carregar el relat, la dada reforça una realitat coneguda: la mobilitat exterior catalana no és només una qüestió identitària o demogràfica, sinó també econòmica i estructural.
No tot el creixement respon a noves sortides
L’augment de la població catalana inscrita als consolats no s’explica exclusivament per noves emigracions. Una part de les noves inscripcions consulars provenen també de naixements als països de residència i d’un ús intens de les vies de recuperació de la nacionalitat espanyola.
Aquest factor ajuda a entendre per què el padró exterior continua creixent encara que les dinàmiques migratòries siguin diverses i no sempre directament vinculades a una nova sortida des de Catalunya. El registre consular recull, així, tant l’expansió de comunitats familiars ja assentades com la incorporació administrativa de nous perfils amb vinculació catalana o espanyola.
Una diàspora catalana cada cop més estructural
El conjunt de dades dibuixa una realitat cada cop més consolidada: la població catalana a l’exterior registrada als consolats creix de manera sostinguda, els retorns s’han convertit en un fenomen ja rellevant i la mobilitat internacional continua tenint un fort component de qualificació acadèmica.
Per a un país com Catalunya, amb una llarga tradició de projecció exterior però també amb un debat persistent sobre l’arrelament del talent i les oportunitats laborals, aquestes xifres tenen una lectura que va més enllà de l’estadística. Parlen d’un país que continua enviant població a fora, que recupera part dels qui marxen, però que manté oberta una pregunta de fons sobre fins a quin punt pot retenir i aprofitar tot el seu capital humà.


