Un estudi d’ACCIÓ i Prodeca situa el sector en 58.000 milions d’euros de negoci i més de 177.000 llocs de treball, en la vigília d’una nova edició d’Alimentaria a Barcelona
El sector agroalimentari català genera un volum de negoci de 57.981 milions d’euros i ja representa el 18,3% del PIB de Catalunya, segons un estudi elaborat per ACCIÓ i Prodeca. Les dades situen aquest àmbit com el primer de la indústria manufacturera catalana tant en facturació com en ocupació, amb 177.383 llocs de treball repartits entre el sector primari, la indústria alimentària i l’activitat auxiliar vinculada.
La publicació de l’informe coincideix amb l’inici d’una nova edició de la fira Alimentaria a Barcelona, que enguany celebra el seu cinquantè aniversari. En aquest context, el Govern vol reforçar la imatge d’un sector que no només té un pes econòmic central, sinó que també es presenta com un espai estratègic en termes d’innovació, exportació i projecció internacional.
Un ecosistema ampli i diversificat
L’agroalimentari català es construeix a partir de tres grans potes. D’una banda, hi ha prop de 50.000 explotacions agrícoles, ramaderes i pesqueres, que generen 6.369 milions d’euros i ocupen gairebé 50.000 persones. De l’altra, la indústria de l’alimentació i les begudes concentra el gruix del negoci, amb 3.690 empreses, més de 40.333 milions d’euros de vendes i més de 98.700 treballadors.
A aquest nucli s’hi suma la indústria auxiliar, formada per 987 empreses que generen prop de 11.300 milions d’euros i reuneixen uns 29.000 llocs de treball. El conjunt configura un entramat molt ampli que va del camp a la transformació industrial i als serveis associats, i que reforça el pes del sector en l’economia productiva del país.
Un sector madur, amb fort pes de la indústria càrnia
L’informe assenyala que es tracta d’un sector madur, ja que el 63% de les empreses de la indústria agroalimentària i auxiliar fa més de deu anys que operen. Aquesta estabilitat conviu, però, amb transformacions importants en segments i tendències productives.
Dins la indústria de l’alimentació i begudes, les indústries càrnies continuen sent el principal segment, amb el 33% de la facturació total. Al darrere hi apareixen els productes per a l’alimentació animal, amb un 17%, i el peix, les hortalisses i els olis, amb un 13,4%. Aquestes dades reflecteixen el pes específic que continuen tenint sectors històrics de l’economia catalana, especialment en les comarques amb més tradició agroindustrial.
L’empenta de les startups i de la proteïna alternativa
Al costat d’aquesta estructura consolidada, l’estudi també subratlla el creixement de les empreses emergents del sector. Catalunya compta actualment amb 158 startups agroalimentàries, que en conjunt facturen 175 milions d’euros. Segons l’informe, el nombre d’empreses emergents en aquest àmbit ha crescut un 32% entre el 2021 i el 2025.
Aquest dinamisme s’expressa especialment en àmbits com la proteïna alternativa, on ja hi ha 105 empreses que generen 436 milions d’euros i donen feina a gairebé 1.000 persones. Noms com Heura, Novameat, Zyrcular Foods o Libre Foods exemplifiquen una línia de desenvolupament que vol situar Catalunya també en els nous camps del foodtech i de l’alimentació vinculada a la sostenibilitat i a la innovació.
Exportacions rècord i lideratge a l’Estat
Un dels indicadors que més reforcen el moment expansiu del sector és el comportament exportador. Durant el 2025, l’agroalimentari català va batre el seu rècord d’exportacions, amb vendes a l’exterior per valor de 16.903 milions d’euros, un 7,5% més que l’any anterior.
Catalunya es manté així com el primer territori exportador agroalimentari de l’Estat, amb el 22% del total, per davant d’Andalusia. El país compta amb més de 3.200 empreses exportadores regulars en aquest àmbit, un fet que consolida l’obertura internacional del sector i la seva capacitat de competir en mercats globals.
Pel que fa als productes, el grup més important és el de fine food-multiproducte, que concentra el 38% de les vendes exteriors, seguit de la carn i els embotits, amb el 31%, la fruita i l’horta, amb el 9%, els olis vegetals, amb el 6,5%, i el vi, amb el 3%.
Catalunya, pol d’atracció d’inversió internacional
L’estudi també remarca la capacitat del sector per captar inversió estrangera. Entre el 2021 i el 2025, Catalunya ha atret 38 projectes d’inversió internacional en agroalimentació, amb un volum de 772 milions d’euros, un 43% més que en el quinquenni anterior, i amb la creació de més de 2.800 llocs de treball.
Alemanya ha estat el principal país inversor, seguida de França, els Estats Units, Suïssa i Bèlgica. En el conjunt europeu, Catalunya ha estat el tercer territori de la Unió en nombre de projectes d’inversió agroalimentària, amb el 3,9% del capital captat i el 3,8% dels llocs de treball generats.
Entre les empreses que han invertit al país en aquests darrers anys hi figuren grups com Danone, Nestlé, Aldi, Haribo, Schwarz o Carrefour. L’informe atribueix aquest atractiu a factors com la proximitat als mercats, la fortalesa de l’ecosistema tecnològic i innovador, el suport institucional i la presència de fires i centres de recerca de primer nivell.
Alimentaria, aparador d’un sector estratègic
La coincidència amb la celebració d’Alimentaria reforça aquesta lectura. Del 23 al 26 de març, Barcelona acollirà més de 3.000 expositors en aquest saló internacional dedicat a l’alimentació, les begudes i el food service. El Govern hi acompanyarà 114 empreses i startups a través d’ACCIÓ, Prodeca i l’IRTA.
La fira es presenta com una plataforma per impulsar la internacionalització i la innovació del sector, però també com un aparador de la seva capacitat de generar negoci, aliances i recerca aplicada. En aquest sentit, l’agroalimentari es projecta no només com un sector clàssic de l’economia catalana, sinó com un camp en transformació que busca reforçar la seva posició en els debats de futur sobre alimentació, sostenibilitat i tecnologia.
Innovació, sostenibilitat i nous reptes
L’informe identifica diverses tendències que marcaran el futur del sector. Entre les més destacades hi ha l’alimentació sostenible, impulsada per un consumidor més conscient de l’impacte ambiental dels productes; l’alimentació saludable, vinculada als nous reptes nutricionals; i els foods for pleasure, centrats en l’experiència gastronòmica i el gaudi.
A tot això s’hi afegeix el paper cada vegada més important de la digitalització, l’automatització i les tecnologies orientades a la sostenibilitat. El document dibuixa, així, un sector que combina el seu pes tradicional en l’economia productiva amb una necessitat creixent d’innovar per continuar sent competitiu.
Un motor econòmic amb profunditat territorial
Més enllà de les grans xifres, l’agroalimentari continua sent un dels sectors que millor connecta indústria, territori i projecció exterior. El seu pes sobre el PIB, sobre l’ocupació i sobre les exportacions confirma que no és només una branca productiva més, sinó una estructura clau per entendre l’economia catalana.
En un país on el món rural, la indústria transformadora i la marca alimentària formen part d’un mateix fil, les dades reforcen la idea que l’agroalimentari continua sent un dels grans pilars materials del país. I també que bona part dels debats sobre sobirania econòmica, sostenibilitat i competitivitat passaran, en els pròxims anys, per la seva capacitat d’adaptar-se sense perdre arrelament.
