El pensament urbanístic de Cerdà no només va transformar Barcelona: també va influir en la fundació de La Plata, Argentina, una capital planificada com a model d’higiene, ordre i qualitat de vida
Hi ha idees que travessen fronteres i dècades. Ildefons Cerdà, l’enginyer català que va imaginar l’Eixample de Barcelona, és una d’aquestes figures que expliquen com el pensament català ha tingut impacte a nivell mundial. El 2026, coincidint amb els 150 anys de la seva mort, el seu llegat torna a situar-se al centre del debat internacional sobre el futur de les ciutats. I ho fa amb un detall sovint poc conegut: la influència que va tenir a l’Argentina, on la ciutat de La Plata es va concebre inspirada en els principis de l’urbanisme modern que ell havia formulat al segle XIX.
Per als catalans de l’exterior, aquesta connexió reforça una idea potent: el pensament urbà català ha contribuït a modelar ciutats més enllà d’Europa, deixant empremta en territoris que avui formen part de la diàspora catalana.
Un enginyer que va decidir repensar la ciutat moderna
Ildefons Cerdà (1815–1876) no es va limitar a projectar carrers. Va formular una nova manera d’entendre la ciutat com un sistema on mobilitat, habitatge, salut i equitat social formen part d’un mateix equilibri. En plena revolució industrial, quan les ciutats europees creixien de manera caòtica, Cerdà va aplicar mètodes científics per analitzar la vida urbana i va defensar que la planificació havia de millorar les condicions de vida de la població.
Aquest plantejament va cristal·litzar en el Pla d’Eixample de Barcelona, però sobretot en la seva obra teòrica, la Teoría General de la Urbanización, que estableix les bases d’una nova disciplina. El dossier oficial de l’Any Cerdà destaca que la seva aportació fonamental és entendre la ciutat com un sistema complex on infraestructures, societat i territori estan interconnectats .
La seva mirada era radical per al seu temps. No buscava només una ciutat ordenada, sinó una ciutat saludable, equitativa i funcional.
La idea que anticipa el futur: urbanitzar el camp i ruralitzar la ciutat
Una de les intuïcions més sorprenents de Cerdà és la seva visió del territori com un sistema integrat. Ell mateix ho resumia amb una idea que avui sembla escrita per al segle XXI: cal “urbanitzar allò rural i ruralitzar allò urbà”.
Segons el programa de l’Any Cerdà, aquesta concepció anticipa una mirada sistèmica que connecta ciutat, territori i infraestructures . En un moment marcat pel debat sobre sostenibilitat, mobilitat i equilibri territorial, el seu pensament guanya nova actualitat.
De Barcelona a La Plata: l’empremta catalana en l’urbanisme d’Amèrica
La influència de Cerdà no es va limitar a Catalunya. A finals del segle XIX, les seves idees van contribuir a inspirar la fundació de La Plata, la capital de la província de Buenos Aires, concebuda com una ciutat model basada en els principis més avançats de l’urbanisme del moment.
En 1880, la ciutat de Buenos Aires va ser declarada Capital Federal de l’Argentina. La província del mateix nom necessitava una nova capital. El país, aleshores la desena economia mundial, disposava dels recursos i el potencial per crear de cap i de nou una ciutat capdavantera, moderna i avançada.
Fundada el 1882 sota l’impuls polític de Dardo Rocha, gobernador de la província de Buenos Aires i dissenyada per l’arquitecte, enginyer i urbanista Pedro Benoit, la ciutat de La Plata va néixer com un projecte urbanístic integral que incorporava criteris d’higiene urbana, racionalitat geomètrica i qualitat de vida. El traçat de la nova capital combinava quadrícula, diagonals i una jerarquia clara d’espais públics, amb una estructura pensada per facilitar la mobilitat i garantir l’accés a zones verdes.
La ciutat es va concebre com una obra completa, planificada des de zero, amb una clara voluntat de simbolitzar modernitat i progrés. El projecte incorporava idees del pensament urbanístic europeu del segle XIX, entre les quals destaca la influència del model d’igualtat urbana que Cerdà havia defensat en el seu pla per Barcelona.
Historiadors locals asseguren que Benoit va conèixer les idees de Cerdà a l’Exposició Universal de París de 1867, on el pla del català va causar tal impacte que va ser premiat amb la medalla d’or. Benoit hauria tornat cap a l’Argentina entusiasmat amb les idees avançades del català. Pocs anys més tard, elaboraria un projecte per a la ciutat de La Plata que recorda clarament l’eixample barceloní i fins i tot el supera.
Com l’Eixample, La Plata integra una xarxa d’avingudes amples, espais verds distribuïts de manera regular i una estructura que busca equilibrar densitat urbana i qualitat de vida. La presència de places com a nodes socials dins la trama urbana respon a una concepció de ciutat pensada per a la convivència i la salut pública, en línia amb la idea de ciutat higienista que es va consolidar al segle XIX.
La Plata es va convertir així en una de les darreres grans utopies urbanes construïdes, una ciutat concebuda segons criteris científics i amb voluntat d’ordre racional, que avui continua sent estudiada com a exemple de planificació urbana moderna.
L’Any Cerdà 2026: rellegir el passat per entendre les ciutats del futur
La commemoració dels 150 anys de la mort de Cerdà coincideix amb un moment en què les ciutats afronten reptes profunds: accés a l’habitatge, mobilitat sostenible, emergència climàtica o desigualtats socials. L’Any Cerdà vol situar el seu pensament en el centre d’aquests debats i reivindicar-lo com una figura clau del pensament urbà internacional .
Exposicions, jornades i activitats acadèmiques permetran revisitar la seva obra i connectar-la amb els grans interrogants del segle XXI. El mateix programa planteja la vigència del seu llegat en àmbits com la planificació territorial o el dret a la ciutat.
Un llegat català amb vocació universal
La connexió entre Barcelona i La Plata demostra que el pensament de Cerdà forma part d’una tradició intel·lectual catalana amb projecció global. Des d’un entorn rural com Centelles, va formular una teoria urbana que continua influint en la manera com es planifiquen les ciutats.
Per als catalans que viuen a l’exterior, aquest llegat reforça una idea poderosa: Catalunya no només exporta cultura, també exporta idees capaces de transformar el món.
I potser per això, un segle i mig després, Cerdà continua sent un contemporani.
