The Phillips Collection acollirà del 21 de març al 5 de juliol una mostra impulsada amb el suport de l’Institut Ramon Llull que explora la influència dels Estats Units en l’evolució artística de Joan Miró
L’exposició Miró i els Estats Units farà parada a Washington després del seu pas per Barcelona, en una nova oportunitat per projectar internacionalment l’obra de Joan Miró i per revisitar un període clau de la seva trajectòria. La mostra es podrà veure del 21 de març al 5 de juliol a The Phillips Collection, amb el suport de l’Institut Ramon Llull, i posa el focus en la relació del pintor català amb els Estats Units i en l’impacte que aquest vincle va tenir tant en la seva obra com en l’art de postguerra a banda i banda de l’Atlàntic.
Després d’haver-se exhibit durant quatre mesos a la Fundació Joan Miró de Barcelona, l’exposició arriba ara a la capital nord-americana amb la voluntat de fer visible un episodi menys conegut però decisiu del recorregut de l’artista. La proposta mostra com els Estats Units van esdevenir, per a Miró, molt més que un espai de recepció: també van ser un territori de descoberta, d’intercanvi i d’obertura creativa.
Els Estats Units com a espai de llibertat i possibilitat
Procedent d’una Espanya marcada per la dictadura franquista, Miró va trobar als Estats Units un horitzó que anava més enllà de l’àmbit estrictament artístic. Segons planteja la mostra, el país representava per al pintor un paisatge associat a la democràcia, la innovació i la possibilitat, en contrast amb el context polític i cultural de la península.
A partir dels anys quaranta, i ja com una figura internacional consolidada, Miró hi va entrar en contacte amb noves idees, encàrrecs públics, projectes de gran format i una xarxa influent d’artistes, institucions i col·leccionistes. Aquest entorn va contribuir a ampliar el seu univers creatiu i a reforçar la seva presència en els circuits centrals de l’art contemporani.
Un diàleg entre Miró i l’avantguarda nord-americana
La mostra planteja un diàleg intergeneracional entre Joan Miró i alguns dels grans noms de l’art nord-americà del segle XX, entre els quals hi ha Louise Bourgeois, Helen Frankenthaler, Lee Krasner, Arshile Gorky, Alice Trumbull Mason, Jackson Pollock, Alexander Calder o Mark Rothko.
L’objectiu no és només mostrar influències unidireccionals, sinó evidenciar com les pràctiques creatives de Miró i de diversos artistes nord-americans es van enriquir mútuament. D’aquesta manera, l’exposició situa el pintor català dins una conversa artística més àmplia i el presenta com una figura activa en la redefinició dels llenguatges visuals de la postguerra.
Una setantena llarga d’obres i un període clau
El recorregut reuneix aproximadament 75 obres de Miró, entre pintures, escultures, obres sobre paper, films i materials d’arxiu, procedents de col·leccions americanes i europees. A aquest conjunt s’hi afegeixen peces de més de trenta artistes nord-americans, en una proposta que vol llegir l’obra de Miró en relació amb el context internacional que la va envoltar.
Una part de les obres procedeixen del fons de la mateixa Fundació Joan Miró, i l’exposició posa una atenció especial en el període comprès entre les dues grans retrospectives que l’artista va protagonitzar al Museu d’Art Modern de Nova York, els anys 1941 i 1959, així com en les seves set visites als Estats Units entre 1947 i 1968.
Miró i la circulació atlàntica de l’art de postguerra
La mostra no només revisita el llegat de Miró, sinó també la circulació d’idees, formes i influències entre Europa i els Estats Units en un moment de transformació profunda del camp artístic. En aquest sentit, el projecte situa l’artista català dins una xarxa atlàntica de relacions que ajuda a entendre millor el seu desenvolupament creatiu i el seu impacte internacional.
Aquesta lectura contribueix també a desplaçar una mirada massa tancada sobre l’obra de Miró i a projectar-la dins una història de l’art contemporani més oberta, compartida i travessada per intercanvis constants. Per a un artista sorgit dels Països Catalans i projectat al món, aquesta dimensió internacional resulta central per entendre tant la seva evolució com la seva recepció.
Reivindicació del paper de les dones artistes
Una de les aportacions destacades de l’exposició és la revisió del paper de moltes dones artistes que van ser decisives en la redefinició de l’art contemporani i que, alhora, van actuar com a referents per a altres creadors del seu temps. La mostra incorpora aquesta perspectiva per ampliar la lectura del període i per fer més visible una part sovint menys reconeguda de l’escena artística de postguerra.
Amb aquest enfocament, Miró i els Estats Units no es limita a celebrar un gran nom, sinó que també aprofita la seva figura per obrir altres línies de lectura sobre les aliances, els contactes i les genealogies creatives que van marcar el segle XX.
Una coproducció entre Barcelona i Washington
L’exposició ha estat organitzada conjuntament per la Fundació Joan Miró i The Phillips Collection, en una col·laboració que reforça la projecció exterior de l’obra mironiana i la capacitat de les institucions culturals catalanes d’impulsar projectes amb recorregut internacional. La mostra ha estat comissariada per Marko Daniel, Matthew Gale, Dolors Rodríguez Roig i Elsa Smithgall.
El suport de l’Institut Ramon Llull s’inscriu en aquesta mateixa línia de diplomàcia cultural i de difusió exterior de la creació catalana. En aquest cas, la presència de Miró a Washington no només reactiva l’interès per una de les figures capitals de l’art del segle XX, sinó que també reforça la visibilitat internacional del patrimoni cultural català en un dels grans centres institucionals dels Estats Units.
