El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior defensa a la Fira de Sant Josep de Mollerussa una política agrària amb més ambició, més capacitat de decisió per als territoris i suport real als agricultors i ramaders
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha defensat aquest dijous des de Mollerussa la necessitat que la futura Política Agrària Comuna de la Unió Europea sigui “forta, ambiciosa i adaptada a la realitat dels agricultors i ramaders”. Ho ha fet durant la inauguració de la 153a Fira de Sant Josep, una cita que ha reivindicat com un dels grans referents agroindustrials del sud d’Europa i com una mostra que el món rural continua sent una peça central del país.
En un moment en què la Unió Europea negocia el nou Marc Financer Pluriennal per al període 2028-2034, i amb ell també la futura dotació de la PAC, Duch ha situat l’agricultura i la ramaderia al centre dels debats estratègics d’Europa. Per al conseller, la redefinició de prioritats comunitàries no pot deixar de banda un sector que considera essencial per a la cohesió territorial, la sobirania alimentària i la transició verda.
Una PAC amb rendes dignes i eines per modernitzar el sector
Duch ha exposat que la posició del Govern passa per reclamar una política agrària que garanteixi rendes dignes per a la pagesia i que doni eines per modernitzar les explotacions. En aquest marc, ha defensat una PAC que reforci la tecnologia, que ajudi a gestionar millor l’aigua i l’energia i que permeti encarar la transició climàtica sense deixar enrere cap productor.
La idea de fons és que el sector primari no pot continuar assumint noves exigències ambientals, productives i administratives sense un suport suficient ni amb instruments pensats des de l’abstracció. El missatge del conseller apunta, així, a una Europa que no pensi la política agrària només des dels grans equilibris pressupostaris, sinó també des de la realitat concreta de les explotacions.
Més pes per als territoris en la gestió agrària
Un altre dels eixos de la intervenció ha estat la reclamació de més reconeixement per al paper de les regions en la gestió de la PAC. Duch ha subratllat que són les administracions més pròximes al territori les que coneixen millor les característiques agroecològiques, econòmiques i socials de cada àmbit productiu.
Per això, el Govern defensa que la nova PAC preservi l’arquitectura actual i mantingui diferenciats els dos grans pilars de la política agrària comuna: el suport a la renda agrària i les polítiques de desenvolupament rural. Aquesta defensa de l’estructura vigent es vincula a la voluntat que el món rural no perdi pes específic dins les prioritats europees en favor d’altres grans capítols de despesa.
“No hi ha sobirania europea sense sobirania alimentària”
En la part més política del discurs, Duch ha remarcat que Europa no pot aspirar a reforçar la seva sobirania si no protegeix també la seva capacitat de producció alimentària. El conseller ha resumit aquesta idea amb una fórmula clara: “No hi ha sobirania europea sense sobirania alimentària, no hi ha cohesió territorial sense món rural i no hi ha transició verda sense pagesia”.
Amb aquesta afirmació, ha volgut situar el sector agrari com una peça estructural del futur europeu, i no com un àmbit residual o subordinat. En aquesta lectura, invertir en agricultura no és només sostenir una activitat econòmica, sinó reforçar la capacitat del continent per decidir sobre recursos bàsics, sobre territori i sobre sostenibilitat.
Innovació, transferència tecnològica i menys burocràcia
El conseller també ha assenyalat que el Govern considera fonamental reforçar la inversió en recerca aplicada i transferència tecnològica, de manera que la innovació no es quedi només en grans centres o grans empreses, sinó que arribi també a les explotacions més petites.
En paral·lel, ha posat l’accent en la necessitat de simplificar els tràmits administratius, una reclamació reiterada del sector. En un context en què molts productors denuncien una càrrega burocràtica excessiva, la simplificació apareix com una de les condicions per fer viable la continuïtat de moltes explotacions i per facilitar l’adaptació als nous reptes regulatoris.
El Govern vol “escoltar” un sector sotmès a molta pressió
Duch ha reconegut que els darrers anys han estat especialment difícils per al sector agroalimentari català, marcat per la sequera, l’augment dels costos, la incertesa regulatòria i la pressió sobre els preus. Aquesta acumulació de factors ha alimentat un malestar que travessa bona part del món agrari i que també ha tingut expressió pública i política en diverses mobilitzacions.
En aquest context, el conseller ha admès que el sector sovint té la sensació que “se li demana molt i se l’escolta poc”. Davant d’això, ha volgut remarcar que el compromís del Govern és dialogar amb els actors implicats i construir solucions conjuntes. Segons ha dit, el futur del camp s’ha de decidir parlant amb qui hi treballa cada dia.
La Fira de Sant Josep, aparador d’un camp que vol continuar sent motor de país
Durant la seva visita, Duch ha tornat a reivindicar la Fira de Sant Josep com un espai on es visualitza la capacitat del món rural per combinar tradició i modernitat. Segons ha defensat, cites com la de Mollerussa mostren que la innovació pot arrelar al territori i que el camp pot continuar sent un espai d’oportunitat i de projecció econòmica.
El conseller ha tancat la intervenció assegurant al sector que té el Govern “al costat” per mirar endavant, competir i innovar. El missatge, en definitiva, ha volgut reforçar una idea de país en què el món rural no queda relegat a un paper secundari, sinó que forma part de les grans decisions sobre el model econòmic, territorial i europeu dels pròxims anys.
Una inauguració amb forta presència institucional
La inauguració de la 153a Fira de Sant Josep també ha comptat amb la intervenció de l’alcalde de Mollerussa i president de la Fira, Marc Solsona, i amb una àmplia representació institucional. Hi han assistit, entre altres, la delegada del Govern a Lleida, Núria Gil; la delegada a l’Alt Pirineu i Aran, Sílvia Romero; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; i representants del món local, del Parlament, del Congrés i del Senat.
La presència institucional ha reforçat el pes simbòlic d’una fira que, any rere any, es presenta com un dels grans punts de trobada del sector agroindustrial i com un espai des d’on també es projecten debats de fons sobre el futur del camp i del territori.
