Iolanda Segura denuncia a RAB Ràdio un acord “traïdor” i alerta d’una situació límit dels docents a les aules: “La situació és absolutament injusta”
Table of Contents
El conflicte docent a Catalunya s’ha enquistat i ha fet un salt qualitatiu. Les mobilitzacions s’han intensificat i el sector ha entrat en una fase de confrontació directa amb el govern després d’un acord que els principals sindicats rebutgen frontalment.
La portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, ho expressa sense ambigüitats en una entrevista al programa El Gra i la Palla de RAB Ràdio: “Un 95% del col·lectiu diu no a aquest acord, no a aquesta proposta, i això no es pot menystenir ni es pot deixar de banda”.
Un acord que encén el conflicte
El detonant ha estat la signatura d’un pacte amb sindicats minoritaris, deixant fora la majoria del professorat. Segons Segura, la manera com s’ha fet és tan greu com el contingut. “Aquesta vegada ha estat especialment traïdor, perquè ha estat enmig d’un procés de negociació amb el col·lectiu absolutament organitzat, absolutament actiu”.
El sindicat denuncia que no s’havia trencat cap negociació i que el moviment del govern respon a una estratègia per desactivar la mobilització. “No s’entén que enmig d’aquest procés negociador es talli de forma abrupta pactant fora d’aquest espai de negociació legítim”.
Mobilització sense precedents
La resposta del sector ha estat immediata i massiva. El moviment docent ha recuperat múscul i ha sortit al carrer amb una força poc habitual. “48 autobusos d’arreu de Catalunya. Això és històric, no havia passat mai”.
Segura assegura que la mobilització obliga el govern a moure fitxa: “L’única manera d’acabar amb aquest conflicte és que el govern torni a seure a negociar”.
Salaris a la cua i inflació desbocada
Un dels principals punts de fricció és la situació salarial. Els docents denuncien una pèrdua acumulada de poder adquisitiu i un acord que no compensa aquesta realitat. “La situació és absolutament injusta”.
Segons Segura, l’augment proposat és insuficient i arriba tard: “Quan arribem d’aquí quatre anys, no estarem a la casella de sortida, sinó que estarem encara pitjor”. El context econòmic ho agreuja: “Omples la cistella de la compra i amb quatre productes ja t’has gastat els 200 euros”.
Aules al límit
El problema no és només econòmic. El sector denuncia una pressió creixent dins dels centres educatius, amb falta de recursos i una complexitat cada vegada més elevada. “Un de cada tres infants té necessitats específiques de suport educatiu”.
Aquesta realitat, combinada amb ratios elevades i burocràcia, dificulta la feina docent i impacta directament en la qualitat educativa. “Se’ns demana que exercim una tasca sense els recursos necessaris”.
Un col·lectiu que ha perdut la por
El moviment docent actual té una característica diferencial: la determinació. Segons Segura, el sector ha arribat al límit. Hi ha un missatge clar des de la base: “sisplau, no ens abandoneu, no defalliu”.
El sindicat atribueix aquesta mobilització a un treball sostingut de contacte amb els centres i el professorat. “Quan el col·lectiu se sent escoltat i acompanyat, reacciona”.
Una crisi que va més enllà de l’educació
El conflicte docent s’inscriu en un context més ampli de tensió en serveis essencials. “Són lluites compartides”. Segura apunta a paral·lelismes amb altres sectors com la sanitat o la pagesia, tots ells afectats per la precarització i la manca de recursos.
El que està en joc, segons el sector, no és només un acord laboral, sinó el futur del sistema educatiu. I, per extensió, del país.
Un divendres de mobilitació per tancar una setmana de vagues
Els docents han tornat a portar aquest divendres el conflicte educatiu als grans eixos de Barcelona en la cinquena i última jornada de vaga convocada aquesta setmana. Diverses columnes han avançat al llarg del matí per la Meridiana, la Gran Via i la Diagonal fins a confluir a la plaça Tetuan, punt d’inici de la manifestació unitària que ha de culminar davant del Parlament.
La jornada ha concentrat professorat i altres treballadors del sector arribats des de diferents punts de la ciutat, en una nova demostració de força dels sindicats convocants, que mantenen la pressió contra el Govern perquè reobri la negociació de les millores laborals i salarials. La protesta posa punt final a quatre dies previs d’aturades territorialitzades i trasllada ara el conflicte a escala de tot Catalunya.
Columnes pels grans accessos de la ciutat
Una de les marxes ha arrencat poc abans de les deu del matí a l’entorn de Fabra i Puig, a la Meridiana, amb centenars de participants. Paral·lelament, a la Gran Via s’han organitzat dues columnes: una des de la Ciutat de la Justícia, al costat sud de la via, i una altra des de la Rambla Prim, pel costat nord.
La darrera columna ha sortit de la plaça Francesc Macià cap a les 11.15 hores i ha avançat per la Diagonal, que la Guàrdia Urbana ja havia tallat preventivament abans del seu pas. Al migdia, totes aquestes mobilitzacions han acabat confluint a la plaça Tetuan, on els manifestants han omplert l’espai abans d’iniciar la protesta unitària cap al Parlament.
Vaga general del sector educatiu a tot Catalunya
A diferència de les jornades anteriors, aquest divendres la convocatòria s’ha estès a tot Catalunya. Hi estaven cridats els docents de la pública i de la concertada —tot i que en aquest darrer àmbit no hi participa el sindicat majoritari—, així com el personal d’atenció educativa, d’administració i serveis i també del lleure educatiu.
La vaga l’han convocada USTEC-STEs, Professors de Secundària, la CGT i la Intersindical. Tots quatre sindicats consideren que l’acord assolit entre el Govern i CCOO i UGT no resol els problemes estructurals del sistema educatiu i que les concessions obtingudes queden lluny de les demandes del personal mobilitzat.
Reivindicacions més enllà del pacte signat
Els sindicats convocants reclamen un increment de més del 30% del complement específic en quatre anys, una millora que situen al voltant d’uns 200 euros més dels plantejats fins ara per l’administració. També exigeixen reduccions més profundes de les ràtios, més recursos per a l’escola inclusiva, més personal als centres i una rebaixa efectiva de la burocràcia que recau sobre els claustres.
La protesta, per tant, no se centra només en una qüestió retributiva. El missatge que vol projectar el sector és que el conflicte afecta el model educatiu, les condicions materials dels centres i la capacitat real de sostenir una escola pública de qualitat en un context de sobrecàrrega creixent.
Un acord que divideix el front sindical
L’acord signat el 16 de març per CCOO i UGT inclou una rebaixa progressiva de les ràtios, gairebé 300 milions d’euros més per a l’escola inclusiva i l’establiment d’un pagament de 50 euros per pernoctació. El Departament d’Educació ha defensat aquestes mesures com un pas endavant rellevant.
Per als sindicats que han mantingut la vaga, però, aquest pacte és insuficient i no respon a les principals demandes del col·lectiu. Per això reclamen que el Govern torni a seure a negociar, però ho faci dins el marc del comitè de vaga i no de la mesa sectorial, on també hi participen CCOO i UGT.
El Govern obre la porta al diàleg, però sense reobrir formalment la negociació
Durant la setmana, l’executiu havia insistit que no tenia previst reobrir la negociació i havia emplaçat els sindicats que no van subscriure l’acord a sumar-s’hi. Aquest divendres, però, la consellera d’Economia, Alícia Romero, ha assegurat a TV3 que el Govern manté la voluntat de “seure, dialogar i parlar” per ampliar consensos enmig del cicle de mobilitzacions.
La declaració matisa el tancament inicial de l’executiu, però no resol encara el nus principal del conflicte: els sindicats mobilitzats volen una nova negociació amb interlocució pròpia i amb possibilitat real de revisar els punts acordats. De moment, la distància entre les parts continua oberta.
