L’antropòleg Margarito Molina impulsa una publicació per donar veu a investigadors del Carib i combatre l’oblit en plena era digital
En un moment en què tot tendeix a ser efímer i digital, hi ha projectes que aposten justament pel contrari: fixar el coneixement, ordenar-lo i deixar-ne rastre. És el cas de Redes de la Costa Oriental, una revista acadèmica impulsada des de Quintana Roo que vol convertir-se en un espai de referència per a investigadors, antropòlegs i promotors culturals.
A RAB Ràdio, Miriam Aymamí i Leonardo Alvarado conversen amb l’antropòleg i etnòleg Margarito Molina explica el perquè d’aquesta iniciativa i els reptes d’aixecar una publicació científica en un territori amb pocs recursos especialitzats.

Un projecte amb tres objectius clars
Quan Molina arriba al Centre INAH de Quintana Roo el 2019, es fixa tres fites: crear una biblioteca especialitzada, impulsar un museu històric i posar en marxa una revista acadèmica de divulgació.
Avui, dues d’aquestes tres potes ja són una realitat: el museu i la revista. La biblioteca està a punt d’inaugurar-se.
El context no és menor. Segons explica, l’estat mexicà de Quintana Roo pateix una manca d’espais especialitzats per a investigadors. “Hi ha universitats, però els fons documentals són limitats”, apunta. D’aquí neix la necessitat de construir eines pròpies.
Omplir un buit editorial al Carib mexicà
La revista també respon a una mancança clara: la desaparició d’una publicació de referència com la Revista Mexicana del Caribe.
Sense aquest espai, investigadors i acadèmics havien perdut un canal on publicar treballs i compartir coneixement. Redes de la Costa Oriental vol ocupar aquest buit, sense pretendre competir directament amb els grans referents, però amb la voluntat de consolidar-se.
El projecte ja està en marxa: el primer número ja ha vist la llum, el segon està en camí i la convocatòria per al tercer ja està oberta.

Temes clau: migracions, cultura i territori
La revista posa el focus en aquelles qüestions que defineixen el sud-est de Mèxic i l’espai caribeny, amb una mirada especial a fenòmens com les migracions i les fronteres, la vigència de la cultura maia, l’impacte del turisme sobre les comunitats i les cultures vives que configuren les identitats locals. Amb el temps, però, el projecte ha anat ampliant l’abast inicial i ja no es limita només a Quintana Roo, sinó que incorpora també perspectives i investigacions procedents d’altres territoris del país.
Una estructura pensada per ordenar el coneixement
La publicació s’organitza en diverses seccions, amb noms inspirats en l’imaginari marítim:
- Manglares: articles regionals
- Sextante: reportatges de recerca
- Latitudes: continguts d’altres territoris
- Bitácora: ressenyes de llibres
Aquesta divisió respon a una necessitat pràctica: evitar encotillar continguts i oferir espais diferenciats segons el tipus de treball.

Un consell editorial per garantir rigor
Un dels pilars del projecte és el consell editorial, format per acadèmics reconeguts de diverses institucions. Aquest òrgan s’encarrega de validar els continguts mitjançant revisions cegues, assegurant criteris de qualitat i rigor científic.
El procés és exigent: els articles poden ser acceptats, revisats o rebutjats, seguint els estàndards habituals de publicacions acadèmiques.
El gran repte: sobreviure en el temps
Molina ho té clar: el principal desafiament no és publicar, sinó mantenir la revista viva més enllà dels cicles polítics i pressupostaris.
De moment, el finançament està garantit a curt termini, amb dues publicacions anuals. Però el futur dependrà de la capacitat d’aconseguir nous suports.
Paper versus digital: una aposta gairebé política
Un dels punts més contundents de la conversa és la defensa del format imprès. En plena era digital, la revista també es publica en paper, i no és una decisió menor.
Per Molina, imprimir és una forma de resistència cultural. “El llibre i la revista són una tecnologia que ha permès preservar el coneixement al llarg de la història”, defensa.
Considera que el format físic facilita una lectura més pausada i profunda, i que té més capacitat de perdurar en la memòria col·lectiva.

Com participar i accedir a la revista
La revista funciona a partir de convocatòries obertes. Els investigadors poden enviar articles que són sotmesos a revisió per part del consell editorial.
Pel que fa a la distribució, el projecte combina estratègies institucionals —amb enviaments a universitats i centres culturals— amb una difusió més orgànica, basada en el boca-orella.
La revista també es presenta públicament en actes culturals, com el que tindrà lloc al Museu Maya de Cancún, amb la voluntat de fer créixer la comunitat al seu voltant.




