El suplement de crèdit de 5.988,65 M€ permetrà afrontar despeses urgents en personal, sanitat, dependència o transport mentre no s’aproven els nous comptes
El Govern ha aprovat un decret llei de suplement de crèdit de fins a 5.988,65 milions d’euros amb l’objectiu de garantir el funcionament dels serveis públics i fer front a despeses urgents en un context de pressupostos prorrogats des del 2023.
Aquest instrument permet incorporar als comptes una part dels majors ingressos previstos per al 2026, fruit de la millora de l’economia, i adaptar així la despesa pública a les necessitats actuals sense disposar encara d’uns nous pressupostos aprovats.
Un mecanisme per adaptar els comptes a la realitat econòmica
La normativa de finances públiques preveu que, en situació de pròrroga pressupostària, el Govern pugui tramitar suplements de crèdit per cobrir despeses recurrents i inajornables. És en aquest marc que s’inscriu el decret aprovat, que permet augmentar el sostre de despesa respecte als comptes del 2023, els darrers aprovats.
L’Executiu recorre a aquest mecanisme per ajustar els recursos disponibles a un escenari econòmic diferent, marcat per un increment d’ingressos però també per una pressió creixent sobre determinades partides de despesa.
Increment de la despesa en personal i cossos operatius
Una de les principals destinacions del suplement és la cobertura de l’augment de la despesa en personal. Aquesta partida inclou els increments retributius aprovats per als treballadors públics, així com els compromisos derivats d’acords sindicals vigents que comporten millores salarials addicionals de cara al 2026.
També s’hi incorporen les noves dotacions vinculades als plans estratègics de desplegament dels cossos operatius, com els Mossos d’Esquadra, els Bombers i els Agents Rurals, en un context de reforç dels serveis de seguretat i emergències.
A més, l’augment de costos laborals té un impacte directe en les tarifes de prestació de serveis, fet que també es contempla dins del suplement.
Pressió estructural en dependència, sanitat i educació
El decret llei dona resposta a l’increment sostingut de la despesa en àmbits clau de l’estat del benestar. Entre aquests, destaca l’augment de la despesa en dependència, que continua creixent per l’envelliment de la població i l’ampliació de serveis.
També s’incrementen les partides destinades a la despesa farmacèutica i als concerts sanitaris, en línia amb l’evolució del sistema de salut.
En l’àmbit educatiu, es reforcen els recursos econòmics assignats als centres per garantir la igualtat d’oportunitats de l’alumnat, mentre que en paral·lel augmenten les prestacions vinculades als ajuts al lloguer.
Plans pluriennals i compromisos amb el territori
Una altra part rellevant del suplement es destina a donar continuïtat a compromisos ja adquirits i a plans de caràcter pluriennal. Entre aquests, destaca el desplegament del Pla de barris i viles de Catalunya 2025-2029, així com les polítiques de bonificació del transport públic.
També es preveuen recursos per al pla de compra d’habitatges amb l’objectiu d’incrementar el parc de lloguer social, així com per a inversions en l’àmbit de la mobilitat.
El decret inclou igualment el finançament del fons de cooperació local i els compromisos amb els municipis rurals i amb l’Aran, reforçant el suport al món local.
A més, es contemplen actuacions en ciberseguretat i connectivitat, així com el manteniment ordinari dels centres educatius i dels edificis públics.
Energia i context internacional: més pressió sobre la despesa
El text també té en compte l’impacte dels conflictes bèl·lics internacionals sobre els mercats energètics, que estan provocant un increment dels costos.
Davant d’aquest escenari, el Govern preveu mobilitzar recursos per desplegar mesures de contenció i mitigar l’impacte sobre l’activitat econòmica i les llars, especialment les més vulnerables.
Al mateix temps, l’encariment de l’energia també incrementa la despesa pública necessària per garantir el funcionament dels serveis essencials, fet que afegeix pressió als comptes.
Un pressupost prorrogat amb més marge de maniobra
Amb aquest suplement de crèdit, el Govern busca guanyar marge de maniobra en la gestió dels recursos públics mentre no s’aprovin uns nous pressupostos.
La mesura permet adaptar els comptes prorrogats a les necessitats actuals i a l’evolució econòmica prevista, assegurant la continuïtat dels serveis públics i el compliment dels compromisos adquirits.
