La Comissió d’Urbanisme dona llum verda a la reurbanització i al desdoblament del col·lector amb una majoria formada per PSC, BComú i ERC, mentre el govern municipal situa el pròxim pas en l’aval de l’ATM i el conveni de finançament amb la Generalitat
Barcelona ha aprovat definitivament els projectes que han de permetre culminar la connexió del tramvia per la Diagonal, una de les grans operacions de mobilitat i transformació urbana pendents a la ciutat. La Comissió d’Urbanisme ha donat llum verda al projecte de reurbanització amb els vots favorables del PSC, Barcelona en Comú i ERC, mentre que Junts, el PP i Vox hi han votat en contra.
La tinenta d’alcaldia Laia Bonet ha qualificat l’aprovació de “pas important” i ha reafirmat el compromís del govern municipal amb el projecte. Segons ha explicat, el següent moviment haurà de ser l’aprovació definitiva per part de l’Autoritat del Transport Metropolità, prevista per al mes vinent, i posteriorment la signatura d’un conveni de finançament entre la Generalitat i l’Ajuntament.
Un projecte clau per tancar la unió del tramvia
L’aprovació municipal permet desencallar una operació llargament debatuda que ha de completar la unió del tramvia al llarg de la Diagonal. El projecte afecta un tram de 2,8 quilòmetres entre el passeig de Sant Joan i l’avinguda de Sarrià, i s’inscriu en la fase 2 d’una connexió que s’ha convertit en un dels grans símbols del debat sobre la mobilitat a Barcelona.
La iniciativa no es limita a la infraestructura tramviària, sinó que incorpora una reurbanització profunda de l’avinguda i una actuació tècnica de gran escala sobre el subsòl. El govern municipal presenta l’operació com una intervenció de ciutat que ha de combinar transport públic, espai per als vianants, verd urbà i adaptació climàtica.
Reurbanització, més espai públic i més verd
El projecte executiu de reurbanització preveu guanyar 16.000 metres quadrats per a vianants, afegir 18.900 metres quadrats de verd i ampliar l’espai ciclable fins als 8.700 metres quadrats, 1.800 més que ara. Entre les novetats, destaca un carril bici bidireccional de quatre metres d’amplada.
Aquesta transformació situa la reforma de la Diagonal en una lògica que va més enllà del transport i que reforça el model d’eix urbà amb menys pes del vehicle privat i més protagonisme dels usos col·lectius. En aquest sentit, el projecte també vol reconfigurar la funció de la Diagonal com a gran corredor metropolità i com a espai públic central de la ciutat.
El col·lector, una peça estratègica en clau climàtica
Paral·lelament, la comissió també ha aprovat el projecte executiu de desdoblament del col·lector de la Diagonal, una actuació que ha rebut el suport de tots els grups excepte Vox, que s’hi ha abstingut. Es tracta d’una infraestructura considerada imprescindible en un context d’emergència climàtica, especialment per augmentar la capacitat de resposta davant episodis d’inundacions severes.
Aquest col·lector es desplegarà entre el carrer de Girona i la plaça de Francesc Macià i forma part dels treballs necessaris que s’hauran d’executar dins la mateixa fase de connexió del tramvia. Això reforça la idea que la intervenció sobre la Diagonal és, alhora, una obra de mobilitat i una obra de resiliència urbana.
Una inversió de gran escala i obres de llarg recorregut
Els projectes de reurbanització i del col·lector es dividiran en tres lots diferenciats, però es tramitaran en una sola licitació d’obres. La inversió prevista de l’Ajuntament de Barcelona és de 62 milions d’euros per al col·lector i de 53 milions per a la reurbanització. Per la seva banda, la Generalitat haurà d’assumir 80 milions d’euros corresponents a la infraestructura i la superestructura tramviàries.
En conjunt, l’operació dibuixa una intervenció de gran envergadura, tant pel volum econòmic com per l’impacte urbanístic i logístic. El termini previst d’execució és de 40 mesos, fet que anticipa una obra llarga i amb afectacions importants en un dels grans eixos de la ciutat.
BComú i ERC hi donen suport, però amb advertiments
Des de Barcelona en Comú, Guille López ha defensat que la connexió del tramvia és l’única opció viable en un context en què el transport públic d’accés a Barcelona viu tensions i el metro es troba en màxims d’ús. Amb tot, ha acusat el govern de Jaume Collboni de negligència i ha lamentat que el retard hagi convertit aquest mandat en un temps perdut per al projecte.
ERC també hi ha votat a favor. La regidora Rosa Suriñach ha subratllat la capacitat de la iniciativa per ampliar la mobilitat col·lectiva i millorar la Diagonal amb més verd i més usos ciutadans. Al mateix temps, ha destacat el valor del col·lector per reforçar la capacitat de la ciutat davant d’episodis climàtics extrems.
Ara bé, els republicans també han aprofitat el debat per recordar al govern municipal que, si vol pressupostos, necessita suports polítics, i que aquests suports passen per “complir els acords”. El missatge evidencia que el suport al tramvia no es desvincula del clima general de negociació política al consistori.
Junts, PP i Vox rebutgen el projecte
Junts ha justificat el vot contrari assegurant que la connexió del tramvia “hipotecarà durant dècades” la Diagonal i que imposa un model rígid en un eix central de la ciutat, amb poca capacitat d’adaptació a nous patrons de mobilitat. El partit qüestiona tant la decisió estratègica com l’impacte a llarg termini de la infraestructura.
El PP, per la seva banda, ha rebutjat el projecte per considerar-lo massa costós, urbanísticament impactant i basat en un model de transport poc flexible. Vox també hi ha votat en contra, alineant-se amb les crítiques al cost i a l’orientació general de la intervenció.
La Diagonal, de nou al centre del model de ciutat
Amb aquesta aprovació, la connexió del tramvia torna a situar-se al centre del debat sobre quin model de ciutat vol Barcelona. D’una banda, els defensors del projecte el presenten com una aposta per reforçar el transport públic, ampliar l’espai ciutadà i adaptar la ciutat a les noves exigències climàtiques. De l’altra, els detractors hi veuen una decisió rígida, cara i amb efectes duradors sobre un dels principals eixos urbans.
El pas fet a la Comissió d’Urbanisme no tanca aquest debat, però sí que marca un avenç institucional rellevant. A partir d’ara, la viabilitat definitiva de l’operació dependrà tant dels pròxims tràmits tècnics i administratius com de la capacitat de garantir-ne el finançament en un moment en què els pressupostos continuen sent una peça decisiva també en la política municipal i nacional.
