La consellera d’Economia defensa que encara hi ha marge per tramitar els comptes i recorda als republicans que la recaptació íntegra de l’IRPF depèn de canvis legals a Madrid
La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha descartat que el Govern estigui plantejant retirar el projecte de pressupostos per guanyar temps en la negociació amb ERC. En una entrevista a La2, Romero ha assegurat que l’executiu no es troba en aquest escenari i ha insistit que l’objectiu continua sent que els comptes superin el debat a la totalitat i puguin continuar la seva tramitació parlamentària.
La titular d’Economia ha remarcat que el Govern treballa perquè el pressupost es pugui tramitar aquest divendres i perquè Esquerra retiri l’esmena a la totalitat. Segons ha defensat, encara hi ha “marge” per incorporar durant el procés parlamentari algunes de les prioritats que plantegen els republicans, en una negociació que es podria allargar fins al 24 d’abril.
El Govern vol evitar el bloqueig dels comptes
Les declaracions de Romero arriben en un moment de màxima pressió política al voltant dels pressupostos, amb la majoria parlamentària encara en disputa i amb ERC mantenint exigències clau per facilitar-ne la continuïtat. La consellera ha volgut transmetre la idea que el Govern no dona per perduda la negociació i que, per tant, no contempla fer marxa enrere abans del debat parlamentari.
Amb aquesta posició, l’executiu d’Illa intenta sostenir la via del diàleg fins a l’últim moment i evitar que el fracàs dels comptes es converteixi en una constatació prematura de debilitat política. La voluntat del Govern és mantenir oberta la tramitació, encara que això impliqui continuar negociant sota pressió en les pròximes setmanes.
La recaptació de l’IRPF, un dels punts de fricció amb ERC
Un dels principals desacords amb Esquerra gira entorn de la recaptació del 100% de l’IRPF, una de les demandes centrals dels republicans. Romero ha replicat que aquesta qüestió “no depèn de la Generalitat”, ja que requereix modificacions legislatives que han de passar necessàriament pel Congrés dels Diputats.
En concret, la consellera ha recordat que caldria reformar la LOFCA i la llei de cessió de tributs, dues peces bàsiques del sistema de finançament autonòmic que no es poden alterar des de Catalunya. D’aquesta manera, ha volgut rebaixar la idea que el Govern català pugui assumir unilateralment un compromís que, en realitat, depèn de decisions estatals.
L’horitzó del 2028 i el paper de l’Agència Tributària de Catalunya
Tot i refredar les expectatives sobre una aplicació immediata de la recaptació íntegra de l’IRPF, Romero ha assegurat que el Govern treballa per preparar l’Agència Tributària de Catalunya perquè pugui assumir més competències en el futur. Segons ha explicat, l’horitzó que es planteja l’executiu és el 2028.
Aquesta referència temporal apunta a una estratègia de desplegament progressiu, però també evidencia la distància entre els calendaris polítics immediats i els tempos reals dels canvis estructurals en matèria fiscal. En el rerefons, el debat no és només tècnic, sinó també de credibilitat política entre socis potencials.
Romero rebutja que calgui una nova garantia de l’Estat
La consellera també ha replicat a ERC que no considera necessari que el govern espanyol faci una nova declaració pública de garantia sobre la recaptació de l’IRPF, tal com demanen els republicans. A parer seu, el compromís ja figura en el document acordat a la comissió bilateral entre els dos executius.
Romero ha defensat que aquest text signat ja constitueix una garantia suficient i ha posat en dubte que calgui un nou gest formal des de Madrid. La seva resposta busca reforçar la validesa política dels acords ja assolits, però també deixa veure que la desconfiança entre els actors continua sent un element central de la negociació.
El nou model de finançament, pendent del CPFF
En paral·lel a la negociació pressupostària, Romero ha situat entre finals de març i principis d’abril la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), l’òrgan on s’hauria d’abordar el nou model de finançament. Segons ha explicat, després d’aquest pas el text hauria de ser aprovat pel Consell de Ministres i iniciar després la seva tramitació al Congrés.
Aquest calendari introdueix una altra peça en la negociació política de les pròximes setmanes, ja que el finançament continua sent un dels grans camps de disputa entre governs i partits. També reforça la idea que moltes de les carpetes que condicionen l’estabilitat catalana continuen depenent, en última instància, de decisions preses fora del país.
Una pròrroga amb costos polítics i de gestió
Finalment, la consellera ha advertit que una pròrroga pressupostària llarga provocaria tensions importants a les finances de la Generalitat. Tot i garantir que la nòmina del maig es podrà pagar, ha reconegut que això obligaria a “bloquejar crèdits dels departaments” i a aturar iniciatives previstes per diverses conselleries i entitats.
El missatge de Romero vol subratllar que el cost de no aprovar els pressupostos no seria només polític, sinó també molt concret en la gestió ordinària del Govern. Segons ha admès, els salaris es podrien garantir, però a canvi de deixar de fer “moltes coses”, una expressió que apunta directament a projectes ajornats, despesa congelada i capacitat d’acció limitada.
Sense dimissió sobre la taula
Preguntada per si hauria de dimitir en cas que els pressupostos no prosperessin, Romero ho ha descartat. La consellera ha respost que no ho creu, tot i matisar que el seu càrrec estarà sempre a disposició del president Salvador Illa.
Aquesta resposta tanca, de moment, qualsevol lectura en clau de crisi personal dins el Govern, però confirma alhora que la batalla pressupostària s’ha convertit en una prova de resistència política per a l’executiu. El que es dirimeix aquests dies no és només l’aprovació d’uns comptes, sinó també la capacitat del Govern per sostenir la legislatura i ordenar les seves aliances en un escenari encara inestable.
