La portaveu del Govern manté viu el marge de negociació dels comptes fins al debat de divendres, anuncia continuïtat en el treball amb els grups parlamentaris sobre la guerra a l’Orient Mitjà i concreta que el programa “Catalunya, Casa Palestina” mobilitzarà 1,5 milions en tres anys
La portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha defensat aquest dimarts la vigència del projecte de pressupostos de la Generalitat i ha apel·lat a la “responsabilitat i prudència” en les hores decisives abans del debat parlamentari previst per aquest divendres. En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Paneque ha insistit que els comptes són “més necessaris que mai” en un context marcat per la inestabilitat internacional i, especialment, pels efectes del conflicte a l’Orient Mitjà, i ha descartat que l’executiu contempli retirar-los.
La consellera ha evitat donar per tancada la negociació amb ERC i ha situat el límit temporal de les converses just abans de l’inici del debat al Parlament. “Fins a l’últim moment, esgotarem aquest estadi on som ara”, ha afirmat, tot subratllant que, si hi ha algun canvi rellevant, el Govern el comunicarà. Amb tot, ha remarcat que, a hores d’ara, no hi ha “cap informació certa i rellevant” sobre un possible moviment definitiu en la negociació.
Pressupostos, estabilitat i pressió sobre ERC
Paneque ha reivindicat que el Govern no es va equivocar presentant un projecte de pressupostos sense tenir tancats tots els suports polítics. Ben al contrari, ha sostingut que l’executiu havia de posar damunt la taula una proposta de comptes perquè el país necessita eines per governar en un moment especialment delicat. En aquest sentit, ha associat directament l’aprovació dels pressupostos amb la capacitat de donar estabilitat a Catalunya enmig d’un escenari internacional convuls.
La portaveu també ha volgut pressionar ERC posant el focus en les conseqüències d’un eventual bloqueig. Segons ha advertit, hi ha dues alternatives clares: o bé els 9.100 milions d’euros previstos als comptes es destinen a amortitzar deute, o bé s’activen a través de polítiques públiques si els pressupostos acaben prosperant. Amb aquesta idea, Paneque ha volgut presentar l’aprovació dels comptes no només com una qüestió parlamentària, sinó com una decisió amb impacte directe en la despesa social i en la capacitat d’actuació del Govern.
En la mateixa línia, ha demanat “respecte” per la “manera de fer” de l’executiu i ha defensat que la discreció en la fase final de les converses és necessària. La crida a la prudència, ha dit, és encara més pertinent en aquestes “últimes hores” abans del debat pressupostari. El missatge del Govern, per tant, combina la defensa del seu projecte, la mà estesa a la negociació i la voluntat de no alimentar especulacions mentre no hi hagi cap novetat concreta.
“Catalunya, Casa Palestina”: 1,5 milions en tres anys i suport aquí i en origen
En resposta a la pregunta sobre el programa de suport a Palestina, Paneque ha concretat que “Catalunya, Casa Palestina” tindrà una durada de tres anys i una dotació global d’1,5 milions d’euros. La iniciativa, aprovada recentment pel Govern, neix amb l’objectiu de donar suport a la població palestina que viu a Catalunya, però també d’acompanyar actuacions d’emergència i humanitàries en origen.
La portaveu ha emmarcat aquest programa en un context internacional marcat per conflictes que, segons ha remarcat, provoquen conseqüències immediates però també de llarg termini sobre les poblacions afectades. En el cas palestí, ha remarcat el gran impacte que la guerra està tenint sobre la població civil, i ha justificat així que el Govern hagi decidit articular una resposta sostinguda per als pròxims tres anys.
Entre les primeres línies d’actuació, Paneque ha citat l’atenció a situacions d’emergència, especialment en relació amb la població refugiada i amb la facilitació de l’asil per a les persones que puguin arribar. També ha anunciat un programa específic per a estudiants universitaris i ha assenyalat que el pla inclourà mesures per reforçar actuacions humanitàries tant per a palestins residents a Catalunya com per a persones que continuïn al territori palestí.
Un altre dels eixos destacats serà la vinculació de la comunitat palestina resident a Catalunya amb iniciatives de promoció de la pau, educació global i construcció de pau. Així, el programa no se centrarà només en l’assistència immediata, sinó que també vol generar espais de participació i cohesió al voltant de valors de solidaritat i convivència. En resum, el Govern planteja aquest dispositiu com una eina de suport integral: d’una banda, per atendre les necessitats de la comunitat palestina a Catalunya; de l’altra, per contribuir a l’emergència humanitària en origen.
La cimera sobre l’Orient Mitjà obre un espai estable de treball
Sobre els passos posteriors a la cimera celebrada la setmana passada per analitzar els efectes de la guerra a l’Orient Mitjà, Paneque ha deixat clar que la reunió no serà un episodi aïllat. Segons ha explicat, ja s’ha creat un “marc de trobada” que tindrà continuïtat amb els grups parlamentaris que hi han volgut participar, i el Govern preveu noves reunions en els pròxims dies per fer retorn de les aportacions rebudes i estudiar noves mesures.
La consellera ha recordat que fins ara ja s’han celebrat dues reunions del Consell de Diàleg Social de Catalunya. De la primera, n’ha sortit la constitució d’un grup de treball fix amb diferents departaments de la Generalitat, que està elaborant propostes des de diversos àmbits, com ara l’energètic i l’econòmic, per anticipar i respondre a les necessitats que pugui generar el conflicte.
Paneque ha detallat, a més, una primera mesura ja activada: a través d’Acció, el Govern ha posat a disposició de les empreses catalanes presents a l’Orient Mitjà un canal específic per resoldre dubtes, incidències i afectacions derivades del conflicte. Aquest instrument és, segons la portaveu, una de les primeres concrecions del treball en marxa per esmorteir l’impacte de la crisi sobre l’economia catalana.
La portaveu ha volgut agrair també la participació dels grups parlamentaris en aquesta primera cimera. Malgrat les diferències polítiques, ha destacat que els partits hi van acudir amb propostes concretes i ha valorat positivament que existeixi el reconeixement compartit que és a través de les institucions que es poden abordar els efectes negatius que una guerra com aquesta pot tenir sobre Catalunya. En aquest sentit, ha insistit que les reunions continuaran i que, previsiblement aquesta mateixa setmana o la vinent, ja n’hi haurà una altra per analitzar noves mesures sobre la taula.
Reconeixement al Casal de San Pedro
Més enllà de la qüestió pressupostària i de l’impacte internacional de la guerra, el Consell Executiu també ha aprovat el reconeixement oficial del Casal de San Pedro, a l’Argentina, com a comunitat catalana a l’exterior. L’entitat, constituïda el novembre del 2024 i integrada per uns 90 membres, s’afegeix així al centenar de casals actius al món amb reconeixement de la Generalitat.
El Govern ha destacat que aquest casal funciona com a punt de trobada, suport, assessorament i cohesió social per als catalans residents en aquesta zona de l’Argentina. San Pedro és una localitat amb una vinculació històrica amb la migració catalana i mallorquina, afavorida per les oportunitats del sector ramader i per la seva situació estratègica a tocar del riu Paraná.
