El programa Món Digital de RAB Ràdio analitza conceptes clau del desenvolupament tecnològic, les noves eines d’intel·ligència artificial i l’expansió dels robots en la indústria
La tecnologia avança a un ritme vertiginós i cada setmana apareixen nous conceptes, eines i avenços que transformen la manera com treballen les empreses i la societat. Al programa Món Digital de RAB Ràdio, presentat per Germà Capdevila amb la participació de l’expert tecnològic Carles Mateo, es van repassar algunes de les novetats més interessants del moment: des del concepte del bus factor en el desenvolupament de programari fins a una nova eina d’intel·ligència artificial de Google i l’expansió dels robots a la indústria.
El “bus factor”: quan un projecte depèn d’una sola persona
Un dels conceptes que es va explicar al programa és el conegut com a bus factor (factor de l’autobús), una idea molt present en el món del desenvolupament de programari però que es pot aplicar a qualsevol projecte o organització.
Segons Carles Mateo, el bus factor mesura quantes persones són imprescindibles perquè un projecte continuï funcionant. La metàfora és clara: què passaria si la persona clau d’un projecte desaparegués sobtadament —per exemple, si “l’atropellés un autobús”? Si el projecte depèn només d’una o dues persones, el risc que fracassi és molt alt.
El concepte va aparèixer el 1994, quan el desenvolupador Michael McLean va plantejar aquesta pregunta en una llista pública de programació relacionada amb el llenguatge Python. Concretament, es preguntava què passaria si el seu creador, Guido van Rossum, deixés de poder continuar desenvolupant-lo.
Des d’aleshores, el bus factor s’ha convertit en un indicador habitual per mesurar la resiliència dels projectes tecnològics. Diversos estudis sobre projectes de programari lliure indiquen que el risc és considerable: una investigació realitzada entre 2016 i 2017 va concloure que aproximadament el 65% dels projectes de GitHub tenen un bus factor de dues persones o menys. En altres paraules, depenen essencialment d’una o dues persones.
Només una petita part dels projectes —menys d’un 10%— tenen equips prou amplis perquè la desaparició d’alguns membres no comprometi el futur del projecte.
Google prova una IA capaç de crear campanyes de màrqueting
El programa també va analitzar una de les novetats més comentades en el camp de la intel·ligència artificial aplicada al màrqueting. Google està provant una nova eina experimental dins de Google Labs que permet generar campanyes visuals completes de manera automàtica.
La plataforma funciona a partir d’una imatge inicial del producte. Per exemple, si una empresa té una fotografia d’un pot de melmelada amb la seva marca, el sistema és capaç de generar escenes completes amb persones consumint el producte en diferents contextos: al camp, a la cuina o en situacions quotidianes.
El resultat són imatges promocionals d’aspecte professional generades automàticament per la intel·ligència artificial, cosa que podria transformar profundament la manera com es creen les campanyes publicitàries.
De moment, el servei encara es troba en fase experimental i només està disponible als Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, però és una mostra clara de cap on evoluciona el sector.
Perseverance: un GPS per al rover de Mart
Una altra de les notícies destacades del programa té a veure amb l’exploració espacial. El rover Perseverance, que actualment opera a Mart, ha incorporat una nova solució tecnològica per millorar la seva capacitat de navegació.
El robot es troba a uns 225 milions de quilòmetres de la Terra, i això complica enormement la comunicació amb els científics. Cada ordre enviada des de la Terra pot trigar fins a 24 minuts a arribar, i el posicionament precís només es pot actualitzar una vegada al dia.
Per solucionar aquest problema, els enginyers de la NASA han reutilitzat un processador Snapdragon 801 de Qualcomm que formava part del sistema d’un helicòpter experimental del mateix vehicle.
Amb aquest xip, el rover pot processar imatges panoràmiques del terreny i comparar-les amb els mapes orbitals de Mart. Això permet determinar la seva posició amb una precisió aproximada de 25 centímetres, un sistema que funciona de manera similar a un GPS.
La solució és especialment interessant perquè aprofita maquinari ja existent per resoldre un problema complex en un entorn extrem.
Robots humanoides que ja treballen a les fàbriques
El programa també va abordar un fenomen que s’està accelerant: la integració de robots humanoides a la indústria.
Una de les demostracions més espectaculars és la que està fent Xiaomi, que ha posat a prova robots humanoides en una planta de fabricació d’automòbils. Els robots s’encarreguen de tasques com col·locar cargols en les estructures metàl·liques dels vehicles, treballant amb cicles de producció de 76 segons, un ritme compatible amb una línia industrial real.
En les proves s’ha registrat una taxa d’èxit superior al 90%, una xifra que els experts consideren prou bona per començar a integrar aquests sistemes en processos productius.
BMW també està explorant aquest camí. El fabricant alemany ha iniciat un projecte pilot a la planta de Leipzig, on robots humanoides participen en tasques de muntatge i logística dins de la cadena de producció.
Aquestes màquines combinen robòtica i intel·ligència artificial, cosa que els permet aprendre del moviment i de la interacció amb l’espai físic.
Robots assistencials i nous usos socials
La robòtica també està arribant a l’àmbit social. Un exemple és el robot Ari, utilitzat en serveis de teleassistència per a persones grans.
Aquest dispositiu pot detectar caigudes o incidents domèstics i alertar els serveis d’emergència o els familiars. Segons es va explicar al programa, a Barcelona ja s’han instal·lat més de 500 unitats en llars de persones que utilitzen serveis de teleassistència.
En paral·lel, altres robots presentats recentment són capaços de cuinar, preparar còctels o aprendre moviments humans, com el robot Tiago Pro desenvolupat per una empresa tecnològica de Barcelona.
Tot plegat confirma una tendència clara: els robots ja no són només una promesa futurista, sinó una tecnologia que comença a formar part del dia a dia de la indústria, la investigació i els serveis socials.
