A banda de Rebassa, la gala celebrada al MNAC reconeix també Josep R. Cerdà, Marc Artigau, Jaume Coll, Cristina Genebat i Alejandro Palomas, en una Nit de les Lletres Catalanes de nou format marcada per la defensa de la llengua, la literatura i la cultura catalanes
La nova Nit de les Lletres Catalanes s’ha estrenat amb nota. L’escriptor i poeta mallorquí Carles Rebassa ha guanyat el 66è Premi Sant Jordi de novel·la amb Prometeu de mil maneres, una obra coral ambientada a Palma que explora el desig, la desesperació, la mentida, la lluita de classes, la marginalitat i la necessitat d’amor. El guardó, un dels més destacats de les lletres catalanes i dotat amb 75.000 euros, s’ha lliurat en el marc de la 75a Nit de les Lletres Catalanes, celebrada aquest dissabte al MNAC.
La gala, impulsada per Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans, ha servit per convertir l’antiga Nit de Santa Llúcia en una celebració de més abast, amb voluntat de projectar la vitalitat de la literatura catalana en totes les seves expressions. Al costat de Rebassa, la nit també ha distingit autors com Josep R. Cerdà, Marc Artigau, Jaume Coll, Cristina Genebat, Víctor Borràs i Alejandro Palomas, a més de traductors, divulgadors i figures reconegudes per la seva contribució a la cultura catalana.
El Sant Jordi premia una novel·la fosca i coral
Prometeu de mil maneres s’ha imposat entre 75 originals presentats en aquesta edició. El jurat n’ha destacat el “llenguatge viu” i la capacitat de construir una teranyina de relacions travessades pel poder i el desig, amb una atmosfera opressiva que atrapa tant els personatges com els lectors. La novel·la serà publicada per Univers.
Rebassa, nascut a Palma el 1977, ha aprofitat el discurs d’agraïment per fer una defensa explícita de la llengua catalana. L’autor ha reivindicat que la literatura és una manera d’“equilibrar el món”, però ha remarcat que sense llengua no hi ha ni país, ni llibres, ni projectes col·lectius possibles.
En una intervenció de to marcadament reivindicatiu, també ha defensat la necessitat d’una legislació que faci del català una llengua imprescindible per viure als Països Catalans. El seu parlament ha estat un dels moments més polítics d’una nit en què la llengua ha aparegut de manera constant com a eix de fons.
Contes, poesia i dramatúrgia amb nous i vells noms del panorama literari
El 28è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions ha estat per a Marc Artigau amb Aquest serà el nostre pou, un recull que aborda qüestions com la gentrificació, la burocràcia, la migració o l’educació a través de personatges moralment incòmodes. El jurat hi ha vist relats que funcionen com a miralls per al lector. L’obra serà publicada per Proa.
En poesia, el 67è Premi Carles Riba ha reconegut Jaume Coll per Com les fulles, un llibre que connecta natura, quotidianitat i afectes amb una escriptura que el jurat ha elogiat per la seva claredat i profunditat. El guardó consolida la trajectòria d’un autor que, a més de poeta, també és conegut per la seva faceta musical dins del grup Obeses.
En l’àmbit teatral, el primer Premi Àngel Guimerà ha estat per a Josep R. Cerdà amb La segona línia, una obra centrada en la culpa, el dolor íntim i la supervivència existencial. Cerdà ha aprofitat el reconeixement per reivindicar la bona salut de la literatura dramàtica i per reclamar més espais de visibilitat per al teatre dins l’ecosistema cultural català.
Nous talents i literatura per a joves lectors
Una de les novetats de la nit ha estat el primer Premi Lo Somni al nou talent literari, que ha recaigut en Cristina Genebat per Sorra. El jurat n’ha subratllat l’aparició d’una veu nova capaç de construir un mosaic de vides i experiències que dialoguen entre si. L’autora ha aprofitat l’altaveu del premi per reclamar més cura per la cultura i per defensar l’empatia i la humanitat davant la violència del present.
En literatura infantil i juvenil, Víctor Borràs ha guanyat el Premi Josep M. Folch i Torres amb Animals que cauen del cel, una història protagonitzada per una nena que veu caure del cel figures de paper que l’empenyen a descobrir-ne l’origen. El jurat n’ha valorat el to sensible i captivador.
Pel que fa al Premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil, el reconeixement ha estat per a Alejandro Palomas amb Una veritat. El llibre recupera el personatge de Guillem, protagonista d’Un fill, i el jurat n’ha destacat la capacitat per abordar temes complexos amb una veu íntima i propera. Palomas ha pronunciat un dels discursos més aplaudits, amb missatges adreçats als docents, a les famílies i amb una pancarta final amb el lema “No a la guerra”.
Premis a la novel·la de l’any, la traducció i el còmic
Durant la gala també s’han lliurat altres reconeixements destacats. El Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2025 ha estat per a Antònia Carré-Pons per La gran família, publicada per Club Editor. L’autora ha celebrat el guardó, però també ha aprofitat per assenyalar la baixa presència de dones entre les obres nominades i ha demanat revisar aquest desequilibri en futures edicions.
El Premi PEN Català Montserrat Franquesa de Traducció 2026 ha distingit Ramon Monton per la traducció de Josep i els seus germans, de Thomas Mann, publicada per Comanegra. D’altra banda, el primer Premi Vinyeta FICOMIC ha estat per a Berta Cusó per La conca dels àngels, un reconeixement que també simbolitza l’entrada del còmic en aquest gran aparador de les lletres del país.
Reconeixement internacional i premi a la divulgació literària
Òmnium Cultural ha atorgat el 39è Premi Internacional Joan B. Cendrós a Paul Freedman, professor emèrit de Yale, per la seva contribució a l’estudi del passat medieval de Catalunya i a la seva projecció internacional. El jurat ha posat en valor una trajectòria que ha ajudat a renovar la mirada sobre la història catalana i a situar-la en debats acadèmics més amplis.
El Premi de Comunicació Muriel Casals s’ha concedit ex aequo a dues propostes de divulgació literària: el pòdcast La contracoberta, presentat per Clàudia Rius, i Club Tàndem, conduït per Marina Porras i Juliana Canet a 3Cat. El jurat ha reconegut la seva capacitat de difondre amb rigor i estima la llengua i la literatura catalanes, especialment entre públics que hi accedeixen a través de xarxes i plataformes audiovisuals.
Una gala per celebrar la força de les lletres catalanes
La Nit de les Lletres Catalanes ha volgut convertir el 75è aniversari de la cita en un canvi d’escala. Amb direcció de Lluís Danés i presentació de Xavier Grasset, Alba Riera i Elisenda Pineda, la gala ha posat l’accent en la pluralitat de gèneres i formes que fan viva la literatura catalana: la novel·la, la poesia, el teatre, la traducció, el còmic, la literatura infantil i juvenil i també la divulgació.
La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, ha defensat que la cita vol “celebrar l’envergadura de la literatura catalana” i contrarestar els discursos de decadència que sovint planen sobre la llengua i la cultura. En la mateixa línia, el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha reivindicat la fortalesa d’un sector que, segons ha dit, fa créixer l’ús de la llengua i relliga els territoris de parla catalana.
Presència institucional i reivindicació cultural
La gala ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa; de la consellera de Cultura, Sònia Hernández; i del conseller de Política Lingüística, Xavier Vila, així com del president del Parlament, Josep Rull, i representants de diverses forces polítiques. També hi han assistit l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i altres representants institucionals.
L’acte ha incorporat, a més, actuacions d’artistes com Ginestà, Ariadna Peya, Gemma Humet, Josep Pedrals, Sandra Monfort i Triquell, en una posada en escena pensada per reforçar la dimensió pública i transversal de la celebració.
Més enllà del palmarès, la nit ha deixat una idea compartida: la literatura catalana vol presentar-se no només com un patrimoni a preservar, sinó com un espai de creació viu, divers i central en la construcció cultural del país.
