El programa Més que un Onze analitza la prèvia de les semifinals de copa, el procés d’adaptació de Kika Nazareth al Barça i l’arribada de la jove defensa Júlia Torres, mentre posa el focus en el futbol femení com a espai de drets i seguretat
L’equip del FC Barcelona femení afronta aquest tram de temporada amb el calendari més exigent de l’any i amb diversos fronts oberts. A les portes de l’anada de les semifinals de la Copa de la Reina contra el Badalona, el programa Més que un Onze de RAB Ràdio ha analitzat el moment de l’equip: la gestió d’una plantilla sotmesa a una gran càrrega de partits, l’adaptació de noves futbolistes al vestidor blaugrana i la planificació del futur amb el fitxatge de joves talents.
En la conversa amb la comentarista Sarita Figueras, el programa també ha ampliat el focus per parlar del context internacional del futbol femení, recordant que en molts llocs del món aquest esport encara està vinculat a la lluita pels drets i la seguretat de les jugadores.
Una semifinal de Copa amb un calendari exigent
El Barça arriba al partit d’anada de les semifinals de la Copa de la Reina després de l’aturada per seleccions i enmig d’un calendari molt carregat que no donarà treva fins al final de temporada. La qüestió que es planteja és clara: prioritzar el resultat immediat o gestionar esforços pensant en els grans objectius que encara han d’arribar.
Per Sarita Figueras, però, el plantejament és evident. “Quan hi ha un títol en joc com la Copa de la Reina, el que pesa és el resultat. Has preparat tota la temporada per arribar aquí i qualsevol partit s’ha de jugar com una final”, explica.
Tot i el favoritisme clar del Barça, la semifinal presenta alguns factors a tenir en compte. L’anada es disputa al camp del Badalona, un escenari que pot generar incomoditats, especialment si el terreny de joc és més petit o amb gespa artificial.
Malgrat això, Figueras considera que la diferència de nivell entre els dos equips és significativa. “El Badalona estarà molt motivat perquè és la primera vegada que arriba a una semifinal, però la qualitat i la manera de jugar del Barça acostumen a acabar tancant aquest tipus de partits”, assenyala.
L’adaptació emocional de Kika Nazareth al Barça
Un dels temes que també ha centrat el debat és l’entrevista recent de Kika Nazareth, en què la jugadora portuguesa ha explicat que el seu primer any al Barça ha estat marcat per la pressió del traspàs i per la dificultat d’adaptar-se a un vestidor ple d’estrelles.
Nazareth ha reconegut haver patit inseguretat i fins i tot el conegut “síndrome de la impostora” durant els primers mesos a Barcelona. Un procés que, segons Figueras, és comprensible en un entorn tan exigent com el del Barça.
“Si em poso a les sabates de la Kika i arribo a un vestidor com aquest, tremolaria a cada entrenament”, explica la comentarista. “És una jugadora molt tècnica però també molt emocional, i això fa que senti molt la responsabilitat d’estar a l’altura de les companyes que té al costat”.
La seva adaptació, però, sembla avançar en la bona direcció. El fet d’haver-se integrat al grup i fins i tot d’haver començat a parlar català és interpretat com un senyal del seu compromís amb el projecte.
Segons Figueras, aquest perfil de jugadora pot ser important en el tram final de temporada. “És molt exigent amb ella mateixa i té caràcter. Crec que pot acabar sent una peça fonamental”.
Júlia Torres, una aposta pel futur… i pel present
El club també ha mogut fitxa en el mercat de futur amb el fitxatge de Júlia Torres, una defensa de 17 anys amb projecció que s’incorporarà al Barça a l’estiu.
El seu perfil encaixa amb la filosofia del club: bona sortida de pilota, lectura del joc i capacitat per jugar en diverses posicions de la línia defensiva.
Segons Figueras, el moviment respon tant a una planificació a llarg termini com a necessitats immediates de la plantilla. “El Barça fa temps que aposta per jugadores joves que poden créixer al filial i acabar fent el salt al primer equip, però també és cert que ara mateix hi ha hagut moltes lesions a la defensa”, explica.
Les baixes de diverses futbolistes en aquesta zona del camp han accelerat alguns moviments de mercat. “Potser el club ja tenia detectada la jugadora, però les lesions han fet que s’avancés l’operació”.
Aquest model híbrid —combinar talent de la Masia amb fitxatges joves del mercat— s’ha convertit en una de les claus del projecte esportiu del Barça femení.
El futbol femení també és una qüestió de drets
El programa també ha volgut posar el focus en una notícia que recorda fins a quin punt el futbol femení pot estar vinculat a la defensa dels drets humans.
Diverses jugadores de la selecció femenina de l’Iran han demanat protecció internacional a Austràlia, una situació que evidencia els riscos que encara afronten moltes esportistes en determinats contextos polítics.
Per Figueras, aquest cas és un reflex del que passa en moltes societats. “El futbol reflecteix el mateix que passa al món. Depèn molt del context social de cada país”, afirma.
La comentarista recorda que, fins i tot en societats occidentals, el futbol femení ha estat marcat per denúncies d’abusos o assetjament. “La lluita pels drets i per la seguretat de les dones no s’ha acabat. Passa a l’esport, però també a molts altres àmbits”.
En aquest sentit, també apunta al paper que haurien de jugar les institucions internacionals. “El futbol té milions d’aficionats i jugadores. Les organitzacions com la FIFA haurien de donar exemple i tenir un paper més clar davant d’aquestes desigualtats”.
Un final de temporada ple de reptes
Amb la Copa de la Reina en joc, la lliga encara oberta i l’objectiu de tornar a arribar a la final de la Champions, el Barça afronta setmanes decisives.
El debat de Més que un Onze reflecteix que el moment de l’equip no es pot analitzar només en clau esportiva. La gestió del vestidor, la incorporació de nous talents i el context global del futbol femení formen part d’un mateix relat.
Un relat que, com recordava el programa, continua escrivint-se cada setmana dins i fora del camp.
