La contenció dels preus de l’electricitat compensa l’encariment dels aliments, els restaurants i l’allotjament, en un context que podria canviar al març per l’alça dels carburants
La inflació es va mantenir al 2% interanual al febrer a Catalunya, segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La xifra és la mateixa que al gener i es manté per sota de la mitjana espanyola, que se situa en el 2,3%. La moderació dels preus respon sobretot a la baixada de l’electricitat, que ha compensat l’encariment registrat en àmbits com l’alimentació, la restauració i els serveis d’allotjament.
La dada, però, arriba encara sense incorporar els efectes de l’esclat de la guerra a l’Iran, que es va produir a principis de març. Això fa preveure que l’índex dels pròxims mesos pugui recollir un nou impuls inflacionari, especialment per la via dels combustibles i de l’energia.
Un 2% que encaixa amb l’objectiu del BCE
La taxa catalana del 2% s’alinea amb el llindar que el Banc Central Europeu considera compatible amb una evolució estable dels preus. Això situa, de moment, Catalunya en una zona de relativa contenció inflacionària, malgrat que alguns components bàsics de la despesa quotidiana continuen tensionats.
Pel que fa a la inflació subjacent —que exclou els elements més volàtils, com l’energia i els aliments no elaborats—, al febrer va pujar una dècima i es va situar en el 2,3%. Tot i aquest repunt, també continua per sota de la mitjana estatal, que és del 2,7%.
En termes mensuals, els preus van augmentar un 0,5% respecte del gener a Catalunya, una dècima més que a escala estatal, on la pujada va ser del 0,4%.
L’alimentació continua pressionant la butxaca
Si hi ha un àmbit on la pressió dels preus continua sent especialment visible és el de l’alimentació. Al febrer, els aliments van ser un 2,7% més cars que un any abans, una dècima més que al gener. Aquesta evolució confirma que, tot i la moderació de la inflació general, la cistella de la compra continua sent un dels fronts més sensibles per a moltes llars.
Entre els productes que més es van encarir hi destaquen els ous, amb una pujada del 20,2% en comparació amb el febrer de l’any passat. També augmenten de manera notable la carn de vedella (+10%), la carn d’oví (+7,1%), el cafè, el cacau i les infusions (+7%), els llegums i les hortalisses (+6,6%), la fruita (+6,3%) i el peix (+5,8%).
En canvi, l’oli i els greixos van continuar abaratint-se, amb una caiguda del 15,4% respecte d’un any enrere. Aquesta baixada arriba després dels forts increments registrats en períodes anteriors i ofereix una de les poques notes de descompressió dins l’alimentació.
Restauració i allotjament, entre els sectors que més s’encareixen
Més enllà de la cistella de la compra, també han pujat amb força els preus vinculats al consum quotidià fora de casa. Els restaurants i serveis d’allotjament es van encarir un 4,4% interanual, per sobre del 3,7% registrat al gener. En el cas concret dels serveis d’allotjament, l’augment arriba fins al 8,9% anual, quatre punts més que el mes anterior.
Aquest comportament reforça la tendència d’encariment en sectors vinculats als serveis i al turisme, que continuen traslladant als preus finals una combinació de costos operatius, demanda sostinguda i ajustos acumulats dels darrers mesos.
També van augmentar els productes relacionats amb les cures personals, amb una pujada del 4,1%, cosa que amplia la sensació que la inflació es desplaça cap a despeses del dia a dia menys visibles que l’energia, però igualment recurrents.
L’energia dona un respir, però amb data de caducitat
L’element que ha evitat que la inflació general pugés al febrer ha estat la baixada dels preus de l’electricitat, el gas i els combustibles, que van retrocedir un 1,3%, tant en variació anual com mensual. Aquesta reducció ha estat determinant per compensar l’encariment d’altres partides més persistents.
Ara bé, aquesta treva energètica podria ser temporal. Les dades de febrer encara no reflecteixen l’impacte del conflicte a l’Orient Mitjà, i tot apunta que al març l’encariment dels carburants tornarà a pressionar l’índex general. Això pot alterar una fotografia que, fins ara, mostrava una certa estabilització.
Diferències moderades entre demarcacions
Per territoris, la inflació anual va repuntar una dècima a Girona, fins al 2,1%, i a Lleida, fins a l’1,7%. A Barcelona es va mantenir en el 2%, mentre que a Tarragona també es va situar en el 2%, tot i amb una evolució lleugerament a la baixa.
En comparació amb el mes anterior, totes les demarcacions van registrar increments suaus de l’IPC mensual. Lleida va encapçalar els augments amb un 0,6%, seguida de Barcelona i Girona, amb un 0,5% cadascuna, i de Tarragona, amb un 0,3%.
Aquestes diferències, tot i ser limitades, mostren que la inflació manté un comportament relativament homogeni al conjunt del país, sense grans desajustos territorials però amb intensitats lleugerament diferents segons la demarcació.
Catalunya, per sota de la mitjana espanyola
En el conjunt de l’Estat, Catalunya es manté entre els territoris amb una inflació més continguda. Al febrer, les comunitats amb l’IPC anual més alt van ser Madrid, amb un 2,9%; el País Valencià, amb un 2,6%; i Extremadura, amb un 2,5%. A l’altre extrem hi havia Ceuta i Melilla, La Rioja, Castella-la Manxa i Astúries, totes amb un 2%, el mateix registre que Catalunya.
La dada catalana confirma, per tant, una posició de relativa estabilitat en comparació amb altres territoris, però també deixa clar que aquesta moderació conviu amb augments persistents en partides bàsiques. La fotografia del febrer és la d’una inflació continguda en el titular, però encara molt present en molts àmbits de la vida quotidiana, i pendent ara de l’impacte que pugui tenir un nou context internacional més tens sobre l’energia i el cost de viure.
