La despesa correspon al dispositiu activat després de l’accident mortal de Gelida i no inclou el conjunt dels plans alternatius de mobilitat assumits també per Renfe
El Govern va pagar 11,2 milions d’euros a una vintena d’empreses d’autobusos interurbans per reforçar la mobilitat durant els talls de Rodalies provocats per l’accident mortal de Gelida, a finals de gener. La xifra, avançada per El Periódico a partir d’una petició de transparència i confirmada posteriorment per l’ACN, correspon només al reforç del servei interurbà i no al conjunt de mesures desplegades arran de la crisi ferroviària.
Aquest import, per tant, no recull el cost global dels plans alternatius que es van activar per intentar sostenir la mobilitat mentre persistien les afectacions a la xarxa. Part d’aquest dispositiu també va ser assumit per Renfe, en un context de fortes disfuncions en un servei essencial per a milers d’usuaris del país.
Un reforç d’emergència després del col·lapse ferroviari
La despesa respon a la necessitat d’habilitar alternatives de transport davant les interrupcions i limitacions del servei de Rodalies després del sinistre de Gelida. Els autobusos interurbans van esdevenir una peça clau per absorbir part dels desplaçaments afectats i oferir una resposta immediata, encara que insuficient en molts casos, a una xarxa ferroviària tensionada.
L’episodi va tornar a posar en evidència la fragilitat del sistema de Rodalies a Catalunya, on una incidència greu pot desencadenar durant setmanes un efecte en cadena sobre la mobilitat quotidiana de desenes de milers de persones. En aquest marc, el reforç per carretera va actuar com a pedaç d’urgència davant d’un problema estructural més profund.
La factura total encara no està tancada
La quantitat de 11,2 milions no és definitiva pel que fa al cost complet de la resposta institucional a la crisi. Segons la informació disponible, la xifra final encara no està tancada, ja que cal sumar-hi altres actuacions i dispositius activats durant aquells dies, més enllà del servei d’autobusos interurbans.
Això deixa oberta la fotografia econòmica global d’un episodi que no només ha tingut impacte en la mobilitat, sinó també en la despesa pública associada a la gestió d’una emergència en el transport ferroviari. El cost real de les afectacions, per tant, podria ser superior quan es tanqui el balanç definitiu.
El Govern reclama que l’Estat n’assumeixi una part
En paral·lel, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ja va assenyalar que el Govern treballava perquè l’Estat assumís part del cost econòmic i de les responsabilitats derivades d’aquesta situació. La reclamació s’emmarca en el debat recurrent sobre qui ha de respondre políticament i pressupostàriament davant les incidències que afecten Rodalies, una infraestructura llargament qüestionada per les mancances acumulades.
La petició del Govern apunta no només al repartiment de la factura, sinó també a la responsabilitat institucional sobre un servei que continua generant malestar social i polític per la seva manca de fiabilitat. En el rerefons, hi ha de nou la tensió entre la dependència de decisions estatals i la necessitat de garantir una mobilitat eficient al país.
Les afectacions encara s’arrosseguen
Gairebé dos mesos després de l’accident mortal d’un comboi de l’R4 a Gelida, la incidència encara continua provocant afectacions a la xarxa ferroviària. El fet que els efectes s’hagin allargat tant en el temps reforça la percepció d’un sistema amb poca capacitat de recuperació ràpida quan es produeix una avaria o un sinistre greu.
La combinació entre interrupcions persistents, dispositius alternatius costosos i incertesa sobre qui n’ha d’assumir el cost torna a situar Rodalies al centre del debat sobre les infraestructures de mobilitat a Catalunya. Més enllà de la xifra concreta, el cas evidencia fins a quin punt cada crisi ferroviària acaba tenint una traducció directa en diners públics, en desgast institucional i en dificultats quotidianes per als usuaris.
